El volum exhuma, en alguns casos fragmentàriament, una selecció de trenta-quatre textos teòrics, triats en funció de la seva novetat, qualitat i representativitat, que articulen reflexions sobre literatura situables en els paràmetres del Barroc. Setze d’aquests textos eren encara inèdits, entre els quals tractats tan valuosos com el De furore poetico vel insano Phoebi afflatu terpchlimolpion (1639) de Vicent Mariner, la Retórica cristiana (1647) de Joan Baptista Escardó, l’Ateneo de grandesa (1681) de Josep Romaguera, els comentaris de Josep Morell a l’Epístola als Pisons d’Horaci (1684) o la Vida del doctor Vicent Garcia (1703) de Manuel de Vega. D’altres textos més breus, però no per això menys substanciosos, han estat editats prèviament, tot i que en alguns casos permeten oferir-ne ara noves perspectives. És el cas de l’Apologético de las comedias españolas (1616) de Ricardo de Turia, que adquireix un nou sentit llegit al costat d’Il compendio della poesia tragicomica de Guarini (1601), només quinze anys anterior; del discurs de Gaspar Aguilar En alabanza de la poesía (1591), farcit de referents als orígens remots de la poesia des d’una òptica marcadament neoplatònica; de la Crítica de reflexión y censura de las censuras (1658) de Llorenç Mateu i Sans, crítica d’El criticón de Baltasar Gracián, la tercera part del qual havia aparegut només un any abans; de les reflexions metateatrals de Francesc Fontanella sobre el furor poètic i la catarsi, escenificades en les seves obres dramàtiques; o de la Jurídica demostració de la noblesa de l’art i professors de la pintura (c. 1684) de Mora Bosser, que reflexiona sobre l’artifici en una prosa catalana extraordinàriament artificiosa.
En conjunt els textos seleccionats permeten apreciar la bona recepció de les poètiques italianes i castellanes, i l’aplicació productiva a la literatura de l’àmbit català. Des d’aquesta perspectiva, tant en la base teòrica com en l’exemplificació literària, s’aprecia l’extraordinari pòsit clàssic grecollatí de les reflexions sobre literatura del Barroc, als antípodes de la visió anticlassicista que els manuals sovint encara ara difonen, l’assimilació dels plantejaments més innovadors que generava la Itàlia del Barroc, i la integració de referents de la pròpia tradició teòrica: en diverses ocasions s’esmenten les retòriques renaixentistes de Pere Joan Núñez i Antoni Llull o l’epístola que Joan Boscà va adreçar a la duquessa de Soma.
Els textos han estat editats a partir dels manuscrits i de les edicions prínceps. Se’n regularitzen les grafies, es desenvolupen les abreviatures i s’hi apliquen els criteris actuals sobre accentuació, apostrofació, puntuació i ús de majúscules i minúscules, assumint que la grafia dels textos antics és només una convenció, modificable sempre que no afecti el sistema fonològic, morfològic o sintàctic. En el cas dels originals en llatí o en italià, s’inclou també una versió en català de caràcter funcional. Totes les obres editades s’anoten profusament per tal de verificar les fonts explícites, posar al descobert les implícites, establir connexions amb textos concomitants, precisar el sentit dels conceptes teòrics que hi apareixen i aclarir qüestions contextuals o lingüístiques. L’anotació suposa, en bona mesura, una contextualització, interpretació i valoració dels textos teòrics.
La disposició dels materials al volum no segueix una ordenació cronològica, sinó conceptual, intentant reproduir l’estructura d’una poètica. Els cinc primers apartats plantegen l’origen de la literatura i el procés creatiu a través dels conceptes de furor poètic, geni creador, mimesi, meravella, ingeni i agudesa. El sisè apartat tracta de la finalitat última de l’obra literària, dels efectes que genera en els receptors. Els apartats setè i el vuitè busquen la plasmació pràctica d’aquests paràmetres en les teories dels gèneres i dels estils literaris. Finalment el novè i darrer apartat ofereix quatre tasts de com els autors del Barroc interpreten la literatura clàssica, medieval, renaixentista i barroca. Obre el volum una extensa introducció (p. 11-46) que analitza el sistema literari barroc que sustenta els textos editats (p. 47-315).
http://www.editorialpunctum.com/coeditors/projecte-mimesi/la-poetica-del-barroc-textos-teorics-catalans/
