|
L'estate di Santa Caterina, dura dalla sera alla mattina |
Italian |
|
La neve marzolina, viene la sera e va via la mattina |
Italian |
|
La rougeirolo dóu matin [/] Marco la plueio au vespertin |
Occitan |
|
Le temps rouge le soir / Le lendemain beau se fait voir |
French |
|
Llebeig tardà, llevant matiner, | i gregal tardà, llebeig matiner |
Catalan |
|
Llebeig vesprer, | llevant matiner |
Catalan |
|
Llevant al matí, a la tarda garbinada |
Catalan |
|
Lou bèl de mati [/] Plèjo al vesperti; [/] Lou bèl de la serado [/] Met lou bouiè à l'arado |
Occitan |
|
Lou brave tèms dal sèr [/] Als nèscis fai plaser |
Occitan |
|
Lou nivo de vèspre [/] Troumpo lou varlet e lou mèstre |
Occitan |
|
Lou tron dóu matin [/] Marco de plueio au vespertin |
Occitan |
|
Mañana fresca, señal de buena siesta |
Castilian (Spanish) |
|
Març, marçó, | al matí cara de gos | i al vespre galant i minyó |
Catalan |
|
Marzo marzán, por la mañana cara de ángel, y por la tarde cara de can |
Castilian (Spanish) |
|
Niebla por la mañana, tarde de damas |
Castilian (Spanish) |
|
Niéulo de vèspre [/] Troumpo varlet et mèstre |
Occitan |
|
No tempo de marzo á mañá enxoito e á tarde mollado |
Galician |
|
No tempo do cuco á mañá me mollo e á tarde me enxugo |
Galician |
|
Nublado de mañana y concejo de tarde, todo se vuelve aire |
Castilian (Spanish) |
|
Per sant Martí, la neu al pi; si no hi és al vespre, hi és al matí; per sant Andreu, pertot arreu |
Catalan |
