Skip to main content area
ParemioRom
Paremiologia romànica: refranys meteorològics i territori
Català
Español
English
Formulari de cerca
Cerca
Web
Projecte
Congressos
Refranys
Atles
Enllaços d'interès
Fitxes de refranys
Llengues i varietats
Cronologia
Meteorologia
Àmbit temàtic general
Fonts
Geolocalitzacions
Inici
»
Fitxes de refranys
Fitxes de refranys
Mostrant
5041 - 5060
de
13210
(pàgina 253 de 661)
Textuals
Text
Traducció literal
Glossa
Comentari
Per llengües
Llengua o varietat: (alguna de les següents)
---
abrucès (varietat de la regió italiana dels Abruços)
aragonès
asturlleonès
benasquès
calabrès
campanià
castellà
català
cors
emilià (varietat de la regió italiana de l'Emília)
francès
francoprovençal
friülà
gallec
istroromanès
istroromànic
italià
judeoespanyol
laci (varietat de la regió italiana del Laci)
ladí (dolomític)
lígur (varietat de la regió italiana de la Ligúria)
llombard (varietat de la regió italiana de la Llombardia i d'àrees veïnes de Suïssa)
lucà
marquesà (varietat de la regió italiana de les Marques)
occità
piemontès
portuguès
pullès (varietat de la regió italiana de la Pulla)
romanès
romanesc
romanx (retoromànic de Suïssa)
romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya)
salentí
sard
sasserès
sicilià
toscà
vènet
---
abrucès (varietat de la regió italiana dels Abruços)
aragonès
asturlleonès
benasquès
calabrès
campanià
castellà
català
cors
emilià (varietat de la regió italiana de l'Emília)
francès
francoprovençal
friülà
gallec
istroromanès
istroromànic
italià
judeoespanyol
laci (varietat de la regió italiana del Laci)
ladí (dolomític)
lígur (varietat de la regió italiana de la Ligúria)
llombard (varietat de la regió italiana de la Llombardia i d'àrees veïnes de Suïssa)
lucà
marquesà (varietat de la regió italiana de les Marques)
occità
piemontès
portuguès
pullès (varietat de la regió italiana de la Pulla)
romanès
romanesc
romanx (retoromànic de Suïssa)
romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya)
salentí
sard
sasserès
sicilià
toscà
vènet
---
abrucès (varietat de la regió italiana dels Abruços)
aragonès
asturlleonès
benasquès
calabrès
campanià
castellà
català
cors
emilià (varietat de la regió italiana de l'Emília)
francès
francoprovençal
friülà
gallec
istroromanès
istroromànic
italià
judeoespanyol
laci (varietat de la regió italiana del Laci)
ladí (dolomític)
lígur (varietat de la regió italiana de la Ligúria)
llombard (varietat de la regió italiana de la Llombardia i d'àrees veïnes de Suïssa)
lucà
marquesà (varietat de la regió italiana de les Marques)
occità
piemontès
portuguès
pullès (varietat de la regió italiana de la Pulla)
romanès
romanesc
romanx (retoromànic de Suïssa)
romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya)
salentí
sard
sasserès
sicilià
toscà
vènet
Conceptuals
Cronologia (categoria)
---
altres
any
avui
data fixa
data movible
demà
dia
dies de la setmana
dies del mes
dotze dies per a dotze mesos
estació
hora
mes
parts de la jornada
període movible
quaranta dies
setmana
(subcategoria)
---
1 d'abril
1 d'agost
1 de gener
1 de juny
1 de maig
1 de març
1 de setembre
10 d'abril
10 de gener
10 de juliol
10 de juny
10 de setembre
11 de maig
11 de març
12 d'abril
12 de maig
12 de novembre
12 de setembre
13 de maig
14 de setembre
15 d'abril
15 d'agost
15 de març
15 de setembre
17 de març
18 d'abril
19 d'octubre
19 de maig
19 de març
2 d'abril
2 d'agost
2 de febrer
2 de gener
2 de maig
20 d'abril
20 de gener
20 de maig
20 de març
20 de novembre
21 d'abril
21 de juliol
21 de juny
21 de novembre
25 d'abril
25 de març
27 de juliol
27 de març
28 de maig
3 d'abril
3 de desembre
3 de maig
30 de juliol
30 de juny
4 d'abril
40 d'abril
40 de juny
40 de maig
5 d'abril
7 d'abril
7 de març
70 d'abril
8 d'abril
8 de juny
8 de maig
9 d'abril
9 de gener
9 de juliol
9 de maig
abril
Advent
Agnès (Santa —)
agost
Àgueda (Santa —), Àgata (Santa —)
Agustí (Sant —)
alba, albada, aurora
Albí d'Angers (Sant —)
Albí de Châlons (Sant— )
Alexandre (Sant —)
Ambrosi (Sant —)
Anaclet (Sant —)
Anatoli (Sant —)
Andreu (Sant —)
Anna (Santa —)
Ansano (Sant —)
Antolí (Sant —)
Antoní (Sant —)
Antoni de Pàdua (Sant —)
Antoni, abat (Sant —)
Antonieta (Santa —)
Anunciació (l' —), Encarnació, Verge de març
any
Any Nou
anys (plural; genèric)
Apol·linar de Ravenna (San —)
Apol·lònia (Santa —)
Arcadi (Sant —)
Armindenul
Arnau (Sant —)
Ascensió (L'—)
Assumpció (l' —), Verge d'agost
Atanasi i Ciril (Sants —)
Aurelià (Sant —)
avui
Baba Dochia
Baldiri (Sant —)
Bàrbara (Santa —)
Barca (Verge de la —)
Bartomeu (Sant —)
Basili (Sant —)
Benet de Núrsia (Sant —)
Benet de Palerm (Sant —)
Benjamí (Sant —)
Bernabé (Sant —)
Bernadí (Sant —)
Bernat (Sant —)
Bibiana (Santa —)
Blai (Sant —)
Bonifaci (Sant —)
Brígida (Santa —)
Bru (Sant —)
Calixte (Sant —)
Candelera (la —)
canícula
capvespre, crepuscle, posta de sol
Caralampi (Sant —)
Carles (Sant —)
Carme (Nostra Senyora del —)
Carnaval
Catald (Sant —)
Caterina d'Alexandria (Santa —)
Caterina de Siena (Santa —)
Cebrià (Sant —)
Cecília (Santa —)
Cenobi (Sant —)
cent anys
cent dies
cent hores
cinc (el —), cinquè (el —)
cinc dies, cinquè dia
cinquanta dies
Cir (Sant —)
Clar (Sant —)
Clara (Santa —)
Clet [Anaclet] (Sant —)
Climent (Sant —)
Colette (Sainte —)
Coloma (Santa —)
Concepció (Immaculada)
Constància (Santa —)
Corpus
Crispí, màrtir (Sant —)
Crispí i Crispinià (Sants —)
Crist (Sant —)
Cunegunda (Santa —)
Delfina (Santa —)
demà
demà passat (el dia següent a demà)
Demetri (Sant —)
desembre
deu (el —)
deu dies, desè dia
deu setmanes
dia (en oposició a nit)
dia següent
dia, jornada; un dia
dies (plural; genèric)
Difunts (Dia de —)
dijous
Dijous Sant
dilluns
dimarts
Dimarts de Carnaval
dimecres
Dimecres de cendra
Dionís (Sant —)
Dionísia (Santa —)
dissabte
Dissabte Sant
diumenge
Diumenge (Sant —)
Diumenge de Carnaval
divendres
Divendres Sant
divuit dies
Donat (Sant —)
Dorotea (Santa —)
dos (el —)
dos dies, segon dia
dos mesos
dotze dies
dotze dies per a dotze mesos
dotze mesos
dues setmanes
el quatre, el quart
Elies (Sant —)
Eloi (Sant —)
els dies manllevats per un mes al precedent
Emilià (Sant —)
Enric (Sant —)
equinocci
Espiridó (Sant —)
estació (en general)
Esteve (Sant —)
estiu
estiuets
Eudald (Sant —)
Eufrasi (Sant —)
Eugeni de Cartago (Sant —)
Eugeni de Toledo (Sant —)
Eulàlia [de Barcelona] (Santa —)
Eustaqui (Sant —)
Eutropi (Sant —)
Fabià (Sant —)
Faustí (Sant —)
febrer
Felicià (Sant —)
Felicitat (Santa —)
Felip (Sant —) i Jaume el Menor (Sant —)
Felip Neri (Sant —)
Fermí d'Amiens (Sant —)
Fermí, bisbe i màrtir (Sant —)
Ferran (Sant —)
Ferriol (Sant —)
Florenci (Sant —)
Florentí (Sant —)
Foci (Sant —)
Fosca (Santa —)
Francesc d'Assís (Sant —)
Francesc de Paula (Sant —)
Fredià (Sant —)
Fructuós (Sant —)
Gal (Sant —)
gener
Germà d'Auxerre (Sant —)
Germà de París (Sant —)
Gertrudis (Santa —)
Gervasi (Sant —)
Gil (Sant —)
Gontrà (Sant —)
Gorgoni (Sant —)
Gregori de Nissa (Sant —)
Gregori el Magne (Sant —)
Gregori Taumaturg (Sant —)
Gregori VII (Sant —)
Guillem (Sant —)
Hermàgores (Sant —)
Hilari (Sant —)
Hipòlit (Sant —)
hivern
hivernet (hivern tardà)
Homobó (Sant —)
Honorat (Sant —)
Honorina (Santa —)
hora, una hora
hores
Hug (Sant —)
Ignasi (Sant —)
Ioan Botezătorul (Sant —)
Isabel d'Hongria (Santa —)
Isabel de França (Santa —)
Iscle (Sant —)
Isidor (Sant —)
Isidre Llaurador (Sant —)
Jaume el Major (Sant —)
Jeroni (Sant —)
Joan ante Portam Latinam (Sant —)
Joan Baptista (Sant —)
Joan Clímac (Sant —)
Jordi (Sant —)
Josep (Sant —)
Judes (Sant—)
Júlia (Santa —)
Julià de Conca (Sant —)
Julià de Toledo (Sant —)
Julià l'Hospitalari (Sant —)
juliol
juny
Just (Sant —)
la una
Lambert (Sant —)
Leopold (Sant —)
les deu
les dotze
les dues
les nou
les onze
les set [de la tarda]
les sis [de la tarda]
les tres
Leufred (Sant —)
Lliceri (Sant —)
Llorenç (Sant —)
Lluc (Sant —)
Llúcia (Santa —)
Lluís d'Anjou (Sant —)
Macari (Sant —)
Magdalena (Santa —)
Magí (Sant —)
maig
Mamert (Sant —)
març
Marc (Sant —)
Marcial (Sant —)
Margarida (Santa —)
Maria Magdalena de Pazzi (Santa —)
Marina (Santa —)
Martí d'estiu (Sant —)
Martí de Tours (Sant —)
Mateu (Sant —)
matí
Maties o Macià (Sant —)
matinada
Maure (Sant —)
Maurici (Sant —)
Medard (Sant —)
Menodora, Metrodora, Nimfodora (Santes —)
mes (genèric), un mes
mes anterior
mes següent
mesos (plural; genèric)
mig any
migdia
mil anys
Miquel (L'Aparició de Sant —)
Miquel (Sant —)
mitjanit
Modest (Sant —)
Moşi de Vară (ziua de —)
Moşi [dia dels —]
Nadal
Nativitat de la Verge, Verge de setembre
Nicolau de Bari (Sant —)
Nicolau de Tolentino (Sant —)
nit
Nom de Maria (el —)
noranta dies
nou dies, novè dia
nou mesos
novembre
octubre
Onèsim (Sant —)
Oportuna (Santa —)
Pàmfil (Sant —)
Pancraç (Sant —)
Parascheva (Santa —)
Pasqua de Resurrecció
Patrici (Sant —)
Pau (la Conversió de Sant —)
Pau, apòstol (Sant —)
Pau, ermità (Sant —)
Pedro, apóstol (San —)
Pedro, mártir (San —)
Pelegrina (la Verge —)
Pentecosta (Pasqua de l'Esperit Sant)
Pere ad Víncula (Sant —)
Pere de la Càtedra (Sant —) [a Antioquia]
Pere de la Càtedra (Sant —) [a Roma]
Pere Regalat (Sant —)
Perfecte (Sant —)
Peronella (Santa —)
Petru de Iarnă (Sant —)
Pietrele lui Sâmpetru
Pilar (Verge del —)
Ponç (Sant —)
Presentació de la Verge
primavera
primer dia
Pròsper (Sant —)
Prudenci (Sant —)
quaranta dies
Quaranta màrtirs de Sebaste
Quaresma
quatre dies, quart dia
quatre mesos
quatre setmanes
quince (el —)
quinze dies, una quinzena
Quitèria (Santa —)
Radegunda (Santa —)
Rafel (Sant —)
Ramon (Sant —)
Ramon de Fitero (Sant —)
Ramon de Penyafort (Sant —)
Rams (Diumenge de —)
Reis (Epifania)
Relíquies (Dia de les Santes —)
Remigi (Sant —)
Rita (Santa —)
Robert (Sant —)
Roc (Sant —)
Rogacions
Romà (Sant —)
Romà, abat (Sant —)
Rosa (Santa —)
Roser (Verge del —)
Rupert (Sant —)
Sabí (Sant —)
Sadurní (Sant —)
Sant'Orso (d'Aosta) [designació en italià]
Santa Creu (Exaltació de la —)
Santa Creu (Invenció de la —)
Sebastià (Sant —)
seixanta dies
Senyor dels Passos
Sergi (Sant —)
Servaci/Servand (Sant —)
set anys
set dies, setè dia
Set Dorments d'Efes (els —)
set mesos
set setmanes
setembre
Setmana Santa
setmana, una setmana
setmanes (sense especificar quantes)
Severí (Sant —)
Sfinţiţi Mucenici şi Episcopi din Cherson (Sants —)
Silveri (Sant —)
Silvestre (Sant —)
Simeó (Sant —)
Simó (Sant —)
sis (el —)
sis dies, sisè dia
sis mesos
sis setmanes
Sofia (Santa —)
Stretenia / Stretania
subcategoria de cronologia
Sulpici (Sant —)
tarda
tardor
Tecla (Santa —)
témpores
Teresa (Santa —)
Timoteu de Prússia (Sant —)
Tomàs d'Aquino (Sant —)
Tomàs, apòstol (Sant —)
Tots Sants
Transfiguració del Senyor
trenta (el —)
trenta dies
trenta-set dies
trenta-un dies
tres (el —)
tres anys
tres dies, tercer dia
tres hores
tres mesos
tres setmanes
tretze diumenges
Trinitat (festa de la Santíssima —)
Trisfetitele
u (l' —)
Urbà (Sant —)
Valentí (Sant —)
Venceslau de Bohèmia (Sant —)
Verena de Zurzach (Santa —)
Verònica (Santa —)
vespre, vesprada
Vicenç (Sant —)
Víctor (Sant —)
vigília, dia anterior
vint (— el)
vint dies, una vintena
vint-i-cinc (el —)
vint-i-dos (el —)
vint-i-nou (el —)
vint-i-nou dies
vint-i-quatre dies
vint-i-quatre hores
vint-i-set (el —)
vint-i-set dies
vint-i-sis (el —)
vint-i-tres dies
vint-i-un dies
vint-i-vuit (el —)
vint-i-vuit dies
Visarion Cuviincios
Visitació de la Verge
Vit (Sant —)
vuit (el —)
vuit dies, vuitè dia
vuit mesos
Zilele Babelor
Ziua Ursului, 'el dia de l'ós'
---
altres
any
avui
data fixa
data movible
demà
dia
dies de la setmana
dies del mes
dotze dies per a dotze mesos
estació
hora
mes
parts de la jornada
període movible
quaranta dies
setmana
---
1 d'abril
1 d'agost
1 de gener
1 de juny
1 de maig
1 de març
1 de setembre
10 d'abril
10 de gener
10 de juliol
10 de juny
10 de setembre
11 de maig
11 de març
12 d'abril
12 de maig
12 de novembre
12 de setembre
13 de maig
14 de setembre
15 d'abril
15 d'agost
15 de març
15 de setembre
17 de març
18 d'abril
19 d'octubre
19 de maig
19 de març
2 d'abril
2 d'agost
2 de febrer
2 de gener
2 de maig
20 d'abril
20 de gener
20 de maig
20 de març
20 de novembre
21 d'abril
21 de juliol
21 de juny
21 de novembre
25 d'abril
25 de març
27 de juliol
27 de març
28 de maig
3 d'abril
3 de desembre
3 de maig
30 de juliol
30 de juny
4 d'abril
40 d'abril
40 de juny
40 de maig
5 d'abril
7 d'abril
7 de març
70 d'abril
8 d'abril
8 de juny
8 de maig
9 d'abril
9 de gener
9 de juliol
9 de maig
abril
Advent
Agnès (Santa —)
agost
Àgueda (Santa —), Àgata (Santa —)
Agustí (Sant —)
alba, albada, aurora
Albí d'Angers (Sant —)
Albí de Châlons (Sant— )
Alexandre (Sant —)
Ambrosi (Sant —)
Anaclet (Sant —)
Anatoli (Sant —)
Andreu (Sant —)
Anna (Santa —)
Ansano (Sant —)
Antolí (Sant —)
Antoní (Sant —)
Antoni de Pàdua (Sant —)
Antoni, abat (Sant —)
Antonieta (Santa —)
Anunciació (l' —), Encarnació, Verge de març
any
Any Nou
anys (plural; genèric)
Apol·linar de Ravenna (San —)
Apol·lònia (Santa —)
Arcadi (Sant —)
Armindenul
Arnau (Sant —)
Ascensió (L'—)
Assumpció (l' —), Verge d'agost
Atanasi i Ciril (Sants —)
Aurelià (Sant —)
avui
Baba Dochia
Baldiri (Sant —)
Bàrbara (Santa —)
Barca (Verge de la —)
Bartomeu (Sant —)
Basili (Sant —)
Benet de Núrsia (Sant —)
Benet de Palerm (Sant —)
Benjamí (Sant —)
Bernabé (Sant —)
Bernadí (Sant —)
Bernat (Sant —)
Bibiana (Santa —)
Blai (Sant —)
Bonifaci (Sant —)
Brígida (Santa —)
Bru (Sant —)
Calixte (Sant —)
Candelera (la —)
canícula
capvespre, crepuscle, posta de sol
Caralampi (Sant —)
Carles (Sant —)
Carme (Nostra Senyora del —)
Carnaval
Catald (Sant —)
Caterina d'Alexandria (Santa —)
Caterina de Siena (Santa —)
Cebrià (Sant —)
Cecília (Santa —)
Cenobi (Sant —)
cent anys
cent dies
cent hores
cinc (el —), cinquè (el —)
cinc dies, cinquè dia
cinquanta dies
Cir (Sant —)
Clar (Sant —)
Clara (Santa —)
Clet [Anaclet] (Sant —)
Climent (Sant —)
Colette (Sainte —)
Coloma (Santa —)
Concepció (Immaculada)
Constància (Santa —)
Corpus
Crispí, màrtir (Sant —)
Crispí i Crispinià (Sants —)
Crist (Sant —)
Cunegunda (Santa —)
Delfina (Santa —)
demà
demà passat (el dia següent a demà)
Demetri (Sant —)
desembre
deu (el —)
deu dies, desè dia
deu setmanes
dia (en oposició a nit)
dia següent
dia, jornada; un dia
dies (plural; genèric)
Difunts (Dia de —)
dijous
Dijous Sant
dilluns
dimarts
Dimarts de Carnaval
dimecres
Dimecres de cendra
Dionís (Sant —)
Dionísia (Santa —)
dissabte
Dissabte Sant
diumenge
Diumenge (Sant —)
Diumenge de Carnaval
divendres
Divendres Sant
divuit dies
Donat (Sant —)
Dorotea (Santa —)
dos (el —)
dos dies, segon dia
dos mesos
dotze dies
dotze dies per a dotze mesos
dotze mesos
dues setmanes
el quatre, el quart
Elies (Sant —)
Eloi (Sant —)
els dies manllevats per un mes al precedent
Emilià (Sant —)
Enric (Sant —)
equinocci
Espiridó (Sant —)
estació (en general)
Esteve (Sant —)
estiu
estiuets
Eudald (Sant —)
Eufrasi (Sant —)
Eugeni de Cartago (Sant —)
Eugeni de Toledo (Sant —)
Eulàlia [de Barcelona] (Santa —)
Eustaqui (Sant —)
Eutropi (Sant —)
Fabià (Sant —)
Faustí (Sant —)
febrer
Felicià (Sant —)
Felicitat (Santa —)
Felip (Sant —) i Jaume el Menor (Sant —)
Felip Neri (Sant —)
Fermí d'Amiens (Sant —)
Fermí, bisbe i màrtir (Sant —)
Ferran (Sant —)
Ferriol (Sant —)
Florenci (Sant —)
Florentí (Sant —)
Foci (Sant —)
Fosca (Santa —)
Francesc d'Assís (Sant —)
Francesc de Paula (Sant —)
Fredià (Sant —)
Fructuós (Sant —)
Gal (Sant —)
gener
Germà d'Auxerre (Sant —)
Germà de París (Sant —)
Gertrudis (Santa —)
Gervasi (Sant —)
Gil (Sant —)
Gontrà (Sant —)
Gorgoni (Sant —)
Gregori de Nissa (Sant —)
Gregori el Magne (Sant —)
Gregori Taumaturg (Sant —)
