|
Cel a brometes, a la terra pastetes |
català |
|
Cel a brometes, la terra fa bassetes o pastetes |
català |
|
Cel a cabretes, a la terra pastetes |
català |
|
Cel a clapetes, a la terra bassetes |
català |
|
Cel a coquetes, a la terra bassetes |
català |
|
Cel a rajoletes, a la terra pastetes |
català |
|
Cel d'ondetes, a la terra pastetes |
català |
|
Cel de bassetes, a la terra escudelletes |
català |
|
Cel de bassetes, a la terra fontetes |
català |
|
Cel de bassetes, a la terra punyetes |
català |
|
Chi ére tèrra bbagnéte, téne pe trè anne u semmenéte |
pullès (varietat de la regió italiana de la Pulla) |
|
Chuva miúda e neve aturada, são bom alimento de terra lavrada |
portuguès |
|
Chuva miúda e névoa aturada, são bom alimento de terra lavrada |
portuguès |
|
Cielo emborregado, agua en tierra |
castellà |
|
Cierzu 'na sierra, agua 'na tierra |
asturià |
|
Condo a gaviota vay pra terra, coye a brosa y vay pra lleña; condo vay pral mar, xonce os bois y vay arar |
gallec |
|
Corrent de garbí, | lleva't de matí | i pesca-les de terra |
català |
|
Cuando la Villuerca se toca de niebla, agua en tierra |
castellà |
|
Cuando la sierra de Layos se toca, toda la tierra se hace una sopa |
castellà |
|
Cuando Parapanda se pone la montera, agua en la tierra |
castellà |
