|
Si no hubiera abril, / no habría año vil |
castellà |
|
Si o nubrado e do raiante, anda boi pra diante; si o nubrado e do poniente, afálalle aos bois e vente |
gallec |
|
Si queda o vento polo sur do sol, mal tempo seguro |
gallec |
|
Si sents el cucut per Sant Pere, mal any espera |
català |
|
Soit au commencement, soit à la fin, [/] Mars nous montrera son venin |
francès |
|
Sol madruguero, nunca bueno |
castellà |
|
Tèms d'ivèr, noun t'en fises |
occità |
|
Tèms d'ivèr, [/] Tèms d'infèr |
occità |
|
Tiempo ventoso, tiempo asqueroso |
castellà |
|
Tot l'any, en mal temps fa de mal anar, | però pel setembre no es pot aguantar |
català |
|
Tras el nublo viene el sol, y tras mal tiempo otro mejor |
castellà |
|
Tras invierno miserable, primavera detestable |
castellà |
|
Un mois avant et après Noël, [/] L’hiver se montre plus cruel |
francès |
|
Una sola gazza in primavera [/] di cattivo tiempo è foriera |
italià |
|
Vent marí, | vent coquí, | quan riu, traeix |
català |
|
Viento del sur en invierno, demonios del infierno |
castellà |
|
[Dijo el pastor:] "Marzo, marzuelo, tres días te quedan, ya no te temo." [Y contestó marzo:] "Con tres días que me quedan y tres que me preste mi hermano abril, todas las ovejas se te van a ir." |
castellà |
|
[Dijo la Vieja:] Mau-grat Mars e sa martelado [/] Moun troupèl tèn soun ivernado, [/] [Mars diguèt:] [/] Abriéu, met-n'i tres; em mous quatre [/] Patos de Vielho faren batre |
occità |
|
[Dijo una vieja:] Vaite Febreiriño corto, c'os teus días vintaoito, que se tiveras mais catro non quedaba can nin gato. [Febrero le contestó enojado:] Os teus becerriños oito, deixa que o meu irmán Marzo hache de os volver en catro |
gallec |
