|
L'abril en té trenta, | però si molt plou, | encara que en tingui trenta-u, | no farà mal a ningú |
català |
|
L'acqua di maggio fa diventare belle le donne |
italià |
|
L'arc de la saint Martin / Mieux vaut le voir le soir / Que le matin |
francès |
|
L'arquet de Sant Martin, [/] Vau mai lou vèire de-vèspre que de-matin |
occità |
|
L'autan ramplis la coujo [/] E lou vènt bas la voujo |
occità |
|
La lune rousse donne tout, [/] Ou bien elle ôte tout. [/] Ce qu'elle met au monde, [/] Elle le nourrira. [/] Ce qu’elle y trouve, [/] Elle l’étranglera |
francès |
|
La nèu de febrié [/] Vau un femourié |
occità |
|
La neu de gener | tot l'any va bé |
català |
|
La neve prima di Natale è madre [/] dopo è matrigna |
italià |
|
La nostra gloria è neve al sole |
italià |
|
La pluie du jour de Saint-Robert [/] Du bon vin emplira ton verre |
francès |
|
La pluja abans de Nadal, | per mitja femada val |
català |
|
La pluja o neu de febrer, | el millor femer |
català |
|
La primera lluvia de agosto, apresura el mosto |
castellà |
|
La prim’acqua d’agosto [/] il caldo s'è riposto |
italià |
|
La Quaresma ventosa | i la Pasqua plujosa, | fan l'era granellosa |
català |
|
La rosée de saint Albin [/] Est, dit-on, rosée de vin |
francès |
|
La rosée du mois de mai [/] Rend le cœur du laboureur gai |
francès |
|
La tramuntana eixuga la camisa, i el migjorn cou el pa |
català |
|
La trouno [/] Es bouno [/] Quand mars la souno: [/] Es encaro melhouro quand febriè l'entouno |
occità |
