|
Marzo marcero[,] tan pronto sol com'aguacero |
Aragonese |
|
Marzo marzolo, chuvasco e raiolo |
Galician |
|
Más vale la chorrotada de mayo, [/] que el txirriki txirriki de todo el año |
Castilian (Spanish) |
|
N'abril xarabatos mil |
Asturian |
|
Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig |
Catalan |
|
Niebla en los puntales, agua a mares |
Castilian (Spanish) |
|
Nieblas a mechones, agua a montones |
Castilian (Spanish) |
|
No setembre ou secan as fontes ou levan as pontes |
Galician |
|
O ano vai mal se não há três cheias antes do Natal |
Portuguese |
|
O ballón de san Juan quita o viño e non dá o pan |
Galician |
|
O verão de S. Martinho[,] a vareja de S. Simão e a cheia de Santos são três coisas que nunca faltaram nem faltarão |
Portuguese |
|
Pasión descubierta, / agua a torrentes |
Castilian (Spanish) |
|
Pel Cordonasso, solcides |
Catalan |
|
Per San Antolín o se sequen les fuentes o lleva'l río les puentes |
Asturian |
|
Plouje à bourrades [/] n'en caleré pas nade |
Occitan |
|
Pluja de ruixada, pluja de durada |
Catalan |
|
Pri Santa Chiara [/] ogni stizza 'na quartara |
Sicilian |
|
Quan el cel està ple de borregons, l'aigua pels collons |
Catalan |
|
Quan el cel està ple de borreguet, l'aigua al cantiret |
Catalan |
|
Quan i mei d'Où [/] Plout fort et soven [/] Lo laboureur l'est pà conten |
Franco-provençal of Italy |
