332 versos decasil·làbics, dividits en 43 estrofes de 8 versos, excepte dues tornades de 2 versos. Poema narratiu. Comença amb un «Argument» (v. 1-20) que explicita els objectius pretesament moralitzants del text. El segueix una «Narració» (v. 21-332), molt poc lírica. El jo poètic relata un somni —d’aquí el títol de la composició— pel qual és transportat en un altre món imaginari (una mena d’Infern literari), en què entre d’altres figures divines, mitològiques i al·legòriques, apareix Ausiàs Marc. El valencià es queixa al jo poètic que les seves composicions en general han estat mal enteses, mal traduïdes i mal glossades. En canvi, reivindica com a autoritat sobre la pròpia obra els comentaris del lul·lista Lluís-Joan Vileta. Després d’aquest diàleg amb Ausiàs, el jo poètic es desperta del somni (v.325-332).
