Línies de treball
1. Sistemació dels conceptes literaris considerats claus de volta de la construcció de l’edifici teòric del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració a Europa, de manera transversal, a través de l'organització a la Universitat de Barcelona de tres col.loquis internacionals mimesi sobre les poètiques del Barroc (15-16 maig 2008), el Renaixement (8-9 octubre 2009) i la Il·lustració (6-7 octubre 2011); i de sengles publicacions a la col·lecció "Poètiques" d'Editorial Punctum: La poètica barroca a Europa. Un nou sistema epistemològic i estètic (2009), La poètica renaixentista a Europa. Una recreació del llegat clàssic (2011) i La poètica europea de la Il·lustració. raó & cànon (en premsa).
2. Edició, anotació i estudi dels textos teòrics més rellevants de l'àmbit català al Renaixement, el Barroc i la Il·lustració, a través de tres antologies epocals que sistematitzen i analitzen els tres sistemes teòrics. La poètica del Renaixement: textos teòrics catalans (elaborada per Esteve, Moll i Solervicens), en fase avançada de redacció, conté les poètiques de Núñez, Llull, Àngel Gonzàlvez, Vives i altres autors menors. La poètica del Barroc: textos teòrics catalans (elaborada per Solervicens, Ed. Punctum, 2012) edita opuscles, majoritàriament inèdits, de Mariner, Escardó, Romaguera, Morell, Ricardo del Turia, Vega o, entre altres, Bastero. La poètica de la Il·lustració: textos teòrics catalans se centrarà en l’obra d’Andrés, Mayans, Capmany i altres autors menors. Els tres volums, organitzats a partir dels conceptes clau que articulen les poètiques de cada època, permeten començar a traçar un discurs sobre teoria literària a l'àmbit català durant l'edat moderna.
3. Descripció, anàlisi i valoració de les poètiques de l'àmbit català, a través de la base de dades mimesi, que recull informacions bàsiques sobre la transmissió textual de les poètiques i sobre els seus autors, descriu el contingut i l'estructura de les obres, identifica els conceptes clau de teoria literària que articulen i les autoritats teòriques en què es fonamenten, i valora què aporten per a una teoria de la literatura.
4. Aprofundiment en la connexió entre les reflexions teòriques sobre literatura a l'edat moderna i les creacions literàries dels escriptors coetanis, per mostrar tant el potencial creatiu del discurs teòric com la càrrega teòrica implícita o explícita de tota opció creativa. Una primera sistematització de les relacions entre teoria i praxis es va presentar a la ponència «Niveaux de connexion entre le discours théorique et la création littéraire à la Renaissance et à l'Âge baroque» del congrés Norme et transgression dans l'Europe moderne (Université Rennes 2 Haute Bretagne, 2011). La metaficció, un aspecte essencial d'aquesta connexió, ha estat el tema central del IV col·loqui internacional mimesi (3-4 octubre 2013).
5. Edició i estudi de creacions literàries catalanes de l'edat moderna com Los col·loquis de Tortosa de Cristòfol Despuig (2011), l'Ateneo de grandesa de Josep Romaguera (en premsa) o l'obra dramàtica de Francesc Fontanella, i articulació d'una història de la literatura moderna (Literatura moderna: Renaixement, Barroc i Il·lustració), vol. IV de la Història de la literatura catalana (Enciclopèdia Catalana - Ed. Barcino, 2016).