bon temps
Category: 

Fitxes de refranys

Mostrant 1061 - 1080 de 1802 (pàgina 54 de 91)
Textordenació descendent Llengua o varietat
San Valantìn, l'unviêr al so fin friülà
San Valentino [/] primavera sta vicino italià
San Valentiño, da primavera veciño gallec
San Xoán chegado, primavera no cabo gallec
San Zorz, si bute la cjalze fûr pe cort friülà

Sandə Bbièscə, la cannilòrə, / si cci férə nèngu̯ə e ssi cci pióvə, / si cci férə li sullarèllə / sòmə m mèʒʒə a lu virnarèllə ; / si cci férə lu sòlə bbònə, / sòmə m mèzzə a la štaggiònə

abrucès (varietat de la regió italiana dels Abruços)
Sant Antoni, il frêt al va di coni friülà
Sant Vicenç xalest, | acaba l'hivern prest català
Sant'Agnese [/] la lucertola per le siepi italià
Santa Candeloria, se ri, inverno si; si chora, inverno fóra; anque ría ou anque chore, o inverno vai fóra gallec
Santa Ghéadra bèlla fége l'ůrt bèll ladí (dolomític)

Santa Gnèsa [/] l'arzintèla per la zèza

emilià (varietat de la regió italiana de l'Emília)
Scĕ l lèo tegne só guant dad'istè, l frë́it a degůn' nĕ fége mé ladí (dolomític)
Scĕ l'alton è sèlt e tlér, spèren n bon an ladí (dolomític)

Sch'il Mars fa Avrel, fa gl' Avrel Mars

romanx (retoromànic de Suïssa)
Scha avant San Martin la naiv riva jo pro l'En, schi l'inviern ais mez passà romanx (retoromànic de Suïssa)
Scha San Martin fess tschera scorta, l'istess l'inviern ais davant porta romanx (retoromànic de Suïssa)

Scha'l favrer nu favragia, e'l marz nu marzagia, l'avrigl e'l meg tiran la curagia

romanx (retoromànic de Suïssa)

Scha'l schner na jenaja e'l favrer na febraja [/] e'l mars na marsaja, vain l'avrigl chi fa tot el

romanx (retoromànic de Suïssa)
Scha's San Martin il di ais bel, resta bel infin Nadel romanx (retoromànic de Suïssa)

Pàgines