bon temps
Category: 

Fitxes de refranys

Mostrant 601 - 620 de 1802 (pàgina 31 de 91)
Textordenació descendent Llengua o varietat
La neblina ena Ablanarina, po la mañanina y no po la tardiquina asturià
La permère tounerrade, [/] Que hè hùye la tourrade occità
La plodze de maten n'épouaïré pa le péleren francoprovençal de Suïssa (la Suïssa romanda)
La primavera, en Sevilla, y el verano, en Granada castellà
La ricliano de l'en-sei [/] Meno l'aigo jasei; [/] La ricliano de l'en-mati [/] Meno l'aigo à ple chami occità

La rogeiròla del seras [/] de bèl temps espera [/] la rogeiròla del matin [/] de pluèja al despertin

occità
La Sàzon tardiva, [/] Vint jamais vida francoprovençal de França
La Trisfetitele se schimbă vremea romanès
La veille de la Chandeleur [/] L'Hiver se passe ou prend rigueur francès
La'scamplá de viernes non llega al domingo asturià
Le ciel est-il rouge en aval, du côté des Alpes, prends ta fourche et le râteau (c'est le beau temps). [/] Le ciel est-il rouge du côté du Jura, en amont, prends l'aiguille et raccommode francès
Le corbë querion lo matin, segno de bë ten francoprovençal d'Itàlia
Le gnoule rodze di nat lavon lo plat; [/] Le gnoule rodze di matin,[sic] quintson lo tsemin francoprovençal d'Itàlia
Le gnoule van su, lo bon tein francoprovençal d'Itàlia
Le mà de Mâr doeu, [/] Fâ on an mêléroeu francoprovençal de França
Le nebbie rosse la seira [/] Lo matin feit bon d'allé in feira francoprovençal d'Itàlia
Le s-aousë basse senton la plodze; le s-aousë aate senton lo bon ten francoprovençal d'Itàlia
Le vatse, Saint Bernar le pren et Saint Metsé le ren francoprovençal d'Itàlia
Le vendredi ou tout beau ou tout pire francès
Léger brouillard blanc [/] Après un mauvais temps [/] C'est bon signe pour le moment francès

Pàgines