|
La niebla en la montaña, antes a la noche que a la mañana |
castellà |
|
Le temps rouge le soir / Le lendemain beau se fait voir |
francès |
|
Llebeig vesprer, | llevant matiner |
català |
|
Lou nivo de vèspre [/] Troumpo lou varlet e lou mèstre |
occità |
|
Mai fai mai dins uno nue [/] Qu'abriéu dins vint-e-vue |
occità |
|
Març, marçó, | al matí cara de gos | i al vespre galant i minyó |
català |
|
Mars en un jour e uno nue [/] N’en fai mai que febrié dins vint-e-vue |
occità |
|
Marzo marzán, á mañán cara de can; ó mediodía, ixamea a colmea; á noite chove, neva e escarapetea; e á mañán morre a ovella |
gallec |
|
Marzo marzán, á noite cara de lobo i á mañán cara de can |
gallec |
|
Migjorn de dia, nou jorns dura; migjorn de nit, aviat finit |
català |
|
Néboa no monte, mellor pola mañá que pola noite |
gallec |
|
Neve marzá vén á noite e marcha á mañá |
gallec |
|
Niéulo de vèspre [/] Troumpo varlet et mèstre |
occità |
|
Nit molt estrellada, | tramuntana assegurada |
català |
|
Noaptea de Anul Nou de va fi lină şi senină, an bun proroceşte |
romanès |
|
Noche tinta, blanco día |
castellà |
|
Noite moura, vendaval seguro |
gallec |
|
Noroeste á noite, vento sur pola mañán |
gallec |
|
Noroeste por la noche, sur a la mañana |
castellà |
|
Nuit du Nouvel An sereine, [/] Signe d’une année pleine |
francès |