Gregori VII (Sant —)
Guillem (Sant —)
Hermàgores (Sant —)
Hilari (Sant —)
Hipòlit (Sant —)
hivern
hivernet (hivern tardà)
Homobó (Sant —)
Honorat (Sant —)
Honorina (Santa —)
hora, una hora
hores
Hug (Sant —)
Ignasi (Sant —)
Ioan Botezătorul (Sant —)
Isabel d'Hongria (Santa —)
Isabel de França (Santa —)
Iscle (Sant —)
Isidor (Sant —)
Isidre Llaurador (Sant —)
Jaume el Major (Sant —)
Jeroni (Sant —)
Joan ante Portam Latinam (Sant —)
Joan Baptista (Sant —)
Joan Clímac (Sant —)
Jordi (Sant —)
Josep (Sant —)
Judes (Sant—)
Júlia (Santa —)
Julià de Conca (Sant —)
Julià de Toledo (Sant —)
Julià l'Hospitalari (Sant —)
juliol
juny
Just (Sant —)
la una
Lambert (Sant —)
Leopold (Sant —)
les deu
les dotze
les dues
les nou
les onze
les set [de la tarda]
les sis [de la tarda]
les tres
Leufred (Sant —)
Lliceri (Sant —)
Llorenç (Sant —)
Lluc (Sant —)
Llúcia (Santa —)
Lluís d'Anjou (Sant —)
Macari (Sant —)
Magdalena (Santa —)
Magí (Sant —)
maig
Mamert (Sant —)
març
Marc (Sant —)
Marcial (Sant —)
Margarida (Santa —)
Maria Magdalena de Pazzi (Santa —)
Marina (Santa —)
Martí d'estiu (Sant —)
Martí de Tours (Sant —)
Mateu (Sant —)
matí
Maties o Macià (Sant —)
matinada
Maure (Sant —)
Maurici (Sant —)
Medard (Sant —)
Menodora, Metrodora, Nimfodora (Santes —)
mes (genèric), un mes
mes anterior
mes següent
mesos (plural; genèric)
mig any
migdia
mil anys
Miquel (L'Aparició de Sant —)
Miquel (Sant —)
mitjanit
Modest (Sant —)
Moşi de Vară (ziua de —)
Moşi [dia dels —]
Nadal
Nativitat de la Verge, Verge de setembre
Nicolau de Bari (Sant —)
Nicolau de Tolentino (Sant —)
nit
Nom de Maria (el —)
noranta dies
nou dies, novè dia
nou mesos
novembre
octubre
Onèsim (Sant —)
Oportuna (Santa —)
Pàmfil (Sant —)
Pancraç (Sant —)
Parascheva (Santa —)
Pasqua de Resurrecció
Patrici (Sant —)
Pau (la Conversió de Sant —)
Pau, apòstol (Sant —)
Pau, ermità (Sant —)
Pedro, apóstol (San —)
Pedro, mártir (San —)
Pelegrina (la Verge —)
Pentecosta (Pasqua de l'Esperit Sant)
Pere ad Víncula (Sant —)
Pere de la Càtedra (Sant —) [a Antioquia]
Pere de la Càtedra (Sant —) [a Roma]
Pere Regalat (Sant —)
Perfecte (Sant —)
Peronella (Santa —)
Petru de Iarnă (Sant —)
Pietrele lui Sâmpetru
Pilar (Verge del —)
Ponç (Sant —)
Presentació de la Verge
primavera
primer dia
Pròsper (Sant —)
Prudenci (Sant —)
quaranta dies
Quaranta màrtirs de Sebaste
Quaresma
quatre dies, quart dia
quatre mesos
quatre setmanes
quince (el —)
quinze dies, una quinzena
Quitèria (Santa —)
Radegunda (Santa —)
Rafel (Sant —)
Ramon (Sant —)
Ramon de Fitero (Sant —)
Ramon de Penyafort (Sant —)
Rams (Diumenge de —)
Reis (Epifania)
Relíquies (Dia de les Santes —)
Remigi (Sant —)
Rita (Santa —)
Robert (Sant —)
Roc (Sant —)
Rogacions
Romà (Sant —)
Romà, abat (Sant —)
Rosa (Santa —)
Roser (Verge del —)
Rupert (Sant —)
Sabí (Sant —)
Sadurní (Sant —)
Sant'Orso (d'Aosta) [designació en italià]
Santa Creu (Exaltació de la —)
Santa Creu (Invenció de la —)
Sebastià (Sant —)
seixanta dies
Senyor dels Passos
Sergi (Sant —)
Servaci/Servand (Sant —)
set anys
set dies, setè dia
Set Dorments d'Efes (els —)
set mesos
set setmanes
setembre
Setmana Santa
setmana, una setmana
setmanes (sense especificar quantes)
Severí (Sant —)
Sfinţiţi Mucenici şi Episcopi din Cherson (Sants —)
Silveri (Sant —)
Silvestre (Sant —)
Simeó (Sant —)
Simó (Sant —)
sis (el —)
sis dies, sisè dia
sis mesos
sis setmanes
Sofia (Santa —)
Stretenia / Stretania
subcategoria de cronologia
Sulpici (Sant —)
tarda
tardor
Tecla (Santa —)
témpores
Teresa (Santa —)
Timoteu de Prússia (Sant —)
Tomàs d'Aquino (Sant —)
Tomàs, apòstol (Sant —)
Tots Sants
Transfiguració del Senyor
trenta (el —)
trenta dies
trenta-set dies
trenta-un dies
tres (el —)
tres anys
tres dies, tercer dia
tres hores
tres mesos
tres setmanes
tretze diumenges
Trinitat (festa de la Santíssima —)
Trisfetitele
u (l' —)
Urbà (Sant —)
Valentí (Sant —)
Venceslau de Bohèmia (Sant —)
Verena de Zurzach (Santa —)
Verònica (Santa —)
vespre, vesprada
Vicenç (Sant —)
Víctor (Sant —)
vigília, dia anterior
vint (— el)
vint dies, una vintena
vint-i-cinc (el —)
vint-i-dos (el —)
vint-i-nou (el —)
vint-i-nou dies
vint-i-quatre dies
vint-i-quatre hores
vint-i-set (el —)
vint-i-set dies
vint-i-sis (el —)
vint-i-tres dies
vint-i-un dies
vint-i-vuit (el —)
vint-i-vuit dies
Visarion Cuviincios
Visitació de la Verge
Vit (Sant —)
vuit (el —)
vuit dies, vuitè dia
vuit mesos
Zilele Babelor
Ziua Ursului, 'el dia de l'ós'
---
altres
any
avui
data fixa
data movible
demà
dia
dies de la setmana
dies del mes
dotze dies per a dotze mesos
estació
hora
mes
parts de la jornada
període movible
quaranta dies
setmana
---
1 d'abril
1 d'agost
1 de gener
1 de juny
1 de maig
1 de març
1 de setembre
10 d'abril
10 de gener
10 de juliol
10 de juny
10 de setembre
11 de maig
11 de març
12 d'abril
12 de maig
12 de novembre
12 de setembre
13 de maig
14 de setembre
15 d'abril
15 d'agost
15 de març
15 de setembre
17 de març
18 d'abril
19 d'octubre
19 de maig
19 de març
2 d'abril
2 d'agost
2 de febrer
2 de gener
2 de maig
20 d'abril
20 de gener
20 de maig
20 de març
20 de novembre
21 d'abril
21 de juliol
21 de juny
21 de novembre
25 d'abril
25 de març
27 de juliol
27 de març
28 de maig
3 d'abril
3 de desembre
3 de maig
30 de juliol
30 de juny
4 d'abril
40 d'abril
40 de juny
40 de maig
5 d'abril
7 d'abril
7 de març
70 d'abril
8 d'abril
8 de juny
8 de maig
9 d'abril
9 de gener
9 de juliol
9 de maig
abril
Advent
Agnès (Santa —)
agost
Àgueda (Santa —), Àgata (Santa —)
Agustí (Sant —)
alba, albada, aurora
Albí d'Angers (Sant —)
Albí de Châlons (Sant— )
Alexandre (Sant —)
Ambrosi (Sant —)
Anaclet (Sant —)
Anatoli (Sant —)
Andreu (Sant —)
Anna (Santa —)
Ansano (Sant —)
Antolí (Sant —)
Antoní (Sant —)
Antoni de Pàdua (Sant —)
Antoni, abat (Sant —)
Antonieta (Santa —)
Anunciació (l' —), Encarnació, Verge de març
any
Any Nou
anys (plural; genèric)
Apol·linar de Ravenna (San —)
Apol·lònia (Santa —)
Arcadi (Sant —)
Armindenul
Arnau (Sant —)
Ascensió (L'—)
Assumpció (l' —), Verge d'agost
Atanasi i Ciril (Sants —)
Aurelià (Sant —)
avui
Baba Dochia
Baldiri (Sant —)
Bàrbara (Santa —)
Barca (Verge de la —)
Bartomeu (Sant —)
Basili (Sant —)
Benet de Núrsia (Sant —)
Benet de Palerm (Sant —)
Benjamí (Sant —)
Bernabé (Sant —)
Bernadí (Sant —)
Bernat (Sant —)
Bibiana (Santa —)
Blai (Sant —)
Bonifaci (Sant —)
Brígida (Santa —)
Bru (Sant —)
Calixte (Sant —)
Candelera (la —)
canícula
capvespre, crepuscle, posta de sol
Caralampi (Sant —)
Carles (Sant —)
Carme (Nostra Senyora del —)
Carnaval
Catald (Sant —)
Caterina d'Alexandria (Santa —)
Caterina de Siena (Santa —)
Cebrià (Sant —)
Cecília (Santa —)
Cenobi (Sant —)
cent anys
cent dies
cent hores
cinc (el —), cinquè (el —)
cinc dies, cinquè dia
cinquanta dies
Cir (Sant —)
Clar (Sant —)
Clara (Santa —)
Clet [Anaclet] (Sant —)
Climent (Sant —)
Colette (Sainte —)
Coloma (Santa —)
Concepció (Immaculada)
Constància (Santa —)
Corpus
Crispí, màrtir (Sant —)
Crispí i Crispinià (Sants —)
Crist (Sant —)
Cunegunda (Santa —)
Delfina (Santa —)
demà
demà passat (el dia següent a demà)
Demetri (Sant —)
desembre
deu (el —)
deu dies, desè dia
deu setmanes
dia (en oposició a nit)
dia següent
dia, jornada; un dia
dies (plural; genèric)
Difunts (Dia de —)
dijous
Dijous Sant
dilluns
dimarts
Dimarts de Carnaval
dimecres
Dimecres de cendra
Dionís (Sant —)
Dionísia (Santa —)
dissabte
Dissabte Sant
diumenge
Diumenge (Sant —)
Diumenge de Carnaval
divendres
Divendres Sant
divuit dies
Donat (Sant —)
Dorotea (Santa —)
dos (el —)
dos dies, segon dia
dos mesos
dotze dies
dotze dies per a dotze mesos
dotze mesos
dues setmanes
el quatre, el quart
Elies (Sant —)
Eloi (Sant —)
els dies manllevats per un mes al precedent
Emilià (Sant —)
Enric (Sant —)
equinocci
Espiridó (Sant —)
estació (en general)
Esteve (Sant —)
estiu
estiuets
Eudald (Sant —)
Eufrasi (Sant —)
Eugeni de Cartago (Sant —)
Eugeni de Toledo (Sant —)
Eulàlia [de Barcelona] (Santa —)
Eustaqui (Sant —)
Eutropi (Sant —)
Fabià (Sant —)
Faustí (Sant —)
febrer
Felicià (Sant —)
Felicitat (Santa —)
Felip (Sant —) i Jaume el Menor (Sant —)
Felip Neri (Sant —)
Fermí d'Amiens (Sant —)
Fermí, bisbe i màrtir (Sant —)
Ferran (Sant —)
Ferriol (Sant —)
Florenci (Sant —)
Florentí (Sant —)
Foci (Sant —)
Fosca (Santa —)
Francesc d'Assís (Sant —)
Francesc de Paula (Sant —)
Fredià (Sant —)
Fructuós (Sant —)
Gal (Sant —)
gener
Germà d'Auxerre (Sant —)
Germà de París (Sant —)
Gertrudis (Santa —)
Gervasi (Sant —)
Gil (Sant —)
Gontrà (Sant —)
Gorgoni (Sant —)
Gregori de Nissa (Sant —)
Gregori el Magne (Sant —)
Gregori Taumaturg (Sant —)
Gregori VII (Sant —)
Guillem (Sant —)
Hermàgores (Sant —)
Hilari (Sant —)
Hipòlit (Sant —)
hivern
hivernet (hivern tardà)
Homobó (Sant —)
Honorat (Sant —)
Honorina (Santa —)
hora, una hora
hores
Hug (Sant —)
Ignasi (Sant —)
Ioan Botezătorul (Sant —)
Isabel d'Hongria (Santa —)
Isabel de França (Santa —)
Iscle (Sant —)
Isidor (Sant —)
Isidre Llaurador (Sant —)
Jaume el Major (Sant —)
Jeroni (Sant —)
Joan ante Portam Latinam (Sant —)
Joan Baptista (Sant —)
Joan Clímac (Sant —)
Jordi (Sant —)
Josep (Sant —)
Judes (Sant—)
Júlia (Santa —)
Julià de Conca (Sant —)
Julià de Toledo (Sant —)
Julià l'Hospitalari (Sant —)
juliol
juny
Just (Sant —)
la una
Lambert (Sant —)
Leopold (Sant —)
les deu
les dotze
les dues
les nou
les onze
les set [de la tarda]
les sis [de la tarda]
les tres
Leufred (Sant —)
Lliceri (Sant —)
Llorenç (Sant —)
Lluc (Sant —)
Llúcia (Santa —)
Lluís d'Anjou (Sant —)
Macari (Sant —)
Magdalena (Santa —)
Magí (Sant —)
maig
Mamert (Sant —)
març
Marc (Sant —)
Marcial (Sant —)
Margarida (Santa —)
Maria Magdalena de Pazzi (Santa —)
Marina (Santa —)
Martí d'estiu (Sant —)
Martí de Tours (Sant —)
Mateu (Sant —)
matí
Maties o Macià (Sant —)
matinada
Maure (Sant —)
Maurici (Sant —)
Medard (Sant —)
Menodora, Metrodora, Nimfodora (Santes —)
mes (genèric), un mes
mes anterior
mes següent
mesos (plural; genèric)
mig any
migdia
mil anys
Miquel (L'Aparició de Sant —)
Miquel (Sant —)
mitjanit
Modest (Sant —)
Moşi de Vară (ziua de —)
Moşi [dia dels —]
Nadal
Nativitat de la Verge, Verge de setembre
Nicolau de Bari (Sant —)
Nicolau de Tolentino (Sant —)
nit
Nom de Maria (el —)
noranta dies
nou dies, novè dia
nou mesos
novembre
octubre
Onèsim (Sant —)
Oportuna (Santa —)
Pàmfil (Sant —)
Pancraç (Sant —)
Parascheva (Santa —)
Pasqua de Resurrecció
Patrici (Sant —)
Pau (la Conversió de Sant —)
Pau, apòstol (Sant —)
Pau, ermità (Sant —)
Pedro, apóstol (San —)
Pedro, mártir (San —)
Pelegrina (la Verge —)
Pentecosta (Pasqua de l'Esperit Sant)
Pere ad Víncula (Sant —)
Pere de la Càtedra (Sant —) [a Antioquia]
Pere de la Càtedra (Sant —) [a Roma]
Pere Regalat (Sant —)
Perfecte (Sant —)
Peronella (Santa —)
Petru de Iarnă (Sant —)
Pietrele lui Sâmpetru
Pilar (Verge del —)
Ponç (Sant —)
Presentació de la Verge
primavera
primer dia
Pròsper (Sant —)
Prudenci (Sant —)
quaranta dies
Quaranta màrtirs de Sebaste
Quaresma
quatre dies, quart dia
quatre mesos
quatre setmanes
quince (el —)
quinze dies, una quinzena
Quitèria (Santa —)
Radegunda (Santa —)
Rafel (Sant —)
Ramon (Sant —)
Ramon de Fitero (Sant —)
Ramon de Penyafort (Sant —)
Rams (Diumenge de —)
Reis (Epifania)
Relíquies (Dia de les Santes —)
Remigi (Sant —)
Rita (Santa —)
Robert (Sant —)
Roc (Sant —)
Rogacions
Romà (Sant —)
Romà, abat (Sant —)
Rosa (Santa —)
Roser (Verge del —)
Rupert (Sant —)
Sabí (Sant —)
Sadurní (Sant —)
Sant'Orso (d'Aosta) [designació en italià]
Santa Creu (Exaltació de la —)
Santa Creu (Invenció de la —)
Sebastià (Sant —)
seixanta dies
Senyor dels Passos
Sergi (Sant —)
Servaci/Servand (Sant —)
set anys
set dies, setè dia
Set Dorments d'Efes (els —)
set mesos
set setmanes
setembre
Setmana Santa
setmana, una setmana
setmanes (sense especificar quantes)
Severí (Sant —)
Sfinţiţi Mucenici şi Episcopi din Cherson (Sants —)
Silveri (Sant —)
Silvestre (Sant —)
Simeó (Sant —)
Simó (Sant —)
sis (el —)
sis dies, sisè dia
sis mesos
sis setmanes
Sofia (Santa —)
Stretenia / Stretania
subcategoria de cronologia
Sulpici (Sant —)
tarda
tardor
Tecla (Santa —)
témpores
Teresa (Santa —)
Timoteu de Prússia (Sant —)
Tomàs d'Aquino (Sant —)
Tomàs, apòstol (Sant —)
Tots Sants
Transfiguració del Senyor
trenta (el —)
trenta dies
trenta-set dies
trenta-un dies
tres (el —)
tres anys
tres dies, tercer dia
tres hores
tres mesos
tres setmanes
tretze diumenges
Trinitat (festa de la Santíssima —)
Trisfetitele
u (l' —)
Urbà (Sant —)
Valentí (Sant —)
Venceslau de Bohèmia (Sant —)
Verena de Zurzach (Santa —)
Verònica (Santa —)
vespre, vesprada
Vicenç (Sant —)
Víctor (Sant —)
vigília, dia anterior
vint (— el)
vint dies, una vintena
vint-i-cinc (el —)
vint-i-dos (el —)
vint-i-nou (el —)
vint-i-nou dies
vint-i-quatre dies
vint-i-quatre hores
vint-i-set (el —)
vint-i-set dies
vint-i-sis (el —)
vint-i-tres dies
vint-i-un dies
vint-i-vuit (el —)
vint-i-vuit dies
Visarion Cuviincios
Visitació de la Verge
Vit (Sant —)
vuit (el —)
vuit dies, vuitè dia
vuit mesos
Zilele Babelor
Ziua Ursului, 'el dia de l'ós'
Meteorologia (categoria)
---
arc de Sant Martí
boira
bon temps
borrasca
calamarsa
calor
canvi de temps
cel
foc de Sant Telm / Sant Telm
fred
gebre
gel, gelada
humitat
llampec, llamp
mal temps
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
neu, nevar
noms de vents [en cursiva + descripció succinta]
núvols
ombra
pluja amb sol
pluja, ploure
predicció
rosada
sol
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
tro(ns), tronada, tronar
vent [i designacions afins de tipus més aviat genèric]
(subcategoria)
---
ábrego i variants [vent temperat i humit del sud-oest, que porta les pluges]
aire d'avall i similars [procedent del sud, de terres baixes, del mar]
aire de arriba, vent de dalt i similars [procedent del nord, de la muntanya]
aire huelhèr [vent del sud-est, Vall d'Aran]
alber [nom de vent inspirat en la serra de les Alberes]
alcovês [vent del sud-oest, a Portugal]
altura i projecció del sol
aquilón i similars [vent del nord]
aragonès [procedent d'Aragó]
arc de Sant Martí
asturiano [vent procedent d'Astúries]
autan i variants [vent de l'est o el sud, segons les regions]
balaguèra [vent càlid del migdia, a la Vall d'Aran i la Gascunya]
berguedà [procedent de Berga, localitat de la Catalunya septentrional]
biso [en grafia mistraliana per a l'occità], bisa [vent fred; del nord a Occitània], bise [en francès]
bochorno, voltorn i variants [vent de l'est, sud i sud-est, que porta tempestes]
boira
bombolles (com a indici de pluja persistent)
bon temps
bora, buere i variants [vent sec i fred del nord que bufa a la zona de l'Adriàtic]
borrasca
Bragancés [viento procedente de Braganza y localizado en Galicia]
bragués, braguês [vent que bufa de Braga]
breiva, breva [vent de ponent]
brisa
brischla [vent del nord]
brochina [vent fred de la província d'Osca, Aragó]
broma [boira, i en particular la que es forma sobre el mar]
buerin, borino [vent d'estiu procedent de l'alt Adriàtic]
burganés [vent procedent de Burganes i localitzat a Galícia]
calamarsa
caldelao [procedent de Castro Caldelas, Galícia]
calma (absència de vent)
calor
cantaril [vent del sud a la regió de Trás-os-Montes, Portugal]
canvi de temps
cel
cel a cabretes, a borreguets
cel rogent
cierzo, cerç i afins [vent fred del nord]
crivăţ [vent fort i fred que bufa a l'hivern a Moldàvia i a la planura del Danubi des del nord-est]
curena [vent del sud-oest]
cureñu [vent local d'Astúries]
descuernacabras [vent fred del nord]
desgel, desglaç
eclipse de sol
empordanès [vent de l'Empordà]
espan / Espanha (vent d'—) [vent d'Espanya]
espitller [?]
