0. Pròleg (Josep Solervicens)
I. Renaixement
1. Concepte de Renaixement (Josep Solervicens)
1.1. Construcció d’un model epocal.
1.1.1. Consciència de renaixement.
1.1.2. Configuració del Renaixement com a època.
1.1.3. Model italià i recreacions europees.
1.2. Formes i mètodes d’interpretació del llegat clàssic.
1.2.1. Nou estatus de l’Antiguitat en la Modernitat.
1.2.2. Aproximació filològica als clàssics.
1.3. Poliperspectivisme com a estructura de pensament.
1.3.1. Nous criteris per formular el saber i la veritat.
1.3.2. Fe i dogma cristians condicionats per la filologia.
1.4. Dignitat de l’ésser humà.
1.4.1. Natura no predeterminada de l’ésser humà.
1.4.2. “Fabula de homine” (1518) de Joan Lluís Vives.
1.5. Dimensió cívica del Renaixement
1.5.1. Visió laica del poder i del comportament.
1.5.2. Moral i política: el príncep.
1.5.3. Models de sociabilitat a la cort.
1.6. Nova forma de difondre i d’estructurar el discurs: la impremta.
1.6.1. Editors, impressors, arranjadors, correctors: la producció.
1.6.2. Lectors i espais de lectura: la recepció.
1.7. Furor, mimesi i catarsi: la poètica renaixentista.
1.7.1. Una nova disciplina: la poètica.
1.7.2. Furor i geni: la reinterpretació del platonisme.
1.7.3. Mimesi i catarsi: la reinterpretació de l’aristotelisme.
1.8. Difusió del Renaixement a l’àmbit català.
1.8.1. Límits cronològics, marc, models.
1.8.2. Universitats, corts i impremtes.
2. Lírica renaixentista (Antoni Lluís Moll)
2.1. Caracterització i posició dins del sistema poètic.
2.2. Tradició lírica d’arrel trobadoresca.
2.3. Evolució de la lírica: autors i obres.
2.4. Temes i motius.
2.4.1. Ausiasmarquisme.
2.4.2. Aurea mediocritas i amor matrimonial.
2.4.3. Cortesà: model i paròdia.
2.4.4. Diàleg amb la lírica popular.
2.5. Mètrica i estrofisme.
2.5.1. Decasíl·lab i endecasillabo.
2.5.2. Formes estròfiques.
3. Teatre renaixentista (Josep Solervicens)
3.1. Teoria dramàtica i recreació dels gèneres clàssics.
3.1.1. Primers tempteigs teòrics.
3.1.2. Emergència d’una nova dramatúrgia.
3.2. Espais escènics i actors.
3.2.1. Corts aristocràtiques i cardenalícies.
3.2.2. Universitats i escoles de gramàtica.
3.2.3. Teatres públics i actors professionals.
3.3. Les comèdies de Torres Naharro.
3.3.1. Roma, primer escenari per al teatre renaixentista en català.
3.3.2. “Comèdia Serafina” (1512-1516).
3.4. “La vesita” (1524-1525/1541) de Joan Ferrandis d’Herèdia.
3.5. “Comèdia de Corney” (darrer terç del segle xvi).
3.6. Del misteri a l’acte sacramental: evolució del teatre religiós.
3.6.1. Tipologia dramàtica.
3.6.2. Acte sacramental: Joan Timoneda.
4. Narrativa renaixentista (Antoni Lluís Moll - Josep Solervicens)
4.1. Formes de la narrativa breu: prosa sentimental, facècia, novella.
4.1.1. Prosa sentimental: de Joan Roís de Corella a les “Estil·lades i amoroses lletres”.
4.1.2. Facècia i novella: Jordi Centelles i Joan Timoneda.
4.2. Diàleg.
4.2.1. Delimitació i variants del gènere.
4.2.2. “El cortesano” (1561) de Lluís del Milà.
4.3. Narrativa espiritual.
4.3.1. Novel·la al·legòrica: “Espill de la vida religiosa”.
4.3.2. Narrativa hagiogràfica: Joan Baptista Anyés.
4.4. Narrativa històrica.
4.4.1. “Ars historica”.
