Pròleg a La cruel Casandra

Per Virués la tragèdia té una funció moralitzadora: ha de servir per preservar la virtut, ja sigui mostrant exemples de conductes morals o bé exemples, com en el cas de La cruel Casandra, de conductes immorals. En conseqüència, la tragèdia, "cortada a la medida / de ejemplos de virtud", s'haurà d'elaborar d'acord amb aquesta finalitat.

Mostra la voluntat d'aconseguir una escriptura renovadora i al mateix temps respectuosa amb les regles de la tradició clàssica. Tot i que no especifica quins, proposa una fusió d'elements clàssics i coetanis per mitjà del "dulce gusto": "viene acompañada [La cruel Casandra] con el dulce gusto, / siguiendo en esto la mayor fineza / del arte antiguo y del moderno uso." El "dulce gusto" sembla relacionable amb el tòpic horacià de l'utile-dulce, que Virués també recull al pròleg adreçat al Discreto lector.

Com en d'altres pròlegs —el Discreto lector, el pròleg a La gran Semíramis—, reivindica la novetat de les seves tragèdies, que introduirien un "uso / que jamás en teatros españoles / visto se haya, sin que a nadie agravie."