Estructurat en quinze apartats numerats, sense títol, els tretze primers corresponen als arguments que intenten justificar la tria del català per a la seva obra poètica i, per damunt de tot, pretenen fer una defensa de la llengua catalana. Els quatre primers són arguments externs a la llengua, de tipus personal, geogràfic, etc. Els nou següents són raonaments lingüístics, tret del número 11, que fa referència a l’extensió geogràfica de l’ús del català (el mateix autor reconeix que no és una qüestió interna de la llengua). Finalment, i per tal de respondre als literats que puguin posar pegues a les raons donades, els apartats 14 i 15 són una advertència explicativa d’algunes opcions formals i lèxiques que l’autor pren en la seva tasca de creació literària.
