El Tractatus de animi affectionibus és una obra, en paraules del propi Martí, «sense començament ni final i sense el poliment de la revisió». Martí defineix sintèticament el seu concepte d’emoció i estableix quatre passions bàsiques: aegritudo (aflicció), metus (por), voluptas (complaença), libido (desig). A continuació descriu sumàriament 54 emocions. Vincula a l’aflicció tristitia (tristesa), angor (angoixa), anxietas (ansietat), moeror (abatiment), luctus (dol), afflictatio (mortificació), aerumna (abatiment), molestia (malestar), solicitudo (inquietud), dolor, cruciatus (suplici), lamentatio (lament), quiritatio (plany), desperatio (desesperació), invidentia (enveja), livor (lividesa), aemulatio (emulació), obtrectatio (gelosia), rivalitas (rivalitat), misericordia, commiseratio (commiseració) i poenitentia (penediment). A la por pigritia (mandra), desidia, ignavia (pusil•lanimitat), inertia (inactivitat), verecundia (verhonya), pudor, suspicio (sospita), diffidentia (desconfiança), timor (temença), pavor (esglai), terror, formido (sorpresa), conturbatio (torbació), tumultus (pànic), horror, tremor (esgarrifança), trepidatio (convulsió), consternatio (consternació), exanimatio (defalliment), religio (superstició). A la complaença alacritas (vivesa), hilaritas (hilaritat), laetitia (alegria), delectatio (delectança), exsultatio (vehemència), gaudium (gaudi), oblectatio (atracció), cachinnatio (rialla), iactantia (jactància), asmenismus (satisfacció), goetia (il•lusió) i malvolentia (malvolença). I queda per desenvolupar el territori del desig.