Discurs molt breu en defensa de les representacions teatrals de comèdies. Escrit després de la junta celebrada el 26 d'agost de 1649 a l'església de l'Hospital General de València amb motiu de la polèmica al voltant de la conveniència de representar comèdies (Felip IV les havia prohibit el 1646). Es va arribar a l'acord, en contra de la tradicional opinió de l'Església (que considerava les comèdies immorals i contràries a la doctrina cristiana) que, si bé no eren un espectacle necessari, tampoc no es podien considerar perjudicials. Des d'aquesta perspectiva, Vich confegí el seu discurs.
El discurs inicia la defensa de les representacions de comèdies a partir del fet, ja indicat en el títol, que "la representación de comedias" és "acto indiferente".
A la primera part, Vich revalora el gènere citant autors que considera importants i que hi han deixat la seva empremta (Lope de Rueda, Torres Naharro i, sobretot, Lope de Vega).
Fa referència al tractament atorgat a les comèdies durant els regnats de Felip II i Felip III. Malgrat la constant controvèrsia, les comèdies mai no van deixar de representar-se. Fins i tot Felip III, juntament amb "tantos príncipes seculares i Eclesiásticos", en va ser un gran afeccionat. Així, per a l'autor no té sentit la prohibició d'un espectacle de tanta tradició i al qual també hi assistien els eclesiàstics. D'altra banda, una part de la recaptació de les funcions teatrals estava destinada als hospitals i hospicis, per la qual cosa resultava evident la importància social de mantenir-les.
Vich considera una incongruència que la mateixa Inquisició responsable d'exercir la censura ("a quien toca derechamente la censura") i que recolzava la prohibició de les representacions, no tingués cap problema en autoritzar la impressió dels llibres de comèdies.
Per a Vich, s'exagera molt el mal que les comèdies poden fer. Les compara amb els sermons, que en teoria han de ser font de bons ensenyaments. En canvi, "puede ser que no de todos los Sermones se haya sacado el fruto que se pretende, ni de todas las Comedias el daño que se presume". Ara bé, aquesta opinió no és extensiva al teatre de caràcter humorístic i popular (entremesos, balls, etc.), que Vich sí que desqualifica.
