Agudezas de Juan Oven, traducidas en metro castellano

La Torre es queixa de la ingratitud de la tasca de traduir: si ho fa bé guanya fama l’original; si ho fa malament, el traductor carrega amb la culpa. Davant aquesta frustrant disjuntiva es decidí per afegir addicions allà on té alguna cosa a dir, de manera que, a més de la mera traducció, pot emular i imitar l’original amb la seva pròpia veu. Considera també la dificultat d’expressar el que l’original feia en un idioma més culte –llatí. Tot seguit exposa la seva poètica de la traducció, que resumeix en tres possibilitats aplicades en el volum sobre Owen: 1) traducció paraula a paraula. 2) Traducció pel sentit. 3) Canviar el sentit de l’original per a fer-lo més decent o més intel·ligible. Compara l’habilitat d’un bon traductor a l’equilibrista que corre per la corda, àgil com si anés per un camp ample.