Inclou una dedicatòria a la reina Maria Lluïsa, una “Idea de la obra” i nou diàlegs instructius entre un mestre (Metrófilo) i la seva alumna (Sofrónia) sobre la poesia. Els nou diàlegs tracten de la naturalesa i utilitat de la poesia (1-20); de l’art de llegir i escriure bé (lletres, síl•labes, puntuació, període etc.) (21-48); de l’harmonia que creen les síl•labes i els accents (49-80); de l’harmonia de la rima (81-100); de les composicions poètiques en general (101-131); de la naturalesa i construcció (gèneres, figures retòriques etc.) de les poesies curtes (132-167); de la naturalesa i construcció de les poesies llargues, teatre i òpera inclosos (168-204); del llenguatge i de l’estil poètics, dedicat bàsicament a les figures retòriques (205-224); i les faules clàssiques (225-276). El volum acaba amb un «Catálogo alfabético de todos los dioses, semidioses y demás objetos fabuloso nombrados en el diálogo nono»