favonio i variants [< llatí FAVONIU]
foc de Sant Telm / Sant Telm
fosc, cobert
francès [vent procedent de França]
fred
freds tardans
fresca
gabacha [vent fred a la Vall de Gistau, Alt Aragó]
galerna [vent fort del nord-oest]
gallego, galego i variants [vent procedent de Galícia]
garbino, garbín, garbí [vent del sud-oest]
gebre
gel, gelada
gregal i variants [vent del nord-est]
halo (corona de sol)
humitat
huracà
lebeche, llebeig, labé i afins [vent del sud-oest]
levante, levant, llevant i afins [vent de l'est]
llampec, llamp
madrileño [vent procedent de Madrid]
mal temps
marero, mareiro [vent de mar]
marin, marina, marinada [vent de mar]
melidao [vent procedent de Melide, localitat de Galícia]
migjorn [vent del sud]
mistral i afins [vent del nord-oest]
monegrino [dels Monegres]
montañés [de la muntanya]
montornès [potser deturpació de (n)arbonès]
moregano (aire —) [vent fort i del sud]
morellà, morella, morellano [nom de vent inspirat en la localitat de Morella]
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
narbounés [narbonés, en versió occitana normativa], narbonès, (n)arbonès i variants [nom de vent inspirat en la localitat de Narbona]
neu, nevar
núvols
ombra
padronés [procedent de Padrón, localitat de Galícia]
pallarès [procedent de la comarca catalana del Pallars]
pampero [vent del sud-oest a Argentina]
peroxao [procedent de A Peroxa, lloc de Galícia]
plovisqueig
pluja forta, aiguat, xàfec
pluja, ploure
pluja amb sol
poniente, ponent i variants [vent de l'oest]
predicció
predicció directa [coincideixen el punt de partida de la previsió i el seu resultat]
predicció inversa [el punt de partida de la previsió i el seu resultat són oposats]
regañón [vent del nord-oest a la Península Ibèrica]
reguinyol [vent fred de Catalunya]
remolí, terbolí
ripollès [procedent de Ripoll, localitat del nord de Catalunya]
rosada
rossellonès [vent que bufa del Rosselló]
sarriao, sarriano [procedent de Sarria, lloc de Galícia]
serè [vent de l'oest]
serè, clar, net, ras
serrano [de la serra]
siroco, sirocco, siroc, jaloque, xaloc [vent del sud-est]
sol
solano i variants [vent que bufa d'on neix el sol]
suão [vent del sud, a Portugal]
tarragoní [procedent de Tarragona]
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
terral, vènt-terrau, terreru i afins [vent de terra]
tifó
tortosano [vent procedent de Tortosa]
tramontana, tramuntana, tramontan [vent del nord]
travesía, travesío [vent que bufa de ponent, del mar]
travèsso/traverso [vent de l'oest a la vall del Roine]
tro(ns), tronada, tronar
valencià, valenciano [nom de vent inspirat en la localitat de València]
vendaval
vent
villalbés [procedent de Villalba, localitat de Galícia]
xativí [nom de vent inspirat en la localitat de Xàtiva]
zamorao [procedent de Zamora, Espanya]
---
arc de Sant Martí
boira
bon temps
borrasca
calamarsa
calor
canvi de temps
cel
foc de Sant Telm / Sant Telm
fred
gebre
gel, gelada
humitat
llampec, llamp
mal temps
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
neu, nevar
noms de vents [en cursiva + descripció succinta]
núvols
ombra
pluja amb sol
pluja, ploure
predicció
rosada
sol
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
tro(ns), tronada, tronar
vent [i designacions afins de tipus més aviat genèric]
---
ábrego i variants [vent temperat i humit del sud-oest, que porta les pluges]
aire d'avall i similars [procedent del sud, de terres baixes, del mar]
aire de arriba, vent de dalt i similars [procedent del nord, de la muntanya]
aire huelhèr [vent del sud-est, Vall d'Aran]
alber [nom de vent inspirat en la serra de les Alberes]
alcovês [vent del sud-oest, a Portugal]
altura i projecció del sol
aquilón i similars [vent del nord]
aragonès [procedent d'Aragó]
arc de Sant Martí
asturiano [vent procedent d'Astúries]
autan i variants [vent de l'est o el sud, segons les regions]
balaguèra [vent càlid del migdia, a la Vall d'Aran i la Gascunya]
berguedà [procedent de Berga, localitat de la Catalunya septentrional]
biso [en grafia mistraliana per a l'occità], bisa [vent fred; del nord a Occitània], bise [en francès]
bochorno, voltorn i variants [vent de l'est, sud i sud-est, que porta tempestes]
boira
bombolles (com a indici de pluja persistent)
bon temps
bora, buere i variants [vent sec i fred del nord que bufa a la zona de l'Adriàtic]
borrasca
Bragancés [viento procedente de Braganza y localizado en Galicia]
bragués, braguês [vent que bufa de Braga]
breiva, breva [vent de ponent]
brisa
brischla [vent del nord]
brochina [vent fred de la província d'Osca, Aragó]
broma [boira, i en particular la que es forma sobre el mar]
buerin, borino [vent d'estiu procedent de l'alt Adriàtic]
burganés [vent procedent de Burganes i localitzat a Galícia]
calamarsa
caldelao [procedent de Castro Caldelas, Galícia]
calma (absència de vent)
calor
cantaril [vent del sud a la regió de Trás-os-Montes, Portugal]
canvi de temps
cel
cel a cabretes, a borreguets
cel rogent
cierzo, cerç i afins [vent fred del nord]
crivăţ [vent fort i fred que bufa a l'hivern a Moldàvia i a la planura del Danubi des del nord-est]
curena [vent del sud-oest]
cureñu [vent local d'Astúries]
descuernacabras [vent fred del nord]
desgel, desglaç
eclipse de sol
empordanès [vent de l'Empordà]
espan / Espanha (vent d'—) [vent d'Espanya]
espitller [?]
favonio i variants [< llatí FAVONIU]
foc de Sant Telm / Sant Telm
fosc, cobert
francès [vent procedent de França]
fred
freds tardans
fresca
gabacha [vent fred a la Vall de Gistau, Alt Aragó]
galerna [vent fort del nord-oest]
gallego, galego i variants [vent procedent de Galícia]
garbino, garbín, garbí [vent del sud-oest]
gebre
gel, gelada
gregal i variants [vent del nord-est]
halo (corona de sol)
humitat
huracà
lebeche, llebeig, labé i afins [vent del sud-oest]
levante, levant, llevant i afins [vent de l'est]
llampec, llamp
madrileño [vent procedent de Madrid]
mal temps
marero, mareiro [vent de mar]
marin, marina, marinada [vent de mar]
melidao [vent procedent de Melide, localitat de Galícia]
migjorn [vent del sud]
mistral i afins [vent del nord-oest]
monegrino [dels Monegres]
montañés [de la muntanya]
montornès [potser deturpació de (n)arbonès]
moregano (aire —) [vent fort i del sud]
morellà, morella, morellano [nom de vent inspirat en la localitat de Morella]
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
narbounés [narbonés, en versió occitana normativa], narbonès, (n)arbonès i variants [nom de vent inspirat en la localitat de Narbona]
neu, nevar
núvols
ombra
padronés [procedent de Padrón, localitat de Galícia]
pallarès [procedent de la comarca catalana del Pallars]
pampero [vent del sud-oest a Argentina]
peroxao [procedent de A Peroxa, lloc de Galícia]
plovisqueig
pluja forta, aiguat, xàfec
pluja, ploure
pluja amb sol
poniente, ponent i variants [vent de l'oest]
predicció
predicció directa [coincideixen el punt de partida de la previsió i el seu resultat]
predicció inversa [el punt de partida de la previsió i el seu resultat són oposats]
regañón [vent del nord-oest a la Península Ibèrica]
reguinyol [vent fred de Catalunya]
remolí, terbolí
ripollès [procedent de Ripoll, localitat del nord de Catalunya]
rosada
rossellonès [vent que bufa del Rosselló]
sarriao, sarriano [procedent de Sarria, lloc de Galícia]
serè [vent de l'oest]
serè, clar, net, ras
serrano [de la serra]
siroco, sirocco, siroc, jaloque, xaloc [vent del sud-est]
sol
solano i variants [vent que bufa d'on neix el sol]
suão [vent del sud, a Portugal]
tarragoní [procedent de Tarragona]
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
terral, vènt-terrau, terreru i afins [vent de terra]
tifó
tortosano [vent procedent de Tortosa]
tramontana, tramuntana, tramontan [vent del nord]
travesía, travesío [vent que bufa de ponent, del mar]
travèsso/traverso [vent de l'oest a la vall del Roine]
tro(ns), tronada, tronar
valencià, valenciano [nom de vent inspirat en la localitat de València]
vendaval
vent
villalbés [procedent de Villalba, localitat de Galícia]
xativí [nom de vent inspirat en la localitat de Xàtiva]
zamorao [procedent de Zamora, Espanya]
---
arc de Sant Martí
boira
bon temps
borrasca
calamarsa
calor
canvi de temps
cel
foc de Sant Telm / Sant Telm
fred
gebre
gel, gelada
humitat
llampec, llamp
mal temps
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
neu, nevar
noms de vents [en cursiva + descripció succinta]
núvols
ombra
pluja amb sol
pluja, ploure
predicció
rosada
sol
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
tro(ns), tronada, tronar
vent [i designacions afins de tipus més aviat genèric]
---
ábrego i variants [vent temperat i humit del sud-oest, que porta les pluges]
aire d'avall i similars [procedent del sud, de terres baixes, del mar]
aire de arriba, vent de dalt i similars [procedent del nord, de la muntanya]
aire huelhèr [vent del sud-est, Vall d'Aran]
alber [nom de vent inspirat en la serra de les Alberes]
alcovês [vent del sud-oest, a Portugal]
altura i projecció del sol
aquilón i similars [vent del nord]
aragonès [procedent d'Aragó]
arc de Sant Martí
asturiano [vent procedent d'Astúries]
autan i variants [vent de l'est o el sud, segons les regions]
balaguèra [vent càlid del migdia, a la Vall d'Aran i la Gascunya]
berguedà [procedent de Berga, localitat de la Catalunya septentrional]
biso [en grafia mistraliana per a l'occità], bisa [vent fred; del nord a Occitània], bise [en francès]
bochorno, voltorn i variants [vent de l'est, sud i sud-est, que porta tempestes]
boira
bombolles (com a indici de pluja persistent)
bon temps
bora, buere i variants [vent sec i fred del nord que bufa a la zona de l'Adriàtic]
borrasca
Bragancés [viento procedente de Braganza y localizado en Galicia]
bragués, braguês [vent que bufa de Braga]
breiva, breva [vent de ponent]
brisa
brischla [vent del nord]
brochina [vent fred de la província d'Osca, Aragó]
broma [boira, i en particular la que es forma sobre el mar]
buerin, borino [vent d'estiu procedent de l'alt Adriàtic]
burganés [vent procedent de Burganes i localitzat a Galícia]
calamarsa
caldelao [procedent de Castro Caldelas, Galícia]
calma (absència de vent)
calor
cantaril [vent del sud a la regió de Trás-os-Montes, Portugal]
canvi de temps
cel
cel a cabretes, a borreguets
cel rogent
cierzo, cerç i afins [vent fred del nord]
crivăţ [vent fort i fred que bufa a l'hivern a Moldàvia i a la planura del Danubi des del nord-est]
curena [vent del sud-oest]
cureñu [vent local d'Astúries]
descuernacabras [vent fred del nord]
desgel, desglaç
eclipse de sol
empordanès [vent de l'Empordà]
espan / Espanha (vent d'—) [vent d'Espanya]
espitller [?]
favonio i variants [< llatí FAVONIU]
foc de Sant Telm / Sant Telm
fosc, cobert
francès [vent procedent de França]
fred
freds tardans
fresca
gabacha [vent fred a la Vall de Gistau, Alt Aragó]
galerna [vent fort del nord-oest]
gallego, galego i variants [vent procedent de Galícia]
garbino, garbín, garbí [vent del sud-oest]
gebre
gel, gelada
gregal i variants [vent del nord-est]
halo (corona de sol)
humitat
huracà
lebeche, llebeig, labé i afins [vent del sud-oest]
levante, levant, llevant i afins [vent de l'est]
llampec, llamp
madrileño [vent procedent de Madrid]
mal temps
marero, mareiro [vent de mar]
marin, marina, marinada [vent de mar]
melidao [vent procedent de Melide, localitat de Galícia]
migjorn [vent del sud]
mistral i afins [vent del nord-oest]
monegrino [dels Monegres]
montañés [de la muntanya]
montornès [potser deturpació de (n)arbonès]
moregano (aire —) [vent fort i del sud]
morellà, morella, morellano [nom de vent inspirat en la localitat de Morella]
muntanyes amb "capa", "toca" o similars
narbounés [narbonés, en versió occitana normativa], narbonès, (n)arbonès i variants [nom de vent inspirat en la localitat de Narbona]
neu, nevar
núvols
ombra
padronés [procedent de Padrón, localitat de Galícia]
pallarès [procedent de la comarca catalana del Pallars]
pampero [vent del sud-oest a Argentina]
peroxao [procedent de A Peroxa, lloc de Galícia]
plovisqueig
pluja forta, aiguat, xàfec
pluja, ploure
pluja amb sol
poniente, ponent i variants [vent de l'oest]
predicció
predicció directa [coincideixen el punt de partida de la previsió i el seu resultat]
predicció inversa [el punt de partida de la previsió i el seu resultat són oposats]
regañón [vent del nord-oest a la Península Ibèrica]
reguinyol [vent fred de Catalunya]
remolí, terbolí
ripollès [procedent de Ripoll, localitat del nord de Catalunya]
rosada
rossellonès [vent que bufa del Rosselló]
sarriao, sarriano [procedent de Sarria, lloc de Galícia]
serè [vent de l'oest]
serè, clar, net, ras
serrano [de la serra]
siroco, sirocco, siroc, jaloque, xaloc [vent del sud-est]
sol
solano i variants [vent que bufa d'on neix el sol]
suão [vent del sud, a Portugal]
tarragoní [procedent de Tarragona]
temperat [ni fred ni calor]
tempesta, temporal
temps estable
temps sec
temps variable
terral, vènt-terrau, terreru i afins [vent de terra]
tifó
tortosano [vent procedent de Tortosa]
tramontana, tramuntana, tramontan [vent del nord]
travesía, travesío [vent que bufa de ponent, del mar]
travèsso/traverso [vent de l'oest a la vall del Roine]
tro(ns), tronada, tronar
valencià, valenciano [nom de vent inspirat en la localitat de València]
vendaval
vent
villalbés [procedent de Villalba, localitat de Galícia]
xativí [nom de vent inspirat en la localitat de Xàtiva]
zamorao [procedent de Zamora, Espanya]
Àmbit temàtic general (categoria)
---
altres dialogismes
animals (menys els de pastura)
animals de pastura, bestiar, feines pecuàries
auguri
consells d'abric
dialogismes entre l'ésser humà i els mesos
elements de la vida quotidiana
estrelles
facècies, bromes, bertranades
feines agrícoles
lluna
mar
món vegetal (indicis i aspectes varis)
personificació i afins
prefiguració del temps (cronològic, meteorològic)
punts cardinals
territori
topònims [en cursiva]
(subcategoria)
---
"banyes" de lluna
abella, rusc
abellerol
Ablanarina (La —) [lloc d'Astúries]
abrigar-se, abric
Ador (en francès, Adour) [riu d'Occitània]
afanyar-se
agró
àguila
aigua
aixecar-se (del llit)
Ajalvir [lloc a prop de Madrid]
Ajoie [regió del Cantó del Jura, Suïssa]
Alagna, Aloagna [ciutat i vall de la provinicia de Vercelli, Itàlia]
Alba [lloc de la costa de Galícia]
Albi (l'—) [localitat de Catalunya]
Albufera (l'—) (en castellà, La Albufera) [província d'Alacant]
Alcalá (de Henares) [localitat de la província de Madrid]
Alcaraz [localitat de la província d'Albacete]
Alcarràs [localitat de Catalunya]
Alcoi (riu d'—) [també anomenat Serpis; riu de la província d'Alacant]
Aldehuela (La —) [localitat de la província d'Àvila]
Alès [població situada al departament del Gard]
alga
all
Almatret [localitat de Catalunya]
Almenara (La —) [pic de la província d'Albacete]
alosa
Alpes (Les —) [sistema muntanyós europeu]
alt (allò —)
Altarrasa (La —) [petit altiplà de Navarra]
altres dialogismes
Alvra (Piz d'—) (en alemany, Albula) [pic i sistema muntanyós de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
alzina
Ambrusèit (l'—) [Friul]
Amd'Ursigna (fuora da l'—) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
ametlla, ametller
amistat
amor
anar-se'n a dormir
Ancares [comarca de la província de Lleó]
Andalusia [regió del sud d'Espanya]
Andilla [lloc de la província de València]
ànec
àngel, àngels
anguila
Anillo [serra de la província de Jaén]
animalització (cues i altres casos)
animals, bèsties, bestioles
Ansar (còth d'—) [coll del Bearn, Occitània]
Aosta, Ôchta, Euta [localitat d'Itàlia]
Aragón [en castellà], Aragó [en català] [regió del nord d'Espanya]
Aramo/Aramu (L'—) [muntanya d'Astúries]
aranya
aranya de mar
Arbeca [localitat de Catalunya]
Arbo [localitat de Galícia]
arboç, cirera d'arboç
Arbolín (l'—) [pic d'Astúries]
arbre
arç
Ardila [lloc de la província de Badajoz]
Ardila [riu de la província de Badajoz]
Areta [muntanyes de Navarra]
Armenteira [muntanya de Galícia?]
