Fèlix Torres i Amat

Fèlix Torres i Amat (Sallent, 1772-Madrid, 1847), eclesiàstic i erudit il•lustrat, fou catedràtic de filosofia al seminari de Tarragona i bisbe d’Astorga. Després d’una breu estada a Madrid, on ocupà una càtedra als Reales Estudios de San Isidro (1806), tornà a Barcelona per exercir de canonge a la catedral catalana. Per petició del seu germà, Ignasi Torres i Amat, dugué nombrosa documentació de diverses biblioteques espanyoles, amb la qual pretenia elaborar un extens repertori bibliogràfic d’escriptors catalans. L’any 1815, amb la mort del germà, Fèlix Torres i Amat reprengué la tasca d’organitzar i donar cos a aquest repertori, de manera que començà a perfilar-se el que posteriorment es titulà la seva obra més destacada, les Memorias para ayudar a formar un diccioario crítico de los escritores catalanes... D’altra banda, la seva participació en diversos cenacles intel•lectuals, d’entre els més importants, la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i l’Acadèmia d’Història de Madrid, va fer possible que redactés nombrosos treballs sobre Història. Amb relació a la cultura catalana, edità la Crònica (1829) de Jeroni Pujades.