|
Scha a San Mattias las ovas cuorran per las vias, [/] schi vain la naiv aint illas quadrias |
romanx (retoromànic de Suïssa) |
|
San Mattias ovas sün las vias — naiv aint in las quadrias |
romanx (retoromànic de Suïssa) |
|
Se o inverno não erra caminho, tê-lo-ás pelo S. Martinho |
portuguès |
|
Ta Sant Martin era nyeu pet camin |
occità (aranès) |
|
Ta Sant Sernin era nyeu pet camin |
occità (aranès) |
|
Ñeu en pin, ñeu en camin |
occità (aranès) |
|
Ta Sant Martin, [/] era neu peth camin; [/] e ta Sant Andreu, [/] assí que só s'ha dit era nyeu [sic] |
occità (aranès) |
|
Tà St. Martin, [/] eth heired qu'ei en camin |
occità (aranès) |
|
Tà St. Martin [/] er iuèrn qu'ei en camin |
occità (aranès) |
|
Broma arroja deth ser, [/] beth temps se ve, [/] broma arroja de meddia, [/] era ploja tot eth dia, [/] broma arroja deth maitin, [/] era ploja peth camin |
occità (aranès) |
|
Bromes arroges peth maitin, [/] era ploja peth camin |
occità (aranès) |
|
Xa chegou san Martiño[,] e o inverno vén de camiño |
gallec |
|
Onde venta o mar e chove arreo por san Uxío, fóra do camiño balocas gardar, carballo ó fogar e todos ó lar |
gallec |
|
Néboa no Miño, auga vén de camiño |
gallec |
|
Cand'a neve chega ó Miño, na montaña non se ve o camiño |
gallec |
|
Andrés, o vento é bragués, tu ben o ves, nin te quito nin te mando, pero pelo camiño vai andando |
gallec |
|
O vranciño de san Martiño dura o que un can a pasa-lo camiño |
gallec |
|
Polos Santos, neve nos altos; por san Martiño, lobos no camiño; e por san Andrés neve ós pés |
gallec |
|
Valentin, Séverin, Faustin [/] Fan tot dzalé su lo tsemin |
francoprovençal d'Itàlia |
|
Le gnoule rodze di nat lavon lo plat; [/] Le gnoule rodze di matin,[sic] quintson lo tsemin |
francoprovençal d'Itàlia |
