En el decurs de la captatio benivolentiae proemial, l’autor, seguint les fórmules d’humilitat tòpiques, s’excusa de la seva incapacitat i es justifica davant possibles crítiques amb arguments poètics i retòrics, bé que no sistematitzats. Quant a l’estil, justifica «lo florido» del mateix en una obra històrica –una relació festiva–, per l’eminència de l’assumpte, que mereix un grau d’eloqüència també elevat. Tot i aquest «bolar por lo alto», no vol caure en el vici de l’obscuritat, per la qual cosa no ha abusat del recurs de l’equívoc, o amfibiologia, tan emprat per altres, atès que «los asuntos graves piden alma de conceto y cuerpo de maciza cláusula». Altrament, es dóna una imatge d’erudició falsa, florida però sense substància