Interès per la relació que defensa entre eloqüència i conreu d’una llengua en particular, i per tant, per la història de la pròpia llengua. Referència important a escriptors i erudits d’àmbit espanyol, en relació a la seua relativa eloqüència, ordenats per gèneres retòrics: (esmentats ací per ordre d’aparició) Pedro Juan Perpiñán, Hernando del Pulgar, Juan de Vergara, Juan de Ribera, Nicolás Antonio, Juan Lucas Cortés, Antonio de Solís, Manuel Martí, Alexio Venegas, Fernán Pérez de Oliva, Pedro Ciruelo, Antonio López de Vega; Diego de Mendoza, Juan Marquez, Diego de Yepes, Pedro de Rivadeneira, Luís Muñoz, Hernando del Pulgar, Gonzalo de Argote y Molina, Josef de Pellicer, Florián Docampo, Lorenzo de Padilla, Juan de Mariana, Gerónimo Zurita, Antonio Agustín, Diego Saavedra Fajardo, Antonio de Fuenmayor.
