De vera et facili imitatione Ciceronis cui aliquot opuscula studiosis adolescentibus utilissima adiuncta sunt

Primera part: diàleg entre un pare i un fill, en castellà, sobre la composició i la traducció al llatí; elogi del mètode ciceronià, crítica dels manuals de l’època, problemes pràctics de traducció.
Segona part: un tractat amb consells sobre la traducció; resum crític de 80 comentaristes de Ciceró; orígens de la imitació, tria del model i pràctica de la imitació. L’autoritat és l’ús; però cal buscar quina és la puresa del llenguatge llatí; rebuig de les 9 raons contra la imitació; grans noms que van imitar; tria del model, Ciceró, en relació a la seua època; metàfora de les abelles i el nèctar; atenció cap a la retòrica (inventio, dispositio, elocutio); aprenentatge diari, importància dels exercicis i la pràctica; fraseologia selecta ciceroniana i bibliografia. El tractat s’interromp per tornar al diàleg en castellà, on s’introdueix el tema del vocabulari infantil, per desplegar de seguida durant 24 folis el Lexicon puerile. L’opuscle es completa amb una col•lecció de proverbis bilingües. L’opuscle conté també el De ratione syllabarum i les Phrases Ciceronis obscuriores in hispanicam linguam, dedicades aquestes a Pere Juan Oliver.