Tractat de la poesia catalana

En el context de la seva voluntat de restauració del català com a llengua literària culta, que ja s’anunciava en els seus dos textos apologètics anteriors (Controvèrsia sobre la perfecció de l’idioma català i Pròleg «Al lector»), Agustí Eura fa un intent de confegir una teoria poètica per a la llengua catalana. Molt probablement inacabada, el text que ens ha arribat fa referència únicament a la prosòdia poètica. Eura estableix una sèrie de regles. Fa rectificacions i retractacions d’algunes de les seves afirmacions a mesura que avança en la redacció del text. Defineix la poesia catalana i la vincula a la llatina, comparant-les i trobant-hi similituds i diferències. L’altre gran terme de comparació és la poesia castellana. Només hi ha reflexions al voltant de qüestions formals. Les definicions de sinalefa, sinèresi, el·lipsi, diftong, dièresi, etc. en ocasions es confonen. Apareix el concepte de la llibertat del poeta per decidir usar o no les figures en les seves obres.