4.4.2. Narracions històriques: Carbonell, Beuter, Binimelis.
4.5. Èpica.
4.5.1. Delimitació i variants del gènere.
4.5.2. El poema sobre Lepant (1573) de Joan Pujol.
4.6. Narrativa metaficcional.
4.7. Narrativa satírica.
5. Cristòfol Despuig (Josep Solervicens)
5.1. L’escriptor.
5.2. Interlocutors i marc ficcional de “Los col·loquis” (1557).
5.2.1. “Parlar anant”: la construcció dels personatges.
5.2.2. “Aquell cavaller que allí està parlant”: la construcció de l’espai i de l’estil.
5.3. Temes de reflexió del diàleg i poliperspectivisme.
5.3.1. Poliperspectivisme.
5.3.2. Reflexions polítiques.
5.3.3. Reflexions eclesiàstiques.
5.3.4. Reflexions sobre educació i regiment de la ciutat.
5.4. Estructura del diàleg.
5.5. Referents clàssics, mètode argumentatiu i humanisme.
5.6. Transmissió textual i recepció de “Los col·loquis”.
6. Pere Serafí (Antoni Lluís Moll)
6.1. L’escriptor.
6.2. Cançoner imprès (1565) i projectes editorials.
6.3. Conceptes i motius.
6.3.1. Discurs amorós serafinià: diversitat i síntesi.
6.3.2. Discurs civil: cortesia i bon govern,
6.3.3. Metaficció: reflexions sobre la composició poètica.
6.3.4. Poesia religiosa.
6.4. Patrons mètrics i versificatoris: factors d’innovació.
6.5. Recepció de l’obra de Serafí.
II. Barroc
7. Concepte de Barroc (Josep Solervicens)
7.1. Construcció d’un model epocal.
7.1.1. De l’exabrupte il·lustrat a la codificació d’una època.
7.1.2. Models explicatius contextuals.
7.1.3. Models explicatius estètics.
7.1.4. Models explicatius epistèmics.
7.2. Accés problemàtic a la veritat i al saber.
7.2.1. Engany empíric i impossibilitat de saber.
7.2.2. De la desconstrucció del món empíric al desengany ontològic.
7.2.3. Retorn al dogma.
7.3. Estoïcisme, pragmatisme i discreció: una moral adaptada a les circumstàncies.
7.4. Dualisme, fragmentació i mixtura: noves formulacions del discurs.
7.4.1. Dualisme, dinamisme i ambigüitat.
7.4.2. Fragmentació del discurs.
7.4.3. Mixtura de gèneres, conceptes, tons i estils.
7.5. Furor, meravella i enginy: la poètica barroca.
7.5.1. Furor i mimesi, impulsors de la creació literària.
7.5.2. Meravella, element delimitador de la literatura.
7.5.3. Construcció d’una llengua literària i d’un estil.
7.5.4. Agudesa i enginy.
7.5.5. Efectes i funcions de la literatura.
7.5.6. Un nou cànon literari.
7.6. Difusió del Barroc a l’àmbit català.
7.6.1. Límits cronològics, marc, models, territoris.
7.6.2. Universitats i col·legis jesuítics: la dimensió docent del Barroc.
7.6.3. Acadèmies literàries: la dimensió social del Barroc.
7.6.4. Tinta i paper: impresos, manuscrits, biblioteques.
8. Lírica barroca (Josep Solervicens)
8.1. El Parnàs català: autors i obres.
8.2. Models poètics.
8.3. Renovació formal.
8.3.1. Mètrica i versificació.
8.3.2. Tries estilístiques i constriccions mètriques.
8.3.3. Figures i trops.
8.4. Gèneres lírics.
8.4.1. Gènere líric com a unitat de sentit.
8.4.2. Ègloga i elegia.
