Vida de Publio Virgilio Marón, con noticia de sus obras traducidas al castellano

Obra de contingut teòricoliterari, que conté una definició de l’art poètica (45), assenyala Homer com a model de la inuentio poètica i Virgili com a savi imitador , que hauria sabut fusionar la personalitat dels herois protagonistes de les epopeies homèriques (Aquil•les i Odisseu) en un de sol: Eneas. Virgili, tot partint de la inuentio del poeta, hauria reelaborat també la compositio i l’expressió del model a fi de dibuixar el personatge del pietós heroi. No dóna importancia a l’aparent error en la inuentio (fer coincidir en el temps Dido i Eneas), tema que tractaria també Joan Andrés.
El text, tot i ser una biografia literària de Virgili, conté alguns excursus sobre la tipologia dels gèneres en vers (epopeia, poesia didàctica, poesia bucòlica), els “modos de composición” dels poemes (exegètic, dramàtic, mixt), al•lusions a conceptes de la retòrica en l’estudi dels monòlegs i dels diàlegs i un compendi de conceptes relacionats amb la prosòdia i la mètrica (no exclusivament virgilianes).
Maians parteix de les poètiques classicistes, defensa el prodesse ac delectare horacians i carateritza l’art poètica com a “sublim”. L’obra és, indubtablement, una “Poètica” maianasiana en estat embrionari.