|
Por San Martino, el invierno viene de camino; si le dicen detente, llega por San Clemente; y aunque venga retrasado, por San Andrés ya ha llegado |
castellà |
|
Por San Martino, las nieblas vienen ya de camino; pero San Antón, barre las nieblas a un rincón |
castellà |
|
Qouant piô Diminge matin[,] [/] Tuto la semana es in camin |
francoprovençal d'Itàlia |
|
Quan le fromie travérson lo tsemin et fan la procechón, l'est marca que lo ten tsandze |
francoprovençal d'Itàlia |
|
Rojor al matí, la pluja pel camí |
català |
|
Rojor al vespre, el sol a la finestra; rojor al matí, la pluja pel camí |
català |
|
Roussiou le matin [/] Patchoc pe tchemin, [/] Roussiou la sera [/] Boun teins espèra |
francoprovençal d'Itàlia |
|
S'arc de Sant Martí, si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre, no vages a festa |
català |
|
Sainte Agathe[,] d'eau sur les chemins |
francès |
|
San Mattias ovas sün las vias — naiv aint in las quadrias |
romanx (retoromànic de Suïssa) |
|
Scha a San Mattias las ovas cuorran per las vias, [/] schi vain la naiv aint illas quadrias |
romanx (retoromànic de Suïssa) |
|
Se o inverno não erra caminho, tê-lo-ás pelo S. Martinho |
portuguès |
|
Si la culebra sal al camín antes del mes d'Abril, la mayor nevada está por venir |
asturià |
|
Ta Sant Martin era nyeu pet camin |
occità (aranès) |
|
Ta Sant Martin, [/] era neu peth camin; [/] e ta Sant Andreu, [/] assí que só s'ha dit era nyeu [sic] |
occità (aranès) |
|
Ta Sant Sernin era nyeu pet camin |
occità (aranès) |
|
Tà St. Martin [/] er iuèrn qu'ei en camin |
occità (aranès) |
|
Tà St. Martin, [/] eth heired qu'ei en camin |
occità (aranès) |
|
Val más un trueno ente Mayu y Abril, qu’unos gües y un carru en medio d'un camín |
asturià |
|
Valentin, Séverin, Faustin [/] Fan tot dzalé su lo tsemin |
francoprovençal d'Itàlia |
