|
À la Saint-Barthélemy, [/] La grenouille sort de son nid |
francès |
|
Canta la raganella 'n tel pantano [/] se non pioe guoggie pioe domano |
marquesà (varietat de la regió italiana de les Marques) |
|
Canta la raganella [/] piogghia a pandanella |
marquesà (varietat de la regió italiana de les Marques) |
|
Grenouille qui saute le soir [/] Fait mauvais temps prévoir |
francès |
|
Oír cantar las ranas, buena señal de agua |
castellà |
|
Quan la rana canta i plou, [/] senyal d'agua si Déu vol |
català |
|
Quand les grenouilles coassent [/] Point de gelée ne ménace |
francès |
|
Quant che la rane ’e cjante, ploe sigure |
friülà |
|
Santa Ana no es rana |
castellà |
|
Santa Ana[,] cas ras non quer nada |
gallec |
|
Se lis ranis e cjantin la sere, biel timp si spere |
friülà |
|
Si canta el rano en febrero, / apontona tu granero |
castellà |
|
¿Canta a ra no mes de abril? encrúa o tempo e vólvese ao cubil |
gallec |
|
¿Cantan las ranas?, señal de agua |
castellà |
|
Avant Bonne Dame de mars, [/] Autant de jours les ranes chantent, [/] Autant par après s’en repentent |
francès |
|
Când broaştele cântă seara, are să fie vreme bună |
romanès |
|
Cando as rans cantan no xaneiro, siñal de lama no rueiro |
gallec |
|
Cando canta a ran, ven vindo o vran |
gallec |
|
Dacă până la Florii cântă broaştele, are să fie vara frumoasă |
romanès |
|
L'arnouille croatte / Le temps se déboîte |
francès |