Arouca [localitat de Portugal]
Arpetta (l'—) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Arpiglia (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Arquillo (Sierra del —) [serra de la província de Càceres]
Arrajon (Arrajon-Era Hita; en francès, Arrayou-Lahitte) [lloc del departament dels Alts Pirineus, Occitània]
Arsac (Arzacq) [localitat del departament de Pyrénées-Atlantiques]
Artiga de Lin [zona de la Vall d'Aran]
Artosa (La —) [cim d'Astúries]
Artusu (l'Artusu) [Astúries]
ase, ruc
Astuera [lloc d'Astúries]
Asturias [regió del nord d'Espanya]
Aubens [muntanya de Catalunya]
Aude [riu d'Occitània]
Aulet [lloc a Acós, en francès Accous, al Bearn, Occitània]
Aulet [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Auloron (Oulourou, Olourou; en francès, Oloron) [localitat d'Occitània]
Aupiho (l'—) [cim de la cadena de Lis Aupiho / Las Alpilhas, a prop d'Arles]
Auvèrnhe, Auvèrnha i variants (en occità); Auvergne (en francès); Alvernia o Auvernia [regió d'Occitània]
avarícia
avellana
Avellaneras [Aragó]
avet
Ávila [localitat de Castella]
Ayamonte [lloc de la província de Huelva]
badia
Bagergue [localitat de la Vall d'Aran]
Baiona (Bayona en castellà; Bayonne en francès) [ciutat d'Occitània]
baix (allò —)
Balaguer [localitat de la comarca catalana de la Noguera]
balcó
ballar
Balouta [lloc de la província de Lleó]
Balsareny [localitat de Catalunya]
Bans (forêt des —) [bosc de Suïssa]
banyar-se
Baragaña (la —) [lloc d'Astúries]
Baraona, Barahona [lloc de la província de Sòria]
Barayo [platja d'Astúries]
barba
Barbanza [serralada de Galícia]
Barcelona [capital de Catalunya]
Bârdo (en croat, Brdo) [lloc d'Ístria]
Bargas [localitat de Toledo]
Barguero [muntanya a l'occident d'Astúries]
Barja (en francès, Barjac) [nom de diverses poblacions; una d'elles, situada al departament del Gard]
barranc
barret i similars
barril o similars
Baselgia (Munt —) [muntanya de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Bassian (eth —) [llac dels Pirineus]
becadell
bedoll
Begur [localitat de Catalunya]
Beira (A —) [regió de Portugal]
Bellesa (La —), La Vellés [lloc de la província de Salamanca]
Benzúa (picu —) [Astúries]
berbena
Berbería [part septentrional d'Àfrica]
Bercía [lloc de Galícia] [?]
Berga [localitat de Catalunya]
Beringes [muntanya de la província de Càceres]
Bernia, Bèrnia [serra de la província d'Alacant]
Bernina [cadena de muntanyes i pic dels Alps suïssos]
besar
Besinauda (en italià, Bisalta) [cim dels Alps d'Itàlia]
bestiar
Betlem [ciutat de Judea on, segons el Nou Testament, va néixer Crist]
beure
Bienservida [penyal de la província d'Albacete]
Bierzo (El —) [comarca de Lleó]
Biga (la —) [muntanya de Catalunya]
Biguera (peña —) [Astúries]
Bilbao [capital de Biscaia, País Basc]
Bilhó (O —) [localitat de Portugal]
Bisbín (en italià, il Bisbino) [muntanya de Llombardia, Itàlia]
blat
blat de moro
bogeria
Boiraxach [muntanya de la província d'Osca]
bolets
bon auguri
bondat
Bordèu (Bourdèu, Bourdèus; en francès, Bordeaux; en castellà, Burdeos) [ciutat d'Occitània]
borinot, abellot
Born (el —) (castellà, el Borne) [barri de Barcelona]
Borriol [localitat de la comarca de la Plana Alta, província de Castelló]
bosc
Bòsc d'Arròs (Bosdarros) [lloc del departament de Pyrénées-Atlantiques, al Bearn, Occitània]
bou
bou, brau
Braña [vall d'Astúries]
Brañamayor [localitat d'Astúries]
Bregaglia (en alemany, Bergell) [Grisons, Suïssa, Llombardia, Itàlia]]
Bressé [muntanya de la Vall d'Aosta, Itàlia]
bruixes
bufanda
Bugarag (Puèg de —) (Bugarach o Pech de Bugarach) [pic de les Corbèras, del departament de l'Aude]
Buin (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa; al límit amb el Voralberg, Àustria]
Bundesca (la —) (en italià, Bondasca) [vall i muntanya de Bregaglia, Ticino, Suïssa]
Burela [localitat de Galícia]
Burgos [localitat de Castella]
Burguillos [lloc d'Extremadura]
burlar-se, fer burla
Burón [nom de diversos llocs a l'entorn d'Astúries]
Burriac [muntanya de la comarca catalana del Maresme]
Bustelo [localitat de Galícia]
Ca Ferro Vell [lloc de Catalunya]
Cabalo (O —) [a les Islas Cíes, Galícia]
Cabeza (La —) [serra de la província de Badajoz]
Cabezón (El — de Oro) (en català, el Cabeçó (d'Or)) [serra de la província d'Alacant]
Cabra (la —) [vall d'Astúries]
Cabra [localitat de la província de Còrdova]
cabra, cabrum
Cabrera [muntanya de Catalunya]
caçar, caçador
Cadinell (el —) [muntanya de Catalunya]
Cal Bisbe [lloc de Catalunya]
Cal Magí [lloc de Catalunya]
calamar
Calar (El —) [muntanya de la província d'Almeria]
calçat
Calde [localitat de Galícia]
Calderina (La —) [serra situada entre la província de Toledo i la de Ciudad Real]
calderó, olla, cassola
callar
Camadra [cim del Cantó del Ticino, Suïssa]
Camarena [turó de la província de Còrdova]
Camayor [plana fèrtil d'Astúries]
cames
camí
caminar
camp
Camp [de Tarragona] (el —) [comarca de Catalunya]
campana, campanar
Campo Maior [localitat de Portugal]
Campo [localitat de la província d'Osca]
Camprodon [localitat de Catalunya]
Can Castellà [lloc de Catalunya]
Can Parera [lloc de Catalunya]
Cañajarral (El —) [serra de la província de Badajoz]
Canales (Les —) [lloc d'Astúries]
Canaria (Gran Canaria) [una de les iIles Canàries]
Caneiru [lloc d'Astúries]
Canejan [localitat de la Vall d'Aran]
cànem
Caneyones [rierol d'Astúries]
Canigó (el —) (el Canigou en grafia mistraliana) [muntanya del Rosselló, comarca catalana sota administració francesa]
Cantabria [regió del nord d'Espanya]
Cantal (lo/lou —) (lo Chantau) [muntanya de l'Alvèrnia]
cantar
Cantu Manil [muntanya d'Astúries]
canya
cap
Capiella [lloc d'Astúries]
capritxós (caràcter —)
caragol
Caravia la Baxa (en castellà, Caravia Baja) [localitat d'Astúries]
Carballal (O —) [lloc de Galícia]
carbassa
Carche (El —) (en català, el Carxe) [serra de Múrcia]
card
Cardó [serra de Catalunya]
cares
Carizé [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Carmona [localitat de la província de Sevilla]
Carnota [localitat de Galícia]
Carrascoy [serra de Múrcia]
carrer
carretera, carril
carro o similars
casa
Casaño [riu d'Astúries]
casar, casar-se
castanya, castanyer
Castelfrío [muntanya de la província de Terol]
castell
Castellet [lloc de Catalunya]
Castellví (de la Marca) [localitat de Catalunya]
Castellví (de Rosanes) [localitat de Catalunya]
Castiello (picu —) (Picu Castiellu) [pic d'Astúries]
Castilla, Castela [en gallec i portuguès]
Catalunya [en català], Cataluña [en castellà]
Catllar (el —) [muntanya de Catalunya]
Catogne (le —) [pic del massís del Mont Blanc, a Suïssa]
Causse (o los Causses) [altiplans calcaris del Massís Septentrional occità, o Massís Central francès]
cavall, euga
cavaller
ceba
Cebollera (la —) [serra de La Rioja]
Cebreiro (O —) [muntanya de Galícia]
Céllecs, Séllecs [muntanya de Catalunya]
cendra
Centenera (La —) [localitat de la província de Jaén]
Cerdanya (la —) [comarca de Catalunya]
cereal
Cervera (de Pisuerga) [localitat de la província de Palència]
cérvol
Cèsse (Cesse) [riu, afluent de l'Aude, Occitània]
Cetràru (en italià, Cetraro) [poble de la província de Cosenza]
Ceuta [ciutat espanyola del nord d'Àfrica]
Chantada [localitat de Galícia]
Chanteis (en francès, Chanteix) [lloc del departament de la Corresa, Occitània]
Chapisun (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Charsinom (il Plan —) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Chaux-de-Fonds (la —) [localitat del Cantó de Neuchâtel, Suïssa]
Chucena [localitat de la província de Huelva]
Chucho (el —) [muntanya de Navarra]
Cid (el —) [muntanya de la província d'Alacant]
cigala
cigne
cigonya
cigró
cim, pic, turó i afins
cinturó, corretja
cirera
ciutat
civada
Clapivell (el —) (el Clapí Vell) [muntanya de Catalunya]
Clot de l'Arç (el —) [lloc de Catalunya]
codony, codonyer
cogullada
col
Coll de la Torre (el —) [muntanya de Catalunya]
coll, gola
Colldejou [localitat de Catalunya i muntanya homònima de Catalunya]
collita
colobres, serps
colom
Coma (la —) [Catalunya]
comprar, vendre
consells d'abric
Constatin (¿Constantim?) [Portugal]
Cope [cap de Múrcia]
corb
corc
Cordelera (La —) [lloc de la costa de Gijón, Astúries]
Còrdova [ciutat d'Andalusia]
Cornac (Cournac) [localitat del departament d'Òlt, en francès Lot, Occitània]
Corneja (valle de —) [vall de la província d'Àvila]
correr
Corsica [Còrsega]
cortesia
Coruña, Cruña (A —) [ciutat de Galícia]
costa
Cotiella [muntanya d'Aragó]
Cotovellosu [muntanya d'Astúries]
Coulègno (Colenha) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Courío [muntanya d'Astúries]
Couta (a —) [Astúries]
Cova (de Monserrat) (la —) [Catalunya]
Cova Santa (la —) [lloc de la província de Castelló]
cova, cau
Coveta (la —) [lloc de Campo, província d'Osca]
cranc
Crasta Mora [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
creixent
cridar, xisclar
crueltat
Cruz (La —) [turó de la província d'Àvila]
Cuana [muntanya d'Astúries]
Cuba (d)e Rota (La —), El Perro de Rota [cova de Rota, Andalusia]
cuc
cuc de terra
cuca de llum
Cucalón [localitat de la província de Terol]
cucut
cuc de seda
Cudillero [lloc d'Astúries]
Cudrial [lloc de la província de Badajoz]
Cué [lloc d'Astúries]
Cuera (El —) [serra d'Astúries]
cuereta blanca
Cueva Galana [penya a Pola de Somiedo, Astúries]
cuina
cul, culada
culpa
Cumar Barla (fuora da —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Curota (A —) [muntanya de Galícia]
Curotiña (A —) [muntanya de Galícia]
Curun (en italià i alemany, Curon) [localitat de la província de Bozen, Itàlia; tocant a l'Engadina (Suïssa) i Àustria]
Daganzo [lloc a prop de Madrid]
Daimiel [localitat de la província de Ciudad Real]
Daint (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Danuder (en alemany, Nauders) [localitat del Tirol, Àustria; a la frontera amb Suïssa]
Dé dè Myédzo (La —) (en francoprovençal), la Dent-du-Midi (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
Dent d'Oche (la —) [pic de l'Alta Savoia, França, al límit amb Suïssa]
dents
desafiament
descortesia
despertar-se
Déu
deure, obligació
dialogismes sense l'explicitació d'una figura humana
dialogismes amb implicació d'un pagès
dialogismes amb implicació d'un pastor
dialogismes amb implicació d'una vella
dimoni, diable
dir
disfressar-se
dits
docilitat, mansuetud
dofí
Dôle (pointe de la —) [pic de Suïssa, al límit amb França]
dolor com a indici meteorològic (canvi de temps)
domar, amansir
donar
donzell
Dourdougno (la —) (La Dordonha; en francès, Dordogne) [departament de França; també nom d'un riu]
Douro, Duero [riu de la Península Ibèrica]
Duan (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
dubtar
Dzaman (en francès, Jaman) [muntanya de Suïssa]
Ebro [en castellà], Ebre [en català] [el riu Ebre, a la Península Ibérica]
Écija [localitat de la província de Sevilla]
eclipsi de lluna
Egoual / Augal (l'—) (en francès, L'Aigoual) [muntanya de les Cevenas/Cévennes]
el·lèbor
Empordà (l'—) [comarca de Catalunya]
Engadina (romanx Engiadina) [vall del Cantó dels Grisons, Suïssa]
engany
ensumar [com a indici meteorològic]
Enu [localitat d'Astúries]
enuig, enutjat
enveja
Epitaillet (l'—) [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
era
Erata [muntanya d'Aragó]
Erau (l'—) (en francès, Hérault) [riu d'Occitània]
eriçó
Erin (en francoprovençal), Hérens (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
ermini
eruga
Escaladei [localitat de Catalunya]
escarabat
escuma de mar
Esgueira [localitat de Portugal]
España; Espanya (en català), Espanha (en occità i en portuguès), etc.
Esparreguera [localitat de Catalunya]
esparver
Espasa (La —) [platja d'Astúries]
espatlla
espiga
Espina [lloc d'Astúries]
Espluga de Toledo (la —) [lloc de la província d'Osca]
esquena
Est
Estany (l' —) [lloc de Catalunya]
Estany Tort (l'—) [llac a prop de l'Ametlla de Mar, localitat de Catalunya]
Estela [cim del Berguedà, Catalunya]
Estella [localitat de Navarra]
Estepa [serra de la província de Sevilla]
Estoupo (El —) [muntanya d'Astúries]
Estrecho (El —), El Estrecho de Gibraltar
estrelles
Etroble, Étroubles [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
extravagant (caràcter —)
facècies, bromes, bertranades
faig
Faja (la —) [lloc de Catalunya]
Fajo (La —), La Faja [nom de diversos llocs del domini occità (Gard, Losera, Aude, etc.]
falcillot
falsedat
Fanalar (el —) [lloc de Catalunya]
Fanlo [poble d'Aragó]
Farelo (O —) [muntanya de Galícia]
Faro (O —) [muntanya de Galícia]
fart (de menjar)
fases de la lluna (en general)
Fâva (a —) (en francoprovençal), la Fava (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
faves
febre
feines agrícoles
Feira (Vila da —; Santa Maria da —) [localitat de Portugal]
fems, femer, femar
fenc
ferir
ferro
Ferrol [localitat de Galícia]
Fex [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
figa, figuera
filar
finestra
fira, mercat
flors (genèric); florir
foc, llar
Fogars [lloc de Catalunya]
Foissenc [regió situada a l'entorn de Foix, departament d'Ariège]
Follatères (les —) [lloc del Valais, Suïssa]
folliga
fong
Font dels Monjos (la —) [font prop de Marganell, Bages, Catalunya]
Font-rubí [localitat de Catalunya]
fonts
Fora (Piz —) [pic situat a la frontera entre Suïssa i Itàlia]
Força Real [lloc a prop de les muntanyes de les Corberes]
formatge
formes i aspectes varis de la lluna
formiga
formiga alada
Forniello (El —) [Astúries]
Forquita (Picu la —) [pic d'Astúries]
Frailes (Los —) [muntanyes de la província d'Almeria]
Francia, França, France
Franqueira (A —) [santuari de Galícia]
Frantellone (llombard, Frantalùn) [pic de Poschiavo, Grisons, Suïssa]
Friûl, Friuli
fruita, fruits
Fu (El —) [muntanya de la província de Sòria]
Fuen Jordana (La —) [font de Ramastué, a la Vall de Benasc, Osca]
Fuerteventura [una de les Illes Canàries]
fulla
fum
Furadía (La —) [muntanya d'Astúries]
fúria, furiós
fusta
Gabàs [localitat de la Vall de Benasc]
gaig
galant
Galicia, Galiza
Galirón [muntanya de la província d'Osca]
gall dindi
gall, pollastre
gallina
gana
Gandarío [platja a Bergondo, Galícia]
Garamanchón (El —) [port de muntanya d'Astúries]
Gargocha (a —) [Aragó]
Garlaban [muntanya del departament de Bouches-du-Rhône]
garrofa, garrofer
garsa
Gasconeta [diminutiu usat en lloc de Gascunya]
gat
Gavarres (les —) [comarca de Catalunya]
Gave (de Pau) [riu occità]
Gave [denominació de diversos rius de la Gascunya pirinenca]
gavina
Generus (en italià, il Generoso) [muntanya del Ticino, Suïssa]
gentil
Gilico [muntanya de la província de Jaén]
ginesta
Ginestars [localitat de l'Aude, Occitània]
girar-se
gla
glacera
Gomera (La—) [turó prop d'Osuna, Sevilla]
gos
Gotina (la —) [muntanya del departament de l'Aude]
Gotinas (las —) [lloc del departament de l'Aude, Occitània]
Goza (en francoprovençal), Gourze (en francès) [torre a Riex, cantó del Vaud, Suïssa romanda]
Gozón [municipi d'Astúries]
gra
gram
Granada [ciutat d'Andalusia]
graner
granota
Gratal [pic de la Serra de Guara, Aragó]
graula, cornella
Grausat (Pueg d'en —) [muntanya del departament de la Corresa, Occitània]
Grazalema [localitat de la província de Cadis]
Gresas (Grèzes) [lloc a prop de Carcassona, Occitània]
Griega (La —) [platja d'Astúries]
grill
Grimola [Montnegre, muntanya de Catalunya]
gripau
Grischun [Grisons, Cantó de Suïssa]
griva
Groba (A —) [serra de la província de Pontevedra, Galícia]
grua
Guadalcanal [localitat de la província de Sevilla]
Guadalquivir [riu d'Andalusia]
Guadarrama (El —) [serra al nord de Madrid]
Guadiana [Menor] [riu d'Andalusia, afluent del Guadalquivir]
Guadiana [riu de la Península Ibèrica]
guants
Guara [serra de la província d'Osca, Aragó]
guatlla
Güera, Buera [lloc d'Aragó]
Güimar [localitat de l'illa de Tenerife, Canàries]
guineu, guilla, guillot
Gurlaina [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
halo (cercle de lluna)
herba
Herbón [localitat de Galícia]
Herrera (del Duque) [localitat de la província de Badajoz]
Herrèra (en francés, Herrère) [localitat del Bearn, Occitània]
Higa [de Monreal] (La —) [muntanya de Navarra]
Hontejas [penyes situades a Calatayud, província de Saragossa]
horitzó
hort, horta
Huelma [localitat de la província de Jaén]
Ichaus (Issaus o Ishaus) [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Igueste [localitat de l'illa de Tenerife, Canàries]
Illeiretta, Llieiretta [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
impertinent (caràcter —)
infern
Infiestu (L'Infiestu; en castellà, Infiesto) [localitat d'Astúries]
Inn (romanx En) [riu de l'Engadina, afluent del Danubi]
Irta [serra de la província de Castelló]
Isleta (La —) ["minipenínsula" de l'illa de Gran Canària]
Izaga [penya de Navarra]
Jabalcón [muntanya d'Andalusia]
Jabalcuz (El —) [serra d'Andalusia]
Jaén [ciutat d'Andalusia]
jardí
Jerez (de la Frontera) [localitat de la província de Cadis]
Jerez (de los Caballeros) [localitat de la província de Badajoz]
joc
Joux (la —) [vall de la Suïssa romanda]
joventut, jove
jugar
julivert
Jura [sistema muntanyós de Suïssa]
La Parra [localitat de la província de Badajoz]
La Serra [lloc del departament de la Corresa, Occitània]
Labaco [lloc de la província d'Osca]
Labán (Piz —) (en alemany, Schmalzkopf) [pic del Tirol, Àustria]
Lagarda (La Garda) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Lai Nair [llac de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Langreo [localitat d'Astúries]
Lanzada (A —) [platja a O Grove, Pontevedra, Galícia]
Laric (o Alaric) [muntanya del departament de l'Aude]
làrix
Larón (Llarón) [localitat d'Astúries]
Las Crotos [nom de lloc d'Occitània]
Las Parras (de Castellote) [localitat de la província de Terol]
Latín (El —), Natín, deformació popular d'Aznaitín [muntanya de la província de Jaén]
Lausero [Losera; en francès, Lozère; serra]
Lavedan (o Labedà) [zona de la Gascunya, Occitània]
Lavèr [vall a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Layos [serra de la província de Toledo]
Lebrija [localitat de la província de Sevilla]
Ledesma [localitat de la província de Salamanca]
Lemosin, Limosin (en francès, Limousin) [regió d'Occitània]
León [ciutat d'Espanya]
Lezina [Lecina, localitat d'Aragó]
Lirou (Liron) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Lischana [pic i glacera de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
llac, llacuna
Llacuna (la —) [lloc de Catalunya]
llagosta (de mar)
Llançà [localitat de Catalunya]
Llanes [localitat d'Astúries]
Llanos (de Somerón) [lloc d'Astúries]
llaurar; arada
llebre, conill
llegums
llenya
lleó
llet
lli
llop
Lloroza [muntanya al límit de Cantàbria amb Astúries]
Lluçà [localitat de Catalunya]
llum d'oli, llumenera, espelma
lluna
lluna clara, lluna fosca
lluna de colors (vermella, groga, etc.)
