Discurso al soneto 23 de Garcilaso “En tanto que de rosa y azucena”

La voluntat de Pacheco és mostrar “el intento del autor” (que bàsicament trivialitza en “despertar el ánimo helado de su dama”) i “el elegante artificio” (associat als recursos retòrics i a l’estructuració del poema). Tot i que es tracta d’un cant emblemàtic al carpe diem, el comentarista insisteix en el contrari, la bellesa és una terenyina perillosa i fràgil que hem de defugir. No sembla haver consultat els comentaris del Brocense ni de Fernando de Herrera.