Dialectologia i ideologia: el cas de l’aragonès

Juan Carlos Moreno Cabrera

Universitat Autònoma de Madrid

La disciplina de la dialectologia té uns fonaments ideològics força clars. La lingüística no dialectològica és la que descriu la llengua estàndard escrita oficial i la dialectològica és la que s’ocupa de les suposades variacions o realitzacions locals d’aquella llengua estàndard. El fet de no disposar d’un estàndard escrit socialment acceptat i reconegut per la major part de la comunitat científica converteix l’estudi de l’aragonès en un assumpte exclusiu de la dialectologia i, així, es parla tradicionalment de “dialecte aragonès”. Ara bé, com que l’aragonès no és un dialecte del castellà i encara menys de l’espanyol estàndard escrit, s’acostuma a parlar de les anomenades parles aragoneses com a restes del dialecte romànic aragonès, tot jugant ben injustament amb la màxima comunament admesa i correcta que les llengües romàniques peninsulars són dialectes del llatí vulgar hispànic.

Com sigui que la visió de la dialectologia enunciada al principi no té cap mena de fonament lingüístic, no hi ha justificació científica possible per negar la condició de llengua a l’aragonès actual i per relegar-lo a una espècie de llimbs residuals en què s’estudien, gairebé com a simple curiositat filològica, les restes d’un antic dialecte romànic peninsular.

Mesurament de fronteres lingüístiques: una aplicació a l’asturià i suggeriments per a l’aragonès

Ramón de Andrés Díaz

Universidá de Uviéu

El projecte «Estudi de la Transició Lingüística a la zona Eo-Nàvia» (ETLEN) cerca aprofundir en el coneixement de la frontera lingüística entre el gallegoportuguès i l’asturlleonès a l’extrem occidental d’Astúries. Hom fa servir 366 fenòmens diferencials, amb variants que admeten quatre adscripcions geolectals: a l’un i a l’altre dels dos dominis, a ambdós ensems o a l’espai fronterer. La font de les dades és un qüestionari propi realitzat a 40 localitats. El programa Cartografia Dialectal (CartoDial), creat pel mateix equip, permet generar automàticament: (a) mapes dialectogràfics «clàssics» de cada ítem; (b) mapes «horiomètrics» acumulatius, que mostren, mitjançant dues menes de visualització, la proporció de les quatre adscripcions a cada localitat. S’aconsegueix així un retrat quantitatiu de la transició entre tots dos dominis i el pes d’«allò gallec» i d’«allò asturià» a cada punt. Es mostrarà el funcionament de CartoDial, tot comentant alguns mapes rellevants. Hom farà suggeriments en relació amb la frontera entre l’aragonès i el català.

Dialeutolochía e ideolochía: o caso de l’aragonés

Juan Carlos Moreno Cabrera

Universidad Autónoma de Madrid

A disziplina d’a dialeutolochía tien unos alazez ideolochicos prou claros. A lingüistica no dialeutolochica ye a que describe a lengua estándar escrita ofizial y a dialeutolochica ye a que se ocupa d’as supuestas bariazions u realizazions locals d’ixa lengua estándar. Debiu a no poder contar con un estándar escrito sozialmén azeptau y reconoxiu por a mayor parti d’a comunidá zientifica, o estudeo de l’aragonés se i beye como un asunto esclusibo d’a dialeutolochía, y, por ixo, se charra tradizionalmén de “dialeuto aragonés”. Pero, como l’aragonés no ye un dialeuto d’o castellán y encara menos d’o español estándar escrito, se gosa de parlar d’as ditas fablas aragonesas como repuis d’o dialeuto romanico aragonés, fendo benir á plego d’a masima almitida por toz y correuta de que as lenguas romanzes peninsulars son dialeutos d’o latín bulgar ispanico.

Malas que a bisión d’a dialeutolochía enunziada en primeras no tien garra base lingüística, no bi ha chustificazión posible ta negar a condizión de lengua de l’aragonés autual y ta dixar-lo en una mena de limbo de repuis el cualo se i estudian, cuasi como simpla curiosidá filolochica, os restos d’un dialeuto romanze peninsular d’antis más.

Medizión de mugas lingüisticas: una aplicación á l’asturiano y sucherenzias ta l’aragonés

Ramón de Andrés Díaz

Universidá de Uviéu

O Proyeuto “Estudeo d’a transizión lingüistica en a zona Eo-Navia” (ETLEN) busca afondar en o conoximiento d’a muga entre o gallegoportugués y o asturleonés en o cabo ozidental d’Asturias. Se opera con 366 fenomenos esferenziadors, as cuálas barians almiten cuatro adscripzions cheoleutals: á uno u atro d’os dominios, á os dos por un regular u á o espazio buegatizo. A fuen d’os datos ye un cuestionario propio feito en 40 lugars. O programa Cartografía dialeutal (CartoDial), creyau por o mesmo equipo, premite chenerar automaticamén: (a) mapas dialeutograficos “clásicos” de cada ítem; (b) mapas “oriometricos” acumulatibos, que amuestran, meyante dos tipos de bisualizazión, a proporzión d’os cuatro parametros en cada lugar. Se consigue asinas un retrato cuantitatibo d’a transizión entre os dos dominios y o peso de “o gallego” y o “asturiano” en cada punto. S’amostrará o funzionamiento de CartoDial, comentando bels mapas relebans. Se farán socherenzias a colazión d’a muga entre l’aragonés y o catalán.