lluna nova
lluna plena
Lobier (còth de —) [coll del Bearn, Occitània]
Lora (de Estepa) [localitat de la província de Sevilla]
Lugo [ciutat i província de Galícia]
Lumías [localitat de la província de Sòria]
Lunghin (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Luque [localitat de la província de Còrdova]
Macastre [localitat de la província de València]
Maccarese [localitat a prop de Roma]
Madalena (la —) [lloc de Catalunya]
Madalena (La —) [muntanya d'Astúries]
Madrid [capital d'Espanya]
maduixa
Magalouno [Magalona, lloc del Llenguadoc]
mal auguri
Málaga [ciutat d'Andalusia]
Malagón [localitat de la província de Ciudad Real]
malalt, malaltia
maldat
mallerenga
Mallorca [Illes Balears]
Malniu [turó de Catalunya]
Maloja (en engadinès, Malögia) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mamisan (en francès, Mimizan) [localitat del departament de les Landes, Occitània]
mandra
mans
mans seques
Maó (cast. Mahón) [localitat de Menorca, Illes Balears]
mar
Maraña [lloc de la província de Lleó, al costat d'Astúries]
Maravio (Marabiu) [port de muntanya, Astúries]
Marcó (el Mas de —) [lloc de Catalunya]
Mare de Déu de Queralt (la —) [santuari al Berguedà, Catalunya]
marea
marejada
margarida
Mariane (Mont —) (Monte Amariana, en italià) [muntanya del Friül]
marieta
marina (zona de mar)
mariners
marmota
Marsiho (Marselha; en català, Marsella) [ciutat de la Provença, Occitània]
Martinsonero [devesa de la província de Badajoz]
Martorella (la —) [muntanya de Catalunya]
Marufe (Merufe) [lloc de Portugal a prop de Galícia]
mata, matoll
matalàs
matar
Matas (¿Matos?) [localitat de la província de Guadalajara]
matinar
Meira [localitat i serra de Galícia]
mel
meló
menjar
mentida, mentir
Mérida [ciutat d'Extremadura]
merita
merla
Merón [platja d'Astúries]
Mesquita (la —) [lloc de Catalunya]
Messina [localitat de Sicília, Itàlia]
Mieres [localitat d'Astúries]
milà
mill
Mingoyo (Mengoyo) [lloc d'Astúries]
Miño, Minho [riu de la Península Ibèrica]
minvant
Mirabel [localitat de la província de Càceres]
Miranda (monte —) [muntanya de Galícia]
mirar
Miravet [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
Miravete [pic d'Astúries]
missa
missatger
Mitgel (Piz —) [pic dels Grisons, Suïssa]
Mohías, Moías [localitat i platja d'Astúries]
Mola (la —) [orònim referit a diferents llocs de Catalunya]
molí, moliner, molinada
Moncau (el —) [muntanya de Catalunya]
Moncayo [muntanya situada entre les províncies de Saragossa (Aragó) i Sòria (Castella)]
Mondigo [muntanya de l'orient de Lugo]
Monforte [localitat de Galícia]
mongetes, fesols
Monjardín [muntanya a prop d'Estella, Navarra]
Monlora [monestir de la província de Saragossa]
Monrondio (picu —) [pic d'Astúries]
Monsaraz [lloc de Portugal]
Mont (el —) [serra de Catalunya]
Mont Blanc (Le —) [muntanya dels Alps]
Mont Chavalard (le —) [muntanya del Valais, Suïssa]
Mont di Maj [muntanya del Friül]
Mont-Cau (en versió normativa, Montcauv; en francès, Mont Chauve) muntanya a prop de Niça, Occitània]
Montalban (en francès, Montauban) [ciutat del departament de Tarn-et-Garonne, Occitània]
Montalt (el —) [muntanya de Catalunya]
Montalvo (El —) [turó de la província de Salamanca]
Montán [localitat de Galícia]
Montarnaud [localitat del departament d'Erau (Hérault), Occitània]
Montau (el —) [muntanya de Catalunya]
Montaut, Mount-Aut [orònim i població al Rasès, en el departament de l'Aude]
Montcorbisson [muntanya de la Vall d'Aran]
Monte Gargàne [Gargano] (muntanya de Pulla, Itàlia)
Monte Lloy [muntaña d'Astúries]
Monte Louro, Montelouro [muntanya de la província de la Corunya, Galícia]
Monte Mayor [muntanya de la província de Màlaga]
Monte Minerva [muntanya de Villanova Monteleone, Sàsser, Sardenya]
Monte Rasu [muntaya de Bottidda, Sassari, Sardenya]
Monte Sanctu [muntanya de Siligo, Sàsser, Sardenya]
Montegil [muntanya de la província de Sevilla]
Montejurra [muntanya de Navarra]
Montgó [muntanya de la província d'Alacant]
Montgròs [muntanya del massís de Montserrat, Catalunya]
Montjuïc [muntanya de Barcelona]
Montllorer [muntanya de Catalunya]
Montmell (el —) [localitat i muntanya de Catalunya]
Montnegre [muntanya de Catalunya]
Montosa [muntanya d'Aragó]
Montsant (el Montsant) [serra de Catalunya]
Montsec (el —) [serra situada a la frontera entre Catalunya i Aragó]
Montseny (el —) [serra de Catalunya]
Montserrat [serra de Catalunya]
Montsià [serra del sud de Catalunya]
Montsianell [serra de Catalunya]
Monzón [localitat d'Aragó]
móra, morera
Morella [localitat de la comarca de "els Ports", província de Castelló]
Morera (la —) (la Morera de Montsant) localitat de Catalunya]
morir
Morlans (Morlaas) [lloc del Bearn, Occitània]
Morón [versió en castellà de Mourão] [lloc de Portugal]
Morón, Morón de la Frontera [localitat de la província de Sevilla]
Morrell (lo —) [lloc de la costa catalana, a prop de Mataró]
Morvedre (Murviedro, Murviedre) [localitat de la província de València]
Mosca (la —) [serra de la província de Càceres]
mosca, borinot, mosquit
mosquiter
mostela
Mot da set Mezdis (il —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Motélon [vall de la Suïssa romanda]
Mount Ventour (Lo Mont Ventor; en francès, Mont Ventoux) [muntanya entre Provença i el Delfinat]
Mountagno-Negro (Montanha Negra) [muntanya d'Occitània]
Moutas (picu de —) (pico Pedrorio) [pic d'Astúries]
mufló
mul, mula
Mundeis [muntanya de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mundin [vall i pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Muntafun (en alemany, Montafon) [vall del Vorarlberg, Tirol, Àustria]
muntanyes
Murta (la —) [serra de la província de València]
musaranya
mussol
Muxía [localitat de Galícia]
Nambroca [localitat de la província de Toledo]
nap, napar
Naranco (El —) [muntaña d'Astúries]
Narbona (Narbouno, en grafia mistraliana) [ciutat d'Occitània]
nas
Natison (il —) [riu del Friül]
Navarra
Navia [localitat d'Astúries]
nedar
Neira [de Rey] [Galícia]
néixer
Ñera (La —) [platja d'Astúries]
Nòra, Noro (en francès, Nore) [muntanya de la regió de Narbona]
nord
nord-est
nord-oest
Noreña [localitat d'Astúries]
nou, noguera, noguereda
Nudigls [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
obaga
obstinació, tossuderia
oca
Ocaña [localitat de la província de Toledo]
ocells, aus (genèricament)
oest
Oleiro [zona de costa, Astúries]
oli, oliva, olivera
òliba
Olot [localitat de Catalunya]
Olt (Òlt; en francès, Lot) [riu d'Occitània]
Omaña [comarca de la província de Lleó]
Ons [illes de Galícia]
Oración (la —) [pou situat a Poo de Cabrales, Astúries]
orca
Ordás [Somontano, Aragó]
Ordet [muntanya de Catalunya]
ordi
Oreña [cova de Cantàbria]
oreneta
Orhi [pic de Navarra]
Orihuela [localitat de la província d'Alacant]
Ormonts (Les —) [vall del Cantó de Vaud, Suïssa]
ortiga
Ortigueira [localitat de Galícia]
ós
Oseira [població i monestir de Galícia]
Otoyo [muntanya de Biscaia, País Basc]
Ourense [ciutat i província de Galícia]
ous (de gallina)
Ovar [localitat de Portugal]
ovelles
Oviedo [capital d'Astúries]
pa
Padrón [localitat de Galícia]
Pajares [port de muntanya entre Astúries i Lleó]
Palermo [localitat de Sicília, Itàlia]
paleta
palla, paller
Pallars (el —) (Palhars en occità) [comarca de Catalunya]
palma
Palombera (La —) [port de muntanya, Astúries]
Pamplona [capital de Navarra]
Pandera (La —) [serra d'Andalusia]
Pando [muntanya d'Astúries]
Panillo [localitat de la província d'Osca]
Panxón [platja de Galícia]
papallona
papamosques
Parapanda [serra de la província de Granada]
pardal
parentiu (genèric)
parentiu: comares
parentiu: compares
parentiu: cosins
parentiu: fills, filles
parentiu: gendre
parentiu: germans
parentiu: madrastres
parentiu: mares
parentiu: marit, espòs
parentiu: muller, esposa
parentiu: nora, jove
parentiu: padrines
parentiu: padrins
parentiu: pares
parentiu: sogres
parentiu: vídues
Paris (en català, París) [capital de França]
Parizòt (Parizòt) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
parlar
parts d'un vaixell (àncora, timó, veles, etc.)
passionera
pastors
patates
Pau [capital del Bearn, Occitània]
paus (fer les —)
pecat
Pedraforca (el —) [muntanya de Catalunya]
Pedregar (el —) [lloc de Catalunya]
pedres, roques, penyes o similars
Pedroveya [localitat d'Astúries]
Peguera (els Rasos de —) [camps rasos de muntanya, lloc de Catalunya]
peix, pesca, pescar, pescadors [de mar o riu]
pèl, cabells
pela-roques
Pelitrón (picu —) [pic d'Astúries]
Pellota (la —) [lloc de Catalunya]
Pena (en francès, Penne) [lloc d'Occitània]
Peña (La —) [muntanya de la província de Lleó]
Peñamayor [muntanya d'Astúries]
Peñapalomera [muntanya de la província de Terol]
penell
Pení (el —) [muntanya de Catalunya]
pensar malament
Penso [localitat de Portugal]
Penyagatos [estret del riu Ebre]
Penyagolosa [muntanya de la província de Castelló]
Penyíscola (en català normatiu, Peníscola) [localitat de la comarca del Baix Maestrat, província de Castelló]
pera
perdiu
Pereda [localitat d'Astúries]
personificació (en general)
Pesells (els —) [lloc de Catalunya]
pèsol
pessigolles (fer —)
petit
peus
Pi Gros (el —) [lloc de la província de Castelló]
pi, pineda, pinya
Pico Sacro / Sagro (O —) [muntanya de Galícia]
Picossa (la —) [muntanya de Catalunya]
Picotes (Los —) [lloc de la província de Terol]
Pierzu (picu —) [pic d'Astúries]
pietat, impietat
pigot
pilleria, astúcia
Pina (de Ebro) [localitat d'Aragó]
pinsà
Pinzan [Friül]
pioc salvatge
Pirineo (El—), Els Pirineus [serralada]
Pisoc (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
pit-roig
Pittinuri [lloc de Sardenya]
pixar
Plá de Ginebret (el) [Pla de Ginebret, lloc de Catalunya, sense cap altra especificació]
pla, plana
plaça
Plan [localitat d'Aragó]
plana fèrtil
plantes (en general)
platja
Plattamala [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Plaz [bosc i prats de Bever, a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
plorar
Pobla (la —), la Pobla de Lillet [localitat de Catalunya]
poble
poll
poltre
pomer, poma
Poncione di Pesciora [pic situat entre els cantons del Ticino, Uri i Valais, Suïssa]
Pontes (As —) (As Pontes de García Rodríguez) [localitat de Galícia]
ponts
por
porc
port (de mar)
port (de muntanya)
Port del Comte (el —) [port de muntanya de Catalunya]
Port(s) [el(s) —] [massís al límit de Catalunya, Aragó i el País Valencià]
Portiellu (El —) [lloc d'Astúries]
Porto (el —) [lloc sense identificar a l'occident d'Astúries, probablement el Puerto de Connio]
Portomarín [localitat de Galícia]
Portopí [barri portuari de Palma de Mallorca, Illes Balears]
Portugal
pou
Prades [localitat de Catalunya]
prat
Pravia [localitat d'Astúries]
prefiguració del temps (cronològic, meteorològic)
Pría [lloc d'Astúries]
pruna, prunera
puça
Puèg la Ròca (en francès, Puylaroque) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Puget (serre del —) [serra d'Occitània]
Pugghie (en italià, La Puglia; Apúlia) [regió d'Itàlia]
pugó
Puig (el —) [muntanya a prop de Paüls, localitat de la comarca del Baix Ebre]
Puig d'en Cama (el —) [muntanya de Catalunya]
Puig d'en Pla (el —) [lloc de Catalunya]
Puig de Montagut (lo—) [muntanya de Catalunya]
Puig Dui [muntanya de Catalunya]
Puig Gros [muntanya de Catalunya]
Puig-Reig [localitat de Catalunya]
Puigsobirà [muntanya al Solsonès, Catalunya]
pujar, baixar
pujol
Punteglias (Piz —) [pic de la Sobreselva, Grisons, Suïssa]
Puòg de Sent Lop (o Pic Saint-Loup) [pic a prop de Montpelhièr]
puput
Purón [lloc d'Astúries]
Puyarcón [muntanya de l'Alt Aragó]
Pyanfayon, Plyanfayon (en francoprovençal), Planfayon (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
quarts de lluna
Quero [localitat de la província de Toledo]
Querol [lloc de Catalunya]
ramat
Ramosch i variants [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ranc de Bonos [nom de lloc d'Occitània]
Rasés [antic comtat de l'alt Llenguadoc]
Rasón (El —), El Rasoncín [Astúries]
Rasquera [localitat de Catalunya]
ratapinyada
ratolí, rata
rave
Ravera (alp —) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Rebellón [lloc d'Astúries]
rebel·lia
Rebentin (Rebentí, Rebenti; en francès, Rabenty) [afluent de l'Aude, Occitània]
Redent [província d'Osca]
regatge, regar
regueró
Rein (en romanx; en alemany, Rhein) [riu europeu]
Remolar [llacuna situada a la desembocadura del Llobregat, Catalunya]
rentar (fer la bugada), safareig
Resch [port de muntanya entre Àustria i Itàlia]
Restelo [lloc a prop de Lisboa, Portugal]
ria
Riba (l'Estret de la —) [estret del riu Francolí a l'Alt Camp, Catalunya]
Ribeiro (O —) [comarca de Galícia]
Ribera (la —) (la Ribera d'Ebre) [comarca de Catalunya]
ribera [marge i riba del mar o riu, terra propera als rius]
Ricau [pic d'Astúries]
Ridaura [localitat de Catalunya]
Riells [lloc de Catalunya]
rierol
Rims [llac de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ríosalido [localitat de la província de Guadalajara]
riquesa
Riquisuelu [platja d'Astúries]
riu, riuada, rambla
riure, alegria
roba
Roca (Cabo da —) [cap de Portugal]
Roca d'en Pla (la —) [lloc de Catalunya]
Rocabo [rierol situat a Cangas de Narcea, Astúries]
Rocacorba [muntanya de Catalunya]
Rocanys [muntanya a l'est de l'Aleixar, Catalunya]
Rodés (Roudez; en francès, Rodez) [localitat del departament d'Avairon, Occitània]
Roja (picu de la —) [pic d'Astúries]
Roldán (El —) [muntanya de Múrcia]
Roma [Itàlia]
roncar
Ronda [localitat de la província de Màlaga]
rondinar
rosa, roser
rosella
Rosselló (Roussilhou, en grafia d'orientació mistraliana) [comarca catalana sota administració francesa]
rossinyol
Róss (en italià, Russi) [localitat de la província de Ravenna, Itàlia]
Rota [localitat de la província de Cadis]
Roullens (Rolencs, en occità) [localitat del departament de l'Aude]
Rouno (en francoprovençal; Rhône, en francès) [riu europeu]
roure, roureda
rugir
Ruinains (Val —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Rune (Runaz en francès) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
safrà
Sagàs [localitat de Catalunya]
sal
salamandra
Salàs [nom de lloc, Catalunya]
Salga Aguda [muntanya de Catalunya]
salmó
Salmoriera (La —) [costa d'Astúries]
Salou [localitat de Catalunya]
saltar
Saluver (la val —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
salze
Samagnun (en alemany, Samnaun) [localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Samouco (O —) [localitat de Portugal]
San Antolín [lloc d'Astúries]
San Benito [turó de Madrid]
San Cristóbal [muntanya de Navarra]
San Ginés [muntanya de la província de Terol]
San José [serra d'Extremadura]
San Lorenzo (del Escorial) [lloc a prop de Madrid]
San Nicolás [lloc de la província d'Osca]
San Pascual [lloc de la província d'Alacant]
San Pedro [ermita a prop de Graus, a la província d'Osca]
San Pedro [turó de Madrid]
San Pietro [Basílica de Sant Pere, Roma]
sangonera
Sanmelar, Pico Samelar [pic a Cantàbria]
Sant Benet [ermita de Catalunya]
Sant Boi [localitat de Catalunya]
Sant Ferriol [muntanya de Catalunya]
Sant Gregori [ermita de Catalunya]
Sant Isidre [ermita de La Quar, Berguedà, Catalunya]
Sant Joan (Despí) [localitat de Catalunya]
Sant Julià de Ramis [localitat de Catalunya]
Sant Julià [muntanya de Catalunya]
Sant Magí (de la Brufaganya) [santuari a la Conca de Barberà, Catalunya]
Sant Magí [lloc de Catalunya]
Sant Martin (¿Sant Martin le Vièlh?) [lloc d'Occitània]
Sant Mateu [muntanya i serra de Catalunya]
Sant Miquel (de Montclar) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere (de Roda) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere Màrtir [muntanya de Catalunya]
Sant Quintí (de Mediona) [localitat de Catalunya]
Sant Ramon [muntanya de Catalunya]
Sant Salvador (de la Vedella) [monestir del Berguedà, Catalunya]
Sant'Ana, Santa Ana [capella d'Astúries]
Sant-Pous [?] [Occitània]
Santa Bàrbara [ermita de La Selva, Catalunya]
Santa Bàrbara [muntanya de Catalunya]
Santa Cristina [muntanya d'Astúries]
Santa Gadía [lloc d'Astúries]
Santa Helena [muntanya de Catalunya]
Santa María [illa de l'arxipèlag de les Açores]
Santa María [serra de la província de Badajoz]
Santa Tecla [muntanya de Galícia]
Santa Valièira [localitat de l'Aude, Occitània]
Santiago (de Compostela) [capital de Galícia]
Santillana [¿Santillana del Mar?, Cantàbria]
Santo Ventùri [Santa Venturi en versió normativa; i en francès, Sainte-Victoire; muntanya a prop d'Ais de Provença]
sardina
sargantana, llangardaix
Sarral [lloc de Catalunya]
Sarrués [lloc de l'Alt Aragó]
Sasa (el —) [muntanya de la província d'Osca]
Sclavanîe, Slavonie [terres de llengua eslava, en friülà]
Scopi (Piz —) [pic situat al límit entre el Ticino i els Grisons, Suïssa]
Scuol [vall i localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Sebastopol [localitat d'Ucraïna]
secà
sega, segar
Segarra (la —) [comarca de Catalunya]
sègol
Segre (el —) [riu de Catalunya]
Seloriu [lloc d'Astúries]
sembra, sembrar, llavor
sentir [percepció de sons com a indici meteorològic]
Serantes [muntanya de Biscaia, País Basc]
Serllé [en benasquès], Cerler [localitat de la Vall de Benasc, Osca]
serra
Serra de Cavalls (la —) [serra de Catalunya]
Serra Morena [serra de Catalunya]
server
Sestolorro [muntanya d'Astúries]
set
Sevil [lloc d'Aragó]
Sevilla [ciutat d'Andalusia]
Sierra Gorda (La —) [serra de la província de Badajoz]
Sierra Morena [serra d'Andalusia]
Siman, ol Simágn (en italià, il Simano) [muntanya del Ticino, Suïssa]
Sisargas [illes de Galícia]
Sitges [localitat de Catalunya]
sòl
solana, lloc on toca el sol
Son (O —), Porto do Son [port de mar, Galícia]
son (tenir —)
Soria [localitat de Castella]
Sosorito [muntanya d'Aragó]
Sotonera (A —) [localitat de la comarca del Somontano, Aragó]
Stevron (Chevron, en francès) [muntanya de la Savoia, França]
suar
sud
sud-est
sud-oest
Sueve (El —) [muntanya d'Astúries]
Sui [turó al Montseny, Catalunya]
Superga [muntanya a prop de Torí, Itàlia]
Susch [localitat i vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
sutge
Tajo [riu de la Península Ibèrica]
talp
Talrà [muntanya de Catalunya]
tap
Tarrén [lloc d'Aragó]
tàvec
Tavertet [localitat de Catalunya]
Tavò i variants (en romanx), Davos [localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tchumon (en francoprovençal), Chaumont (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Teide (El —) [muntanya de l'illa de Tenerife, Canàries]
teixó
Tenrero [platja d'Astúries]
teranyina
terra
Testa (La —) [muntanya de la província d'Almeria]
teulada
Tibidabo (el —) [muntanya de Barcelona]
Tiñosa (La —) [serra de la província de Còrdova]
tipus lexical alpe o alpage [past d'estiu]
tipus lexical capa i derivats
tipus lexical gabán, gabbano i afins
tipus lexical pelliza i derivats
tipus lexical sayo i derivats
Tirajana, Tirijana [muntanya de l'illa de Gran Canària]
tisa, carbonera
Tito (el —) [muntanya d'Aragó]
Toledo [ciutat d'Espanya]
Tolivia [localitat d'Astúries]
tomàquet
tord
Tordera (el/la —) [riu de Catalunya]
Torizon [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Toro (el —) [muntanya de Menorca, Illes Balears]
Toro [localitat de la província de Zamora]
torrent
Torres (picu —) [pic d'Astúries]
tórtora
Tortosa [localitat de Catalunya]
Tossa (la —) [turó a prop d'Alfara, localitat de Catalunya]
Tossal (el —) [turó de la província d'Alacant]
traïdor, traïció
Trauc de Madama [lloc del departament de l'Aude]
treballar
tremolar
Trençan (Treçan, Tressan) [localitat del departament d'Erau, Occitània]
Tres Collets (els —) [collada al Berguedà, Catalunya]
trèvol
Trient [gorja del Valais, Suïssa]
trilla
tristesa
Trueire [riu del Gavaudan, afluent del Lot, Occitània]
trufes
truita
Tsateillon (francès, Châtillon) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Tschütt o Tschütta (Piz —); en alemany, Stammerspitze [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tumpiv (Piz —) [pic dels Alps de Glarus, Suïssa]
Turb [muntanya de Catalunya]
Turbón (El —) [muntanya de la província d'Osca]
turó
Turó d'en Torres (el —) [turó de Catalunya]
Turón [localitat d'Astúries]
Úbeda [localitat de la província de Jaén]
Ubiña (peña —) [muntanya d'Astúries]
Učka [serra d'Ístria]
Uina, fuora d'Uina [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ulla (A —) [comarca i riu, Galícia]
ungles
Urban (Lei Baumas de Venisa; en francès, Beaumes-de-Venise) [localitat del departament de la Vauclusa, Provença]
Ures [localitat de la província de Guadalajara]
Urriellu [pic d'Astúries]
Vacamorta [lloc de Catalunya]
Vacivèr, Bacivèr, Baciver [topònim referit a diferents zones de pastura als Pirineus del nord-est de l'Aragó i del nord-oest de Catalunya]
vaixell, barca
Val (alp—) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Val d'Aran (Era —), Era Val d'Arann [La Vall d'Aran, Pirineus]
Val Müsella [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Valais (Le —) (en francès) (Valéi, Valai i variants, en francoprovençal) [cantó de Suïssa]
Valencia (en català, València) [ciutat a l'est d'Espanya]
Valfrío [lloc de la província de Segòvia]
vall
Valladolid [ciutat d'Espanya]
Vallbona [localitat de Catalunya]
Valldebous [barranc al Montsià, Catalunya]
Vallès (el —) [comarca de Catalunya]
Valtellina (en engadinès, Vuclina; en alemany, Veltlin) [vall de Lombardia, Itàlia; a la frontera amb Suïssa]
Van-né (le —) (en francoprovençal), le Vanel (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
vaques
vedell
veí, veïna
Veiga (A —) [Vegadeo, localitat de l'occident d'Astúries]
vellesa, vell, vella
Vendrell (el —) [localitat de Catalunya]
venjar, venjar-se, venjança
ventall
Ventana [port de muntanya d'Astúries]
Ventaniella [port de muntanya d'Astúries]
ventre
Verge (la —)
Vertosan [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
vespa
vestir
Vesubio [volcà a prop de Nàpols, Itàlia]
veure
veure [com a indici meteorològic]
Vevè, Vevâi i variants (en francoprovençal; Vevey en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Vic [localitat de Catalunya]
Vidrà [localitat de Catalunya]
vil, vilesa
Vilaller [localitat de Catalunya]; Vidallèr [en benasquès]
Villalba (Vilalba en gallec) [localitat de Galícia]
Villalgordo [devesa de la província de Badajoz]
Villanueva (del Fresno) [lloc de la província de Badajoz]
Villuerca[s] (La[s] —) [serra d'Extremadura]
Viluorna [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Vinaixa [localitat de la comarca de les Garrigues]
vinya, verema i vi
viola
Viseu [localitat de Portugal]
viure, reviure, ressuscitar
Vodíţe (en croat, Vodice) [lloc d'Ístria]
Voirons (les —) [muntanya de l'Alta Savoia, França, al límit amb Suïssa]
voluntat
Xagón [platja d'Astúries]
xais [i designacions afins per al mascle del bestiar oví]
Xallo, Xalo (O —) [muntanya de Galícia]
Xerru (El —) [pleta al port de Ventaniella, Astúries]
Xerta [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
xicot, minyó
Xixón (en castellà, Gijón) [localitat d'Astúries]
xot
Yeba [localitat d'Aragó]
Yebra (Yebra de Basa) [poble d'Aragó]
Yosa (Yosa de Sobremonte) [localitat de la província d'Osca]
Zafra [localitat d'Extremadura]
Zanganillo (El —) [rierol de la província de Badajoz]
Zulema (la cuesta —) [lloc d'Alcalá de Henares, província de Madrid]
Zuort [caseria situada a la Val Sinestra, Engadina, Grisons, Suïssa]
---
altres dialogismes
animals (menys els de pastura)
animals de pastura, bestiar, feines pecuàries
auguri
consells d'abric
dialogismes entre l'ésser humà i els mesos
elements de la vida quotidiana
estrelles
facècies, bromes, bertranades
feines agrícoles
lluna
mar
món vegetal (indicis i aspectes varis)
personificació i afins
prefiguració del temps (cronològic, meteorològic)
punts cardinals
territori
topònims [en cursiva]
---
"banyes" de lluna
abella, rusc
abellerol
Ablanarina (La —) [lloc d'Astúries]
abrigar-se, abric
Ador (en francès, Adour) [riu d'Occitània]
afanyar-se
agró
àguila
aigua
aixecar-se (del llit)
Ajalvir [lloc a prop de Madrid]
Ajoie [regió del Cantó del Jura, Suïssa]
Alagna, Aloagna [ciutat i vall de la provinicia de Vercelli, Itàlia]
Alba [lloc de la costa de Galícia]
Albi (l'—) [localitat de Catalunya]
Albufera (l'—) (en castellà, La Albufera) [província d'Alacant]
Alcalá (de Henares) [localitat de la província de Madrid]
Alcaraz [localitat de la província d'Albacete]
Alcarràs [localitat de Catalunya]
Alcoi (riu d'—) [també anomenat Serpis; riu de la província d'Alacant]
Aldehuela (La —) [localitat de la província d'Àvila]
Alès [població situada al departament del Gard]
alga
all
Almatret [localitat de Catalunya]
Almenara (La —) [pic de la província d'Albacete]
alosa
Alpes (Les —) [sistema muntanyós europeu]
alt (allò —)
Altarrasa (La —) [petit altiplà de Navarra]
altres dialogismes
Alvra (Piz d'—) (en alemany, Albula) [pic i sistema muntanyós de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
alzina
Ambrusèit (l'—) [Friul]
Amd'Ursigna (fuora da l'—) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
ametlla, ametller
amistat
amor
anar-se'n a dormir
Ancares [comarca de la província de Lleó]
Andalusia [regió del sud d'Espanya]
Andilla [lloc de la província de València]
ànec
àngel, àngels
anguila
Anillo [serra de la província de Jaén]
animalització (cues i altres casos)
animals, bèsties, bestioles
Ansar (còth d'—) [coll del Bearn, Occitània]
Aosta, Ôchta, Euta [localitat d'Itàlia]
Aragón [en castellà], Aragó [en català] [regió del nord d'Espanya]
Aramo/Aramu (L'—) [muntanya d'Astúries]
aranya
aranya de mar
Arbeca [localitat de Catalunya]
Arbo [localitat de Galícia]
arboç, cirera d'arboç
Arbolín (l'—) [pic d'Astúries]
arbre
arç
Ardila [lloc de la província de Badajoz]
Ardila [riu de la província de Badajoz]
Areta [muntanyes de Navarra]
Armenteira [muntanya de Galícia?]
Arouca [localitat de Portugal]
Arpetta (l'—) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Arpiglia (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Arquillo (Sierra del —) [serra de la província de Càceres]
Arrajon (Arrajon-Era Hita; en francès, Arrayou-Lahitte) [lloc del departament dels Alts Pirineus, Occitània]
Arsac (Arzacq) [localitat del departament de Pyrénées-Atlantiques]
Artiga de Lin [zona de la Vall d'Aran]
Artosa (La —) [cim d'Astúries]
Artusu (l'Artusu) [Astúries]
ase, ruc
Astuera [lloc d'Astúries]
Asturias [regió del nord d'Espanya]
Aubens [muntanya de Catalunya]
Aude [riu d'Occitània]
Aulet [lloc a Acós, en francès Accous, al Bearn, Occitània]
Aulet [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Auloron (Oulourou, Olourou; en francès, Oloron) [localitat d'Occitània]
Aupiho (l'—) [cim de la cadena de Lis Aupiho / Las Alpilhas, a prop d'Arles]
Auvèrnhe, Auvèrnha i variants (en occità); Auvergne (en francès); Alvernia o Auvernia [regió d'Occitània]
avarícia
avellana
Avellaneras [Aragó]
avet
Ávila [localitat de Castella]
Ayamonte [lloc de la província de Huelva]
badia
Bagergue [localitat de la Vall d'Aran]
Baiona (Bayona en castellà; Bayonne en francès) [ciutat d'Occitània]
baix (allò —)
Balaguer [localitat de la comarca catalana de la Noguera]
balcó
ballar
Balouta [lloc de la província de Lleó]
Balsareny [localitat de Catalunya]
Bans (forêt des —) [bosc de Suïssa]
banyar-se
Baragaña (la —) [lloc d'Astúries]
Baraona, Barahona [lloc de la província de Sòria]
Barayo [platja d'Astúries]
barba
Barbanza [serralada de Galícia]
Barcelona [capital de Catalunya]
Bârdo (en croat, Brdo) [lloc d'Ístria]
Bargas [localitat de Toledo]
Barguero [muntanya a l'occident d'Astúries]
Barja (en francès, Barjac) [nom de diverses poblacions; una d'elles, situada al departament del Gard]
barranc
barret i similars
barril o similars
Baselgia (Munt —) [muntanya de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Bassian (eth —) [llac dels Pirineus]
becadell
bedoll
Begur [localitat de Catalunya]
Beira (A —) [regió de Portugal]
Bellesa (La —), La Vellés [lloc de la província de Salamanca]
Benzúa (picu —) [Astúries]
berbena
Berbería [part septentrional d'Àfrica]
Bercía [lloc de Galícia] [?]
Berga [localitat de Catalunya]
Beringes [muntanya de la província de Càceres]
Bernia, Bèrnia [serra de la província d'Alacant]
Bernina [cadena de muntanyes i pic dels Alps suïssos]
besar
Besinauda (en italià, Bisalta) [cim dels Alps d'Itàlia]
bestiar
Betlem [ciutat de Judea on, segons el Nou Testament, va néixer Crist]
beure
Bienservida [penyal de la província d'Albacete]
Bierzo (El —) [comarca de Lleó]
Biga (la —) [muntanya de Catalunya]
Biguera (peña —) [Astúries]
Bilbao [capital de Biscaia, País Basc]
Bilhó (O —) [localitat de Portugal]
Bisbín (en italià, il Bisbino) [muntanya de Llombardia, Itàlia]
blat
blat de moro
bogeria
Boiraxach [muntanya de la província d'Osca]
bolets
bon auguri
bondat
Bordèu (Bourdèu, Bourdèus; en francès, Bordeaux; en castellà, Burdeos) [ciutat d'Occitània]
borinot, abellot
Born (el —) (castellà, el Borne) [barri de Barcelona]
Borriol [localitat de la comarca de la Plana Alta, província de Castelló]
bosc
Bòsc d'Arròs (Bosdarros) [lloc del departament de Pyrénées-Atlantiques, al Bearn, Occitània]
bou
bou, brau
Braña [vall d'Astúries]
Brañamayor [localitat d'Astúries]
Bregaglia (en alemany, Bergell) [Grisons, Suïssa, Llombardia, Itàlia]]
Bressé [muntanya de la Vall d'Aosta, Itàlia]
bruixes
bufanda
Bugarag (Puèg de —) (Bugarach o Pech de Bugarach) [pic de les Corbèras, del departament de l'Aude]
Buin (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa; al límit amb el Voralberg, Àustria]
Bundesca (la —) (en italià, Bondasca) [vall i muntanya de Bregaglia, Ticino, Suïssa]
Burela [localitat de Galícia]
Burgos [localitat de Castella]
Burguillos [lloc d'Extremadura]
burlar-se, fer burla
Burón [nom de diversos llocs a l'entorn d'Astúries]
Burriac [muntanya de la comarca catalana del Maresme]
Bustelo [localitat de Galícia]
Ca Ferro Vell [lloc de Catalunya]
Cabalo (O —) [a les Islas Cíes, Galícia]
Cabeza (La —) [serra de la província de Badajoz]
Cabezón (El — de Oro) (en català, el Cabeçó (d'Or)) [serra de la província d'Alacant]
Cabra (la —) [vall d'Astúries]
Cabra [localitat de la província de Còrdova]
cabra, cabrum
Cabrera [muntanya de Catalunya]
caçar, caçador
Cadinell (el —) [muntanya de Catalunya]
Cal Bisbe [lloc de Catalunya]
Cal Magí [lloc de Catalunya]
calamar
Calar (El —) [muntanya de la província d'Almeria]
calçat
Calde [localitat de Galícia]
Calderina (La —) [serra situada entre la província de Toledo i la de Ciudad Real]
calderó, olla, cassola
callar
Camadra [cim del Cantó del Ticino, Suïssa]
Camarena [turó de la província de Còrdova]
Camayor [plana fèrtil d'Astúries]
cames
camí
caminar
camp
Camp [de Tarragona] (el —) [comarca de Catalunya]
campana, campanar
Campo Maior [localitat de Portugal]
Campo [localitat de la província d'Osca]
Camprodon [localitat de Catalunya]
Can Castellà [lloc de Catalunya]
Can Parera [lloc de Catalunya]
Cañajarral (El —) [serra de la província de Badajoz]
Canales (Les —) [lloc d'Astúries]
Canaria (Gran Canaria) [una de les iIles Canàries]
Caneiru [lloc d'Astúries]
Canejan [localitat de la Vall d'Aran]
cànem
Caneyones [rierol d'Astúries]
Canigó (el —) (el Canigou en grafia mistraliana) [muntanya del Rosselló, comarca catalana sota administració francesa]
Cantabria [regió del nord d'Espanya]
Cantal (lo/lou —) (lo Chantau) [muntanya de l'Alvèrnia]
cantar
Cantu Manil [muntanya d'Astúries]
canya
cap
Capiella [lloc d'Astúries]
capritxós (caràcter —)
caragol
Caravia la Baxa (en castellà, Caravia Baja) [localitat d'Astúries]
Carballal (O —) [lloc de Galícia]
carbassa
Carche (El —) (en català, el Carxe) [serra de Múrcia]
card
Cardó [serra de Catalunya]
cares
Carizé [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Carmona [localitat de la província de Sevilla]
Carnota [localitat de Galícia]
Carrascoy [serra de Múrcia]
carrer
carretera, carril
carro o similars
casa
Casaño [riu d'Astúries]
casar, casar-se
castanya, castanyer
Castelfrío [muntanya de la província de Terol]
castell
Castellet [lloc de Catalunya]
Castellví (de la Marca) [localitat de Catalunya]
Castellví (de Rosanes) [localitat de Catalunya]
Castiello (picu —) (Picu Castiellu) [pic d'Astúries]
Castilla, Castela [en gallec i portuguès]
Catalunya [en català], Cataluña [en castellà]
Catllar (el —) [muntanya de Catalunya]
Catogne (le —) [pic del massís del Mont Blanc, a Suïssa]
Causse (o los Causses) [altiplans calcaris del Massís Septentrional occità, o Massís Central francès]
cavall, euga
cavaller
ceba
Cebollera (la —) [serra de La Rioja]
Cebreiro (O —) [muntanya de Galícia]
Céllecs, Séllecs [muntanya de Catalunya]
cendra
Centenera (La —) [localitat de la província de Jaén]
Cerdanya (la —) [comarca de Catalunya]
cereal
Cervera (de Pisuerga) [localitat de la província de Palència]
cérvol
Cèsse (Cesse) [riu, afluent de l'Aude, Occitània]
Cetràru (en italià, Cetraro) [poble de la província de Cosenza]
Ceuta [ciutat espanyola del nord d'Àfrica]
Chantada [localitat de Galícia]
Chanteis (en francès, Chanteix) [lloc del departament de la Corresa, Occitània]
Chapisun (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Charsinom (il Plan —) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Chaux-de-Fonds (la —) [localitat del Cantó de Neuchâtel, Suïssa]
Chucena [localitat de la província de Huelva]
Chucho (el —) [muntanya de Navarra]
Cid (el —) [muntanya de la província d'Alacant]
cigala
cigne
cigonya
cigró
cim, pic, turó i afins
cinturó, corretja
cirera
ciutat
civada
Clapivell (el —) (el Clapí Vell) [muntanya de Catalunya]
Clot de l'Arç (el —) [lloc de Catalunya]
codony, codonyer
cogullada
col
Coll de la Torre (el —) [muntanya de Catalunya]
coll, gola
Colldejou [localitat de Catalunya i muntanya homònima de Catalunya]
collita
colobres, serps
colom
Coma (la —) [Catalunya]
comprar, vendre
consells d'abric
Constatin (¿Constantim?) [Portugal]
Cope [cap de Múrcia]
corb
corc
Cordelera (La —) [lloc de la costa de Gijón, Astúries]
Còrdova [ciutat d'Andalusia]
Cornac (Cournac) [localitat del departament d'Òlt, en francès Lot, Occitània]
Corneja (valle de —) [vall de la província d'Àvila]
correr
Corsica [Còrsega]
cortesia
Coruña, Cruña (A —) [ciutat de Galícia]
costa
Cotiella [muntanya d'Aragó]
Cotovellosu [muntanya d'Astúries]
Coulègno (Colenha) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Courío [muntanya d'Astúries]
Couta (a —) [Astúries]
Cova (de Monserrat) (la —) [Catalunya]
Cova Santa (la —) [lloc de la província de Castelló]
cova, cau
Coveta (la —) [lloc de Campo, província d'Osca]
cranc
Crasta Mora [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
creixent
cridar, xisclar
crueltat
Cruz (La —) [turó de la província d'Àvila]
Cuana [muntanya d'Astúries]
Cuba (d)e Rota (La —), El Perro de Rota [cova de Rota, Andalusia]
cuc
cuc de terra
cuca de llum
Cucalón [localitat de la província de Terol]
cucut
cuc de seda
Cudillero [lloc d'Astúries]
Cudrial [lloc de la província de Badajoz]
Cué [lloc d'Astúries]
Cuera (El —) [serra d'Astúries]
cuereta blanca
Cueva Galana [penya a Pola de Somiedo, Astúries]
cuina
cul, culada
culpa
Cumar Barla (fuora da —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Curota (A —) [muntanya de Galícia]
Curotiña (A —) [muntanya de Galícia]
Curun (en italià i alemany, Curon) [localitat de la província de Bozen, Itàlia; tocant a l'Engadina (Suïssa) i Àustria]
Daganzo [lloc a prop de Madrid]
Daimiel [localitat de la província de Ciudad Real]
Daint (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Danuder (en alemany, Nauders) [localitat del Tirol, Àustria; a la frontera amb Suïssa]
Dé dè Myédzo (La —) (en francoprovençal), la Dent-du-Midi (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
Dent d'Oche (la —) [pic de l'Alta Savoia, França, al límit amb Suïssa]
dents
desafiament
descortesia
despertar-se
Déu
deure, obligació
dialogismes sense l'explicitació d'una figura humana
dialogismes amb implicació d'un pagès
dialogismes amb implicació d'un pastor
dialogismes amb implicació d'una vella
dimoni, diable
dir
disfressar-se
dits
docilitat, mansuetud
dofí
Dôle (pointe de la —) [pic de Suïssa, al límit amb França]
dolor com a indici meteorològic (canvi de temps)
domar, amansir
donar
donzell
Dourdougno (la —) (La Dordonha; en francès, Dordogne) [departament de França; també nom d'un riu]
Douro, Duero [riu de la Península Ibèrica]
Duan (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
dubtar
Dzaman (en francès, Jaman) [muntanya de Suïssa]
Ebro [en castellà], Ebre [en català] [el riu Ebre, a la Península Ibérica]
Écija [localitat de la província de Sevilla]
eclipsi de lluna
Egoual / Augal (l'—) (en francès, L'Aigoual) [muntanya de les Cevenas/Cévennes]
el·lèbor
Empordà (l'—) [comarca de Catalunya]
Engadina (romanx Engiadina) [vall del Cantó dels Grisons, Suïssa]
engany
ensumar [com a indici meteorològic]
Enu [localitat d'Astúries]
enuig, enutjat
enveja
Epitaillet (l'—) [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
era
Erata [muntanya d'Aragó]
Erau (l'—) (en francès, Hérault) [riu d'Occitània]
eriçó
Erin (en francoprovençal), Hérens (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
ermini
eruga
Escaladei [localitat de Catalunya]
escarabat
escuma de mar
Esgueira [localitat de Portugal]
España; Espanya (en català), Espanha (en occità i en portuguès), etc.
Esparreguera [localitat de Catalunya]
esparver
Espasa (La —) [platja d'Astúries]
espatlla
espiga
Espina [lloc d'Astúries]
Espluga de Toledo (la —) [lloc de la província d'Osca]
esquena
Est
Estany (l' —) [lloc de Catalunya]
Estany Tort (l'—) [llac a prop de l'Ametlla de Mar, localitat de Catalunya]
Estela [cim del Berguedà, Catalunya]
Estella [localitat de Navarra]
Estepa [serra de la província de Sevilla]
Estoupo (El —) [muntanya d'Astúries]
Estrecho (El —), El Estrecho de Gibraltar
estrelles
Etroble, Étroubles [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
extravagant (caràcter —)
facècies, bromes, bertranades
faig
Faja (la —) [lloc de Catalunya]
Fajo (La —), La Faja [nom de diversos llocs del domini occità (Gard, Losera, Aude, etc.]
falcillot
falsedat
Fanalar (el —) [lloc de Catalunya]
Fanlo [poble d'Aragó]
Farelo (O —) [muntanya de Galícia]
Faro (O —) [muntanya de Galícia]
fart (de menjar)
fases de la lluna (en general)
Fâva (a —) (en francoprovençal), la Fava (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
faves
febre
feines agrícoles
Feira (Vila da —; Santa Maria da —) [localitat de Portugal]
fems, femer, femar
fenc
ferir
ferro
Ferrol [localitat de Galícia]
Fex [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
figa, figuera
filar
finestra
fira, mercat
flors (genèric); florir
foc, llar
Fogars [lloc de Catalunya]
Foissenc [regió situada a l'entorn de Foix, departament d'Ariège]
Follatères (les —) [lloc del Valais, Suïssa]
folliga
fong
Font dels Monjos (la —) [font prop de Marganell, Bages, Catalunya]
Font-rubí [localitat de Catalunya]
fonts
Fora (Piz —) [pic situat a la frontera entre Suïssa i Itàlia]
Força Real [lloc a prop de les muntanyes de les Corberes]
formatge
formes i aspectes varis de la lluna
formiga
formiga alada
Forniello (El —) [Astúries]
Forquita (Picu la —) [pic d'Astúries]
Frailes (Los —) [muntanyes de la província d'Almeria]
Francia, França, France
Franqueira (A —) [santuari de Galícia]
Frantellone (llombard, Frantalùn) [pic de Poschiavo, Grisons, Suïssa]
Friûl, Friuli
fruita, fruits
Fu (El —) [muntanya de la província de Sòria]
Fuen Jordana (La —) [font de Ramastué, a la Vall de Benasc, Osca]
Fuerteventura [una de les Illes Canàries]
fulla
fum
Furadía (La —) [muntanya d'Astúries]
fúria, furiós
fusta
Gabàs [localitat de la Vall de Benasc]
gaig
galant
Galicia, Galiza
Galirón [muntanya de la província d'Osca]
gall dindi
gall, pollastre
gallina
gana
Gandarío [platja a Bergondo, Galícia]
Garamanchón (El —) [port de muntanya d'Astúries]
Gargocha (a —) [Aragó]
Garlaban [muntanya del departament de Bouches-du-Rhône]
garrofa, garrofer
garsa
Gasconeta [diminutiu usat en lloc de Gascunya]
gat
Gavarres (les —) [comarca de Catalunya]
Gave (de Pau) [riu occità]
Gave [denominació de diversos rius de la Gascunya pirinenca]
gavina
Generus (en italià, il Generoso) [muntanya del Ticino, Suïssa]
gentil
Gilico [muntanya de la província de Jaén]
ginesta
Ginestars [localitat de l'Aude, Occitània]
girar-se
gla
glacera
Gomera (La—) [turó prop d'Osuna, Sevilla]
gos
Gotina (la —) [muntanya del departament de l'Aude]
Gotinas (las —) [lloc del departament de l'Aude, Occitània]
Goza (en francoprovençal), Gourze (en francès) [torre a Riex, cantó del Vaud, Suïssa romanda]
Gozón [municipi d'Astúries]
gra
gram
Granada [ciutat d'Andalusia]
graner
granota
Gratal [pic de la Serra de Guara, Aragó]
graula, cornella
Grausat (Pueg d'en —) [muntanya del departament de la Corresa, Occitània]
Grazalema [localitat de la província de Cadis]
Gresas (Grèzes) [lloc a prop de Carcassona, Occitània]
Griega (La —) [platja d'Astúries]
grill
Grimola [Montnegre, muntanya de Catalunya]
gripau
Grischun [Grisons, Cantó de Suïssa]
griva
Groba (A —) [serra de la província de Pontevedra, Galícia]
grua
Guadalcanal [localitat de la província de Sevilla]
Guadalquivir [riu d'Andalusia]
Guadarrama (El —) [serra al nord de Madrid]
Guadiana [Menor] [riu d'Andalusia, afluent del Guadalquivir]
Guadiana [riu de la Península Ibèrica]
guants
Guara [serra de la província d'Osca, Aragó]
guatlla
Güera, Buera [lloc d'Aragó]
Güimar [localitat de l'illa de Tenerife, Canàries]
guineu, guilla, guillot
Gurlaina [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
halo (cercle de lluna)
herba
Herbón [localitat de Galícia]
Herrera (del Duque) [localitat de la província de Badajoz]
Herrèra (en francés, Herrère) [localitat del Bearn, Occitània]
Higa [de Monreal] (La —) [muntanya de Navarra]
Hontejas [penyes situades a Calatayud, província de Saragossa]
horitzó
hort, horta
Huelma [localitat de la província de Jaén]
Ichaus (Issaus o Ishaus) [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Igueste [localitat de l'illa de Tenerife, Canàries]
Illeiretta, Llieiretta [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
impertinent (caràcter —)
infern
Infiestu (L'Infiestu; en castellà, Infiesto) [localitat d'Astúries]
Inn (romanx En) [riu de l'Engadina, afluent del Danubi]
Irta [serra de la província de Castelló]
Isleta (La —) ["minipenínsula" de l'illa de Gran Canària]
Izaga [penya de Navarra]
Jabalcón [muntanya d'Andalusia]
Jabalcuz (El —) [serra d'Andalusia]
Jaén [ciutat d'Andalusia]
jardí
Jerez (de la Frontera) [localitat de la província de Cadis]
Jerez (de los Caballeros) [localitat de la província de Badajoz]
joc
Joux (la —) [vall de la Suïssa romanda]
joventut, jove
jugar
julivert
Jura [sistema muntanyós de Suïssa]
La Parra [localitat de la província de Badajoz]
La Serra [lloc del departament de la Corresa, Occitània]
Labaco [lloc de la província d'Osca]
Labán (Piz —) (en alemany, Schmalzkopf) [pic del Tirol, Àustria]
Lagarda (La Garda) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Lai Nair [llac de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Langreo [localitat d'Astúries]
Lanzada (A —) [platja a O Grove, Pontevedra, Galícia]
Laric (o Alaric) [muntanya del departament de l'Aude]
làrix
Larón (Llarón) [localitat d'Astúries]
Las Crotos [nom de lloc d'Occitània]
Las Parras (de Castellote) [localitat de la província de Terol]
Latín (El —), Natín, deformació popular d'Aznaitín [muntanya de la província de Jaén]
Lausero [Losera; en francès, Lozère; serra]
Lavedan (o Labedà) [zona de la Gascunya, Occitània]
Lavèr [vall a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Layos [serra de la província de Toledo]
Lebrija [localitat de la província de Sevilla]
Ledesma [localitat de la província de Salamanca]
Lemosin, Limosin (en francès, Limousin) [regió d'Occitània]
León [ciutat d'Espanya]
Lezina [Lecina, localitat d'Aragó]
Lirou (Liron) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Lischana [pic i glacera de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
llac, llacuna
Llacuna (la —) [lloc de Catalunya]
llagosta (de mar)
Llançà [localitat de Catalunya]
Llanes [localitat d'Astúries]
Llanos (de Somerón) [lloc d'Astúries]
llaurar; arada
llebre, conill
llegums
llenya
lleó
llet
lli
llop
Lloroza [muntanya al límit de Cantàbria amb Astúries]
Lluçà [localitat de Catalunya]
llum d'oli, llumenera, espelma
lluna
lluna clara, lluna fosca
lluna de colors (vermella, groga, etc.)
lluna nova
lluna plena
Lobier (còth de —) [coll del Bearn, Occitània]
Lora (de Estepa) [localitat de la província de Sevilla]
Lugo [ciutat i província de Galícia]
Lumías [localitat de la província de Sòria]
Lunghin (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Luque [localitat de la província de Còrdova]
Macastre [localitat de la província de València]
Maccarese [localitat a prop de Roma]
Madalena (la —) [lloc de Catalunya]
Madalena (La —) [muntanya d'Astúries]
Madrid [capital d'Espanya]
maduixa
Magalouno [Magalona, lloc del Llenguadoc]
mal auguri
Málaga [ciutat d'Andalusia]
Malagón [localitat de la província de Ciudad Real]
malalt, malaltia
maldat
mallerenga
Mallorca [Illes Balears]
Malniu [turó de Catalunya]
Maloja (en engadinès, Malögia) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mamisan (en francès, Mimizan) [localitat del departament de les Landes, Occitània]
mandra
mans
mans seques
Maó (cast. Mahón) [localitat de Menorca, Illes Balears]
mar
Maraña [lloc de la província de Lleó, al costat d'Astúries]
Maravio (Marabiu) [port de muntanya, Astúries]
Marcó (el Mas de —) [lloc de Catalunya]
Mare de Déu de Queralt (la —) [santuari al Berguedà, Catalunya]
marea
marejada
margarida
Mariane (Mont —) (Monte Amariana, en italià) [muntanya del Friül]
marieta
marina (zona de mar)
mariners
marmota
Marsiho (Marselha; en català, Marsella) [ciutat de la Provença, Occitània]
Martinsonero [devesa de la província de Badajoz]
Martorella (la —) [muntanya de Catalunya]
Marufe (Merufe) [lloc de Portugal a prop de Galícia]
mata, matoll
matalàs
matar
Matas (¿Matos?) [localitat de la província de Guadalajara]
matinar
Meira [localitat i serra de Galícia]
mel
meló
menjar
mentida, mentir
Mérida [ciutat d'Extremadura]
merita
merla
Merón [platja d'Astúries]
Mesquita (la —) [lloc de Catalunya]
Messina [localitat de Sicília, Itàlia]
Mieres [localitat d'Astúries]
milà
mill
Mingoyo (Mengoyo) [lloc d'Astúries]
Miño, Minho [riu de la Península Ibèrica]
minvant
Mirabel [localitat de la província de Càceres]
Miranda (monte —) [muntanya de Galícia]
mirar
Miravet [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
Miravete [pic d'Astúries]
missa
missatger
Mitgel (Piz —) [pic dels Grisons, Suïssa]
Mohías, Moías [localitat i platja d'Astúries]
Mola (la —) [orònim referit a diferents llocs de Catalunya]
molí, moliner, molinada
Moncau (el —) [muntanya de Catalunya]
Moncayo [muntanya situada entre les províncies de Saragossa (Aragó) i Sòria (Castella)]
Mondigo [muntanya de l'orient de Lugo]
Monforte [localitat de Galícia]
mongetes, fesols
Monjardín [muntanya a prop d'Estella, Navarra]
Monlora [monestir de la província de Saragossa]
Monrondio (picu —) [pic d'Astúries]
Monsaraz [lloc de Portugal]
Mont (el —) [serra de Catalunya]
Mont Blanc (Le —) [muntanya dels Alps]
Mont Chavalard (le —) [muntanya del Valais, Suïssa]
Mont di Maj [muntanya del Friül]
Mont-Cau (en versió normativa, Montcauv; en francès, Mont Chauve) muntanya a prop de Niça, Occitània]
Montalban (en francès, Montauban) [ciutat del departament de Tarn-et-Garonne, Occitània]
Montalt (el —) [muntanya de Catalunya]
Montalvo (El —) [turó de la província de Salamanca]
Montán [localitat de Galícia]
Montarnaud [localitat del departament d'Erau (Hérault), Occitània]
Montau (el —) [muntanya de Catalunya]
Montaut, Mount-Aut [orònim i població al Rasès, en el departament de l'Aude]
Montcorbisson [muntanya de la Vall d'Aran]
Monte Gargàne [Gargano] (muntanya de Pulla, Itàlia)
Monte Lloy [muntaña d'Astúries]
Monte Louro, Montelouro [muntanya de la província de la Corunya, Galícia]
Monte Mayor [muntanya de la província de Màlaga]
Monte Minerva [muntanya de Villanova Monteleone, Sàsser, Sardenya]
Monte Rasu [muntaya de Bottidda, Sassari, Sardenya]
Monte Sanctu [muntanya de Siligo, Sàsser, Sardenya]
Montegil [muntanya de la província de Sevilla]
Montejurra [muntanya de Navarra]
Montgó [muntanya de la província d'Alacant]
Montgròs [muntanya del massís de Montserrat, Catalunya]
Montjuïc [muntanya de Barcelona]
Montllorer [muntanya de Catalunya]
Montmell (el —) [localitat i muntanya de Catalunya]
Montnegre [muntanya de Catalunya]
Montosa [muntanya d'Aragó]
Montsant (el Montsant) [serra de Catalunya]
Montsec (el —) [serra situada a la frontera entre Catalunya i Aragó]
Montseny (el —) [serra de Catalunya]
Montserrat [serra de Catalunya]
Montsià [serra del sud de Catalunya]
Montsianell [serra de Catalunya]
Monzón [localitat d'Aragó]
móra, morera
Morella [localitat de la comarca de "els Ports", província de Castelló]
Morera (la —) (la Morera de Montsant) localitat de Catalunya]
morir
Morlans (Morlaas) [lloc del Bearn, Occitània]
Morón [versió en castellà de Mourão] [lloc de Portugal]
Morón, Morón de la Frontera [localitat de la província de Sevilla]
Morrell (lo —) [lloc de la costa catalana, a prop de Mataró]
Morvedre (Murviedro, Murviedre) [localitat de la província de València]
Mosca (la —) [serra de la província de Càceres]
mosca, borinot, mosquit
mosquiter
mostela
Mot da set Mezdis (il —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Motélon [vall de la Suïssa romanda]
Mount Ventour (Lo Mont Ventor; en francès, Mont Ventoux) [muntanya entre Provença i el Delfinat]
Mountagno-Negro (Montanha Negra) [muntanya d'Occitània]
Moutas (picu de —) (pico Pedrorio) [pic d'Astúries]
mufló
mul, mula
Mundeis [muntanya de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mundin [vall i pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Muntafun (en alemany, Montafon) [vall del Vorarlberg, Tirol, Àustria]
muntanyes
Murta (la —) [serra de la província de València]
musaranya
mussol
Muxía [localitat de Galícia]
Nambroca [localitat de la província de Toledo]
nap, napar
Naranco (El —) [muntaña d'Astúries]
Narbona (Narbouno, en grafia mistraliana) [ciutat d'Occitània]
nas
Natison (il —) [riu del Friül]
Navarra
Navia [localitat d'Astúries]
nedar
Neira [de Rey] [Galícia]
néixer
Ñera (La —) [platja d'Astúries]
Nòra, Noro (en francès, Nore) [muntanya de la regió de Narbona]
nord
nord-est
nord-oest
Noreña [localitat d'Astúries]
nou, noguera, noguereda
Nudigls [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
obaga
obstinació, tossuderia
oca
Ocaña [localitat de la província de Toledo]
ocells, aus (genèricament)
oest
Oleiro [zona de costa, Astúries]
oli, oliva, olivera
òliba
Olot [localitat de Catalunya]
Olt (Òlt; en francès, Lot) [riu d'Occitània]
Omaña [comarca de la província de Lleó]
Ons [illes de Galícia]
Oración (la —) [pou situat a Poo de Cabrales, Astúries]
orca
Ordás [Somontano, Aragó]
Ordet [muntanya de Catalunya]
ordi
Oreña [cova de Cantàbria]
oreneta
Orhi [pic de Navarra]
Orihuela [localitat de la província d'Alacant]
Ormonts (Les —) [vall del Cantó de Vaud, Suïssa]
ortiga
Ortigueira [localitat de Galícia]
ós
Oseira [població i monestir de Galícia]
Otoyo [muntanya de Biscaia, País Basc]
Ourense [ciutat i província de Galícia]
ous (de gallina)
Ovar [localitat de Portugal]
ovelles
Oviedo [capital d'Astúries]
pa
Padrón [localitat de Galícia]
Pajares [port de muntanya entre Astúries i Lleó]
Palermo [localitat de Sicília, Itàlia]
paleta
palla, paller
Pallars (el —) (Palhars en occità) [comarca de Catalunya]
palma
Palombera (La —) [port de muntanya, Astúries]
Pamplona [capital de Navarra]
Pandera (La —) [serra d'Andalusia]
Pando [muntanya d'Astúries]
Panillo [localitat de la província d'Osca]
Panxón [platja de Galícia]
papallona
papamosques
Parapanda [serra de la província de Granada]
pardal
parentiu (genèric)
parentiu: comares
parentiu: compares
parentiu: cosins
parentiu: fills, filles
parentiu: gendre
parentiu: germans
parentiu: madrastres
parentiu: mares
parentiu: marit, espòs
parentiu: muller, esposa
parentiu: nora, jove
parentiu: padrines
parentiu: padrins
parentiu: pares
parentiu: sogres
parentiu: vídues
Paris (en català, París) [capital de França]
Parizòt (Parizòt) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
parlar
parts d'un vaixell (àncora, timó, veles, etc.)
