Tot i la sentència de Roland Barthes sobre “La mort de l’auteur” (Manteia, 1968), la relativització de la seva funció dins del text literari a "Qu'est-ce qu'un auteur?" (1969) de Michel Foucault i el pes determinant que el post-estructuralisme, l’estètica de la recepció i la desconstrucció han concedit al crític i al lector en el procés de configuració del sentit de les creacions artístiques, en detriment de l’autor, el col·loqui vol reconstruir la posició que ocupa i la funció que desenvolupa la figura de l’autor dins del text literari al Renaixement i al Barroc. No considera prioritari interpretar la seva representació a la ficció ni com un intent de plasmar els batecs més íntims de la personalitat de l’escriptor ni com un element essencial per biografiar-lo. Equidistant tant de l’impressionisme com del documentalisme, s’interessa per l’autor en tant que instància que assumeix unes funcions específiques dins del text, que cal entendre a partir dels codis de les poètiques i de les retòriques coetànies. El lema del col·loqui, Auctor(itas) in fabula, vol dialogar amb el cèlebre Lector in fabula (1979) d’Umberto Eco, tot recuperant parcialment el títol d’un volum de Raffaele Girardi (2007) on dissecciona les formes d’inserció d’un relat dins d’un relat a la narrativa italiana del Renaixement, que ha inspirat també un monogràfic de pròxima aparició a Studia Aurea, coordinat per Ignacio García Aguilar i Adrián Sáez. El plantejament de base assumeix les aportacions de Seán Burke (The Death and Return of the Autor, 1992) i Bernard Edelman (Le sacre de l’auteur, 2004), sobre la importància de l’autor en tant que agent literari; els processos de canonització i autoautorització d’escriptors al Renaixement, explorats per Gerhard Regn i Bernhard Huss (Questo leggiadrissimo Poeta! Autoritätskonstitution im rinascimentalen Lyrik-Kommentar, 2004) i per David Nelting (projecte Singularisierung–Sodalisierung. Poetische Selbstautorisierung in der italienischen und französischen Literatur der Frühen Neuzeit, Ruhr Universität Bochum, 2013-2016); i l'anàlisi dels canvis mentals, materials i legals que envolten la figura de l’escriptor a l’inici de l’edat moderna del projecte Sujeto e institución literaria en la edad moderna, dirigit per Pedro Ruiz (Universidad de Córdoba, 2014-2016). És un plaer suplementari poder comptar amb la presència de molts d'aquests investigadors al col·loqui.
La figuració textual de l'autor en la ficció que explora el col·loqui es materialitza de maneres molt diverses: el narrador que actua com a creador d'una ficció interna a la novel·la o a l'èpica, l'interlocutor del diàleg amb noms i cognoms identificables amb l'autor de text o amb altres escriptors de l'època, la construcció de diverses imatges de ficció del poeta com a enamorat, desenganyat o devot de monges, la construcció d'un dramaturg fictici dins d'una obra dramàtica, la caracterització de l'autor com a bon lector o l'autoretrat burlesc. El procediment permet la canonització, l'autoautorització i l'autolegitimació, però també l'explicitació del caràcter fictici d'una obra, la mirada irònica, la paròdia, la polèmica o la promoció personal. Les onze ponències que integren el col·loqui se centren primordialment en una de les formes o de les funcions de la figuració autorial i incideixen transversalment en aspectes igualment essencials de la qüestió com ara les condicions d'ús per esdevenir "autor" a l'edat moderna, els procediments i les bases teòriques que ho permeten, els seus graus de ficcionalització o els diversos codis que es posen en joc en funció de les èpoques i dels gèneres, tant literaris com sexuals. En aquest sentit, explora les diferències entre la construcció del poeta, de la poeta, del narrador, de l'interlocutor dialògic i del dramaturg, aprofudeix en la seva condició ficcional, precisa la seva comesa dins de la ficció i aspira a obrir noves perspectives analítiques. Hi esteu tots convidats!
[Josep Solervicens]