8.4.3. Epitalami i epitafi.
8.4.4. Faula mitològica.
8.4.5. Somni i epístola.
8.4.6. Emblema i jeroglífic.
8.5. Renovació conceptual.
8.5.1. Engany i desengany del món.
8.5.2. Evolució del discurs amorós: carnalitat i sensualitat.
8.6. Difusió material: el cançoner manuscrit.
9. Teatre barroc (Josep Solervicens)
9.1. Teoria dramàtica.
9.1.1. Mixtura de gèneres i complexitat de la trama.
9.1.2. Metaficcionalitat.
9.1.3. Gust del públic i espectacularitat.
9.2. Espais escènics i llengües de representació.
9.3. Paròdia metaficcional: delimitació i variants del gènere.
9.4. Formes del teatre breu.
9.4.1. Lloa.
9.4.2. Entremès.
9.4.3. Ball entremesat i moixiganga.
9.5. Barroquització del teatre religiós.
10. Narrativa barroca (Mathias Ledroit)
10.1. Formes de la narrativa.
10.2. Relacions de successos i ficció narrativa.
10.2.1. Delimitació d’un gènere proteïforme.
10.2.2. Ficció narrativa.
10.3. “Cas raro d’un home anomenat Pere Porter” (1630-1635).
10.4. Prosa argumentiva de caràcter literari: “Ateneo de grandesa” (1681) de Josep Romaguera,
11. Vicent Garcia (Josep Solervicens)
11.1. L’escriptor.
11.2. Poètica: models, llengua literària, mecanismes compositius.
11.2.1. Obra autèntica i atribucions espúries.
11.2.2. Referents literaris.
11.2.3. Creació d’una nova llengua literària.
11.2.4. Mecanismes compositius.
11.3. Lírica amorosa: de la carnalitat a la sensualitat.
11.4. Lírica burlesca, satírica i escatològica.
11.5. Metaficció: la literatura com a tema.
11.6. Lírica i epistemologia: engany, desengany, veritats relatives i dogma.
11.7. Mixtures narratives,
11.7.1. “Navegació del marquès d’Almaçan” (1612).
11.7.2. “Oració panegírica a Felip de Berga” (1613).
11.8. Mixtura dramàtica: “Comèdia famosa de Santa Bàrbara” (1617).
11.9. Recepció erudita i creativa.
12. Francesc Fontanella (Josep Solervicens)
12.1. L’escriptor.
12.2. Poètica: autor, models, estil, mecanismes compositius.
12.2.1. Construcció d’una figura d’autor i difusió de la seva obra.
12.2.2. Referents literaris, models, remissions.
12.2.2. Construcció d’un estil.
12.3. Formes de la lírica.
12.3.1. Lírica amorosa.
12.3.2. Lírica filosòfica i religiosa.
12.4. Tragicomèdia: “Tragicomèdia pastoral d’amor, firmesa i porfia” (1643-1652).
12.4.1. Composició i disseny global de l’espectacle.
12.4.2. Recreació del model tragicòmic d’“Il pastor fido” de Guarini.
12.4.3. Coneixement, reconeixement, penediment i reconciliació.
12.4.4. Distensions còmiques.
12.5. Mixtura dramàtica: “Lo desengany” (1645-1652).
12.5.1. Composició i interrelació amb la “Tragicomèdia pastoral”.
12.5.2. Components de la mixtura dramàtica.
12.5.3. Metateatre, màgia i ficció: els dos plans dramàtics.
12.5.4. Representació interna de “Les bodes de Vulcano i Venus”: transformació barroca d’un mite clàssic.
12.5.5. Dels enganys de l’amor al desengany ontològic.
12.6. Narrativa satírica.
12.6.1. “Vexamen” (1643).
12.6.2. Narrativa breu: diàlegs i epístoles literàries.
12.7. Prosa argumentativa: “Panegírica alabança a Pau Claris” (1641).
12.8. Recepció erudita i creativa.
III. Il·lustració
13. Concepte d’Il·lustració (Maria Paredes Baulida)
13.1. Construcció d’un model epocal: un nou sistema epistemològic.
13.2. Models d’Il·lustració.
13.2.1. Anglaterra: construcció ideològica.
13.2.2. França: consolidació i difusió del model.
13.2.3. Alemanya: reflexió crítica.
13.2.4. Itàlia i Espanya: humanisme cristià de la perifèria.
13.3. Dogmatització de la tradició clàssica: una nova reescriptura.
13.3.1. Procés de focalització.
13.3.2. Retour à l’antique i revolució.
13.3.3. Impacte de les ruïnes.
13.3.4. Mediatització del cànon.
13.4. Il·lustració, laïcisme i cultura cristiana.
13.4.1. Raó i religió: crítica a la religió revelada.
13.4.2. Del pathos a l’ethos religiós.
13.4.3. De la religió natural i la tolerància a l’ateisme.
13.4.4. Contra-discurs: l’apologètica.
13.5. Esperit sistemàtic i voluntat ordenadora.
13.5.1. Raó, ordre i saber universal.
13.5.2. L’“Encyclopédie”.
13.5.3. Difusió de saber i reflexió epistemològica.
13.5.4. Ordre i esperit sistemàtic.
13.6. Reformisme il·lustrat i infraestructures culturals.
13.6.1. Vies de difusió de saber.
13.6.2. Utilitat i instrucció.
13.6.3. Salons literaris, acadèmies i societats de cultura.
13.6.4. Publicacions periòdiques i el naixement de la crítica.
13.7. Raó, empirisme, estètica i cànon: Poètica de la Il·lustració.
13.7.1. Poètica de la Il·lustració vs. Poètica neoclàssica.
13.7.2. Nova estètica: entre la raó i l’empirisme.
13.7.3. Esperit de Délicatesse.
13.7.4. Reglamentació poètica: Inventio vs. Imitatio.
13.8. Llums i ombres de la Il·lustració a l’àmbit català.
13.8.1. Suma de models i límits cronològics.
13.8.2. Humanisme cristià.
13.8.3. Historiografia de la literatura i interès per la llengua.
13.8.4. Universitat de Cervera, acadèmies i societats de cultura.
14. Lírica de l’època de la Il·lustració (Antoni Lluís Moll)
14.1. Episteme il·lustrada i estètiques rococó i neoclàssica.
14.2. Lírica en la Menorca il·lustrada.
14.3. Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans.
14.4. Ignasi Ferreres.
14.5. Epitalamis reials de 1802: Jaume Vada i Ignasi Plana.
14.6. “Lo temple de la glòria”.
14.7. Arcadisme alguerès.
14.8. Joan Baptista Escorigüela i Marc Antoni d’Orellana.
14.9. Traduccions al català de lírica.
15. Teatre de l’època de la Il·lustració (Anna M. Villalonga)
15.1. Teoria dramàtica: composició i finalitat del teatre. Missatge ètic assignat al teatre.
15.2. Tragèdia i comèdia: regles i cànon.
15.3. Traduccions al català de Metastasio, Molière, Racine i Goldoni.
15.4. Espais escènics i actors.
15.5. De l’entremès al sainet.
15.6. Consolidació del sainet: “El gall robat per les festes de nadal” i “Sarau de la Patacada”.
15.7. Teatre religiós.
16. Narrativa de l’època de la Il·lustració (Antoni Lluís Moll)
16.1. Marc teòric i trets característics.
16.2. Narrativa breu: rondalles de rondalles.
16.3. Diàleg i erudició: Pere Serra i Postius.
16.4. Èpica: “Les comunitats de Castella” (c. 1823) d’Antoni Puigblanch.
16.5. Memorialística: el “Calaix de sastre” (1769-1816) del Baró de Maldà.
16.6. Narrativa popularitzant en vers: col·loquis i raonaments.
17. Joan Ramis (Maria Paredes Baulida)
17.1. L’escriptor.
17.2. Referents i evolució de l’obra literària.
17.3. Tragèdia: “Lucrècia o Roma libre” (1768).
17.4. Drama: “Arminda” (1771).
17.5. Tragicomèdia: “Rosaura o el més constant amor” (1783).
17.6. Obra poètica.
17.7. Èpica.
17.8. Recepció