passionera
pastors
patates
Pau [capital del Bearn, Occitània]
paus (fer les —)
pecat
Pedraforca (el —) [muntanya de Catalunya]
Pedregar (el —) [lloc de Catalunya]
pedres, roques, penyes o similars
Pedroveya [localitat d'Astúries]
Peguera (els Rasos de —) [camps rasos de muntanya, lloc de Catalunya]
peix, pesca, pescar, pescadors [de mar o riu]
pèl, cabells
pela-roques
Pelitrón (picu —) [pic d'Astúries]
Pellota (la —) [lloc de Catalunya]
Pena (en francès, Penne) [lloc d'Occitània]
Peña (La —) [muntanya de la província de Lleó]
Peñamayor [muntanya d'Astúries]
Peñapalomera [muntanya de la província de Terol]
penell
Pení (el —) [muntanya de Catalunya]
pensar malament
Penso [localitat de Portugal]
Penyagatos [estret del riu Ebre]
Penyagolosa [muntanya de la província de Castelló]
Penyíscola (en català normatiu, Peníscola) [localitat de la comarca del Baix Maestrat, província de Castelló]
pera
perdiu
Pereda [localitat d'Astúries]
personificació (en general)
Pesells (els —) [lloc de Catalunya]
pèsol
pessigolles (fer —)
petit
peus
Pi Gros (el —) [lloc de la província de Castelló]
pi, pineda, pinya
Pico Sacro / Sagro (O —) [muntanya de Galícia]
Picossa (la —) [muntanya de Catalunya]
Picotes (Los —) [lloc de la província de Terol]
Pierzu (picu —) [pic d'Astúries]
pietat, impietat
pigot
pilleria, astúcia
Pina (de Ebro) [localitat d'Aragó]
pinsà
Pinzan [Friül]
pioc salvatge
Pirineo (El—), Els Pirineus [serralada]
Pisoc (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
pit-roig
Pittinuri [lloc de Sardenya]
pixar
Plá de Ginebret (el) [Pla de Ginebret, lloc de Catalunya, sense cap altra especificació]
pla, plana
plaça
Plan [localitat d'Aragó]
plana fèrtil
plantes (en general)
platja
Plattamala [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Plaz [bosc i prats de Bever, a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
plorar
Pobla (la —), la Pobla de Lillet [localitat de Catalunya]
poble
poll
poltre
pomer, poma
Poncione di Pesciora [pic situat entre els cantons del Ticino, Uri i Valais, Suïssa]
Pontes (As —) (As Pontes de García Rodríguez) [localitat de Galícia]
ponts
por
porc
port (de mar)
port (de muntanya)
Port del Comte (el —) [port de muntanya de Catalunya]
Port(s) [el(s) —] [massís al límit de Catalunya, Aragó i el País Valencià]
Portiellu (El —) [lloc d'Astúries]
Porto (el —) [lloc sense identificar a l'occident d'Astúries, probablement el Puerto de Connio]
Portomarín [localitat de Galícia]
Portopí [barri portuari de Palma de Mallorca, Illes Balears]
Portugal
pou
Prades [localitat de Catalunya]
prat
Pravia [localitat d'Astúries]
prefiguració del temps (cronològic, meteorològic)
Pría [lloc d'Astúries]
pruna, prunera
puça
Puèg la Ròca (en francès, Puylaroque) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Puget (serre del —) [serra d'Occitània]
Pugghie (en italià, La Puglia; Apúlia) [regió d'Itàlia]
pugó
Puig (el —) [muntanya a prop de Paüls, localitat de la comarca del Baix Ebre]
Puig d'en Cama (el —) [muntanya de Catalunya]
Puig d'en Pla (el —) [lloc de Catalunya]
Puig de Montagut (lo—) [muntanya de Catalunya]
Puig Dui [muntanya de Catalunya]
Puig Gros [muntanya de Catalunya]
Puig-Reig [localitat de Catalunya]
Puigsobirà [muntanya al Solsonès, Catalunya]
pujar, baixar
pujol
Punteglias (Piz —) [pic de la Sobreselva, Grisons, Suïssa]
Puòg de Sent Lop (o Pic Saint-Loup) [pic a prop de Montpelhièr]
puput
Purón [lloc d'Astúries]
Puyarcón [muntanya de l'Alt Aragó]
Pyanfayon, Plyanfayon (en francoprovençal), Planfayon (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
quarts de lluna
Quero [localitat de la província de Toledo]
Querol [lloc de Catalunya]
ramat
Ramosch i variants [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ranc de Bonos [nom de lloc d'Occitània]
Rasés [antic comtat de l'alt Llenguadoc]
Rasón (El —), El Rasoncín [Astúries]
Rasquera [localitat de Catalunya]
ratapinyada
ratolí, rata
rave
Ravera (alp —) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Rebellón [lloc d'Astúries]
rebel·lia
Rebentin (Rebentí, Rebenti; en francès, Rabenty) [afluent de l'Aude, Occitània]
Redent [província d'Osca]
regatge, regar
regueró
Rein (en romanx; en alemany, Rhein) [riu europeu]
Remolar [llacuna situada a la desembocadura del Llobregat, Catalunya]
rentar (fer la bugada), safareig
Resch [port de muntanya entre Àustria i Itàlia]
Restelo [lloc a prop de Lisboa, Portugal]
ria
Riba (l'Estret de la —) [estret del riu Francolí a l'Alt Camp, Catalunya]
Ribeiro (O —) [comarca de Galícia]
Ribera (la —) (la Ribera d'Ebre) [comarca de Catalunya]
ribera [marge i riba del mar o riu, terra propera als rius]
Ricau [pic d'Astúries]
Ridaura [localitat de Catalunya]
Riells [lloc de Catalunya]
rierol
Rims [llac de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ríosalido [localitat de la província de Guadalajara]
riquesa
Riquisuelu [platja d'Astúries]
riu, riuada, rambla
riure, alegria
roba
Roca (Cabo da —) [cap de Portugal]
Roca d'en Pla (la —) [lloc de Catalunya]
Rocabo [rierol situat a Cangas de Narcea, Astúries]
Rocacorba [muntanya de Catalunya]
Rocanys [muntanya a l'est de l'Aleixar, Catalunya]
Rodés (Roudez; en francès, Rodez) [localitat del departament d'Avairon, Occitània]
Roja (picu de la —) [pic d'Astúries]
Roldán (El —) [muntanya de Múrcia]
Roma [Itàlia]
roncar
Ronda [localitat de la província de Màlaga]
rondinar
rosa, roser
rosella
Rosselló (Roussilhou, en grafia d'orientació mistraliana) [comarca catalana sota administració francesa]
rossinyol
Róss (en italià, Russi) [localitat de la província de Ravenna, Itàlia]
Rota [localitat de la província de Cadis]
Roullens (Rolencs, en occità) [localitat del departament de l'Aude]
Rouno (en francoprovençal; Rhône, en francès) [riu europeu]
roure, roureda
rugir
Ruinains (Val —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Rune (Runaz en francès) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
safrà
Sagàs [localitat de Catalunya]
sal
salamandra
Salàs [nom de lloc, Catalunya]
Salga Aguda [muntanya de Catalunya]
salmó
Salmoriera (La —) [costa d'Astúries]
Salou [localitat de Catalunya]
saltar
Saluver (la val —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
salze
Samagnun (en alemany, Samnaun) [localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Samouco (O —) [localitat de Portugal]
San Antolín [lloc d'Astúries]
San Benito [turó de Madrid]
San Cristóbal [muntanya de Navarra]
San Ginés [muntanya de la província de Terol]
San José [serra d'Extremadura]
San Lorenzo (del Escorial) [lloc a prop de Madrid]
San Nicolás [lloc de la província d'Osca]
San Pascual [lloc de la província d'Alacant]
San Pedro [ermita a prop de Graus, a la província d'Osca]
San Pedro [turó de Madrid]
San Pietro [Basílica de Sant Pere, Roma]
sangonera
Sanmelar, Pico Samelar [pic a Cantàbria]
Sant Benet [ermita de Catalunya]
Sant Boi [localitat de Catalunya]
Sant Ferriol [muntanya de Catalunya]
Sant Gregori [ermita de Catalunya]
Sant Isidre [ermita de La Quar, Berguedà, Catalunya]
Sant Joan (Despí) [localitat de Catalunya]
Sant Julià de Ramis [localitat de Catalunya]
Sant Julià [muntanya de Catalunya]
Sant Magí (de la Brufaganya) [santuari a la Conca de Barberà, Catalunya]
Sant Magí [lloc de Catalunya]
Sant Martin (¿Sant Martin le Vièlh?) [lloc d'Occitània]
Sant Mateu [muntanya i serra de Catalunya]
Sant Miquel (de Montclar) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere (de Roda) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere Màrtir [muntanya de Catalunya]
Sant Quintí (de Mediona) [localitat de Catalunya]
Sant Ramon [muntanya de Catalunya]
Sant Salvador (de la Vedella) [monestir del Berguedà, Catalunya]
Sant'Ana, Santa Ana [capella d'Astúries]
Sant-Pous [?] [Occitània]
Santa Bàrbara [ermita de La Selva, Catalunya]
Santa Bàrbara [muntanya de Catalunya]
Santa Cristina [muntanya d'Astúries]
Santa Gadía [lloc d'Astúries]
Santa Helena [muntanya de Catalunya]
Santa María [illa de l'arxipèlag de les Açores]
Santa María [serra de la província de Badajoz]
Santa Tecla [muntanya de Galícia]
Santa Valièira [localitat de l'Aude, Occitània]
Santiago (de Compostela) [capital de Galícia]
Santillana [¿Santillana del Mar?, Cantàbria]
Santo Ventùri [Santa Venturi en versió normativa; i en francès, Sainte-Victoire; muntanya a prop d'Ais de Provença]
sardina
sargantana, llangardaix
Sarral [lloc de Catalunya]
Sarrués [lloc de l'Alt Aragó]
Sasa (el —) [muntanya de la província d'Osca]
Sclavanîe, Slavonie [terres de llengua eslava, en friülà]
Scopi (Piz —) [pic situat al límit entre el Ticino i els Grisons, Suïssa]
Scuol [vall i localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Sebastopol [localitat d'Ucraïna]
secà
sega, segar
Segarra (la —) [comarca de Catalunya]
sègol
Segre (el —) [riu de Catalunya]
Seloriu [lloc d'Astúries]
sembra, sembrar, llavor
sentir [percepció de sons com a indici meteorològic]
Serantes [muntanya de Biscaia, País Basc]
Serllé [en benasquès], Cerler [localitat de la Vall de Benasc, Osca]
serra
Serra de Cavalls (la —) [serra de Catalunya]
Serra Morena [serra de Catalunya]
server
Sestolorro [muntanya d'Astúries]
set
Sevil [lloc d'Aragó]
Sevilla [ciutat d'Andalusia]
Sierra Gorda (La —) [serra de la província de Badajoz]
Sierra Morena [serra d'Andalusia]
Siman, ol Simágn (en italià, il Simano) [muntanya del Ticino, Suïssa]
Sisargas [illes de Galícia]
Sitges [localitat de Catalunya]
sòl
solana, lloc on toca el sol
Son (O —), Porto do Son [port de mar, Galícia]
son (tenir —)
Soria [localitat de Castella]
Sosorito [muntanya d'Aragó]
Sotonera (A —) [localitat de la comarca del Somontano, Aragó]
Stevron (Chevron, en francès) [muntanya de la Savoia, França]
suar
sud
sud-est
sud-oest
Sueve (El —) [muntanya d'Astúries]
Sui [turó al Montseny, Catalunya]
Superga [muntanya a prop de Torí, Itàlia]
Susch [localitat i vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
sutge
Tajo [riu de la Península Ibèrica]
talp
Talrà [muntanya de Catalunya]
tap
Tarrén [lloc d'Aragó]
tàvec
Tavertet [localitat de Catalunya]
Tavò i variants (en romanx), Davos [localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tchumon (en francoprovençal), Chaumont (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Teide (El —) [muntanya de l'illa de Tenerife, Canàries]
teixó
Tenrero [platja d'Astúries]
teranyina
terra
Testa (La —) [muntanya de la província d'Almeria]
teulada
Tibidabo (el —) [muntanya de Barcelona]
Tiñosa (La —) [serra de la província de Còrdova]
tipus lexical alpe o alpage [past d'estiu]
tipus lexical capa i derivats
tipus lexical gabán, gabbano i afins
tipus lexical pelliza i derivats
tipus lexical sayo i derivats
Tirajana, Tirijana [muntanya de l'illa de Gran Canària]
tisa, carbonera
Tito (el —) [muntanya d'Aragó]
Toledo [ciutat d'Espanya]
Tolivia [localitat d'Astúries]
tomàquet
tord
Tordera (el/la —) [riu de Catalunya]
Torizon [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Toro (el —) [muntanya de Menorca, Illes Balears]
Toro [localitat de la província de Zamora]
torrent
Torres (picu —) [pic d'Astúries]
tórtora
Tortosa [localitat de Catalunya]
Tossa (la —) [turó a prop d'Alfara, localitat de Catalunya]
Tossal (el —) [turó de la província d'Alacant]
traïdor, traïció
Trauc de Madama [lloc del departament de l'Aude]
treballar
tremolar
Trençan (Treçan, Tressan) [localitat del departament d'Erau, Occitània]
Tres Collets (els —) [collada al Berguedà, Catalunya]
trèvol
Trient [gorja del Valais, Suïssa]
trilla
tristesa
Trueire [riu del Gavaudan, afluent del Lot, Occitània]
trufes
truita
Tsateillon (francès, Châtillon) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Tschütt o Tschütta (Piz —); en alemany, Stammerspitze [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tumpiv (Piz —) [pic dels Alps de Glarus, Suïssa]
Turb [muntanya de Catalunya]
Turbón (El —) [muntanya de la província d'Osca]
turó
Turó d'en Torres (el —) [turó de Catalunya]
Turón [localitat d'Astúries]
Úbeda [localitat de la província de Jaén]
Ubiña (peña —) [muntanya d'Astúries]
Učka [serra d'Ístria]
Uina, fuora d'Uina [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ulla (A —) [comarca i riu, Galícia]
ungles
Urban (Lei Baumas de Venisa; en francès, Beaumes-de-Venise) [localitat del departament de la Vauclusa, Provença]
Ures [localitat de la província de Guadalajara]
Urriellu [pic d'Astúries]
Vacamorta [lloc de Catalunya]
Vacivèr, Bacivèr, Baciver [topònim referit a diferents zones de pastura als Pirineus del nord-est de l'Aragó i del nord-oest de Catalunya]
vaixell, barca
Val (alp—) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Val d'Aran (Era —), Era Val d'Arann [La Vall d'Aran, Pirineus]
Val Müsella [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Valais (Le —) (en francès) (Valéi, Valai i variants, en francoprovençal) [cantó de Suïssa]
Valencia (en català, València) [ciutat a l'est d'Espanya]
Valfrío [lloc de la província de Segòvia]
vall
Valladolid [ciutat d'Espanya]
Vallbona [localitat de Catalunya]
Valldebous [barranc al Montsià, Catalunya]
Vallès (el —) [comarca de Catalunya]
Valtellina (en engadinès, Vuclina; en alemany, Veltlin) [vall de Lombardia, Itàlia; a la frontera amb Suïssa]
Van-né (le —) (en francoprovençal), le Vanel (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
vaques
vedell
veí, veïna
Veiga (A —) [Vegadeo, localitat de l'occident d'Astúries]
vellesa, vell, vella
Vendrell (el —) [localitat de Catalunya]
venjar, venjar-se, venjança
ventall
Ventana [port de muntanya d'Astúries]
Ventaniella [port de muntanya d'Astúries]
ventre
Verge (la —)
Vertosan [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
vespa
vestir
Vesubio [volcà a prop de Nàpols, Itàlia]
veure
veure [com a indici meteorològic]
Vevè, Vevâi i variants (en francoprovençal; Vevey en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Vic [localitat de Catalunya]
Vidrà [localitat de Catalunya]
vil, vilesa
Vilaller [localitat de Catalunya]; Vidallèr [en benasquès]
Villalba (Vilalba en gallec) [localitat de Galícia]
Villalgordo [devesa de la província de Badajoz]
Villanueva (del Fresno) [lloc de la província de Badajoz]
Villuerca[s] (La[s] —) [serra d'Extremadura]
Viluorna [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Vinaixa [localitat de la comarca de les Garrigues]
vinya, verema i vi
viola
Viseu [localitat de Portugal]
viure, reviure, ressuscitar
Vodíţe (en croat, Vodice) [lloc d'Ístria]
Voirons (les —) [muntanya de l'Alta Savoia, França, al límit amb Suïssa]
voluntat
Xagón [platja d'Astúries]
xais [i designacions afins per al mascle del bestiar oví]
Xallo, Xalo (O —) [muntanya de Galícia]
Xerru (El —) [pleta al port de Ventaniella, Astúries]
Xerta [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
xicot, minyó
Xixón (en castellà, Gijón) [localitat d'Astúries]
xot
Yeba [localitat d'Aragó]
Yebra (Yebra de Basa) [poble d'Aragó]
Yosa (Yosa de Sobremonte) [localitat de la província d'Osca]
Zafra [localitat d'Extremadura]
Zanganillo (El —) [rierol de la província de Badajoz]
Zulema (la cuesta —) [lloc d'Alcalá de Henares, província de Madrid]
Zuort [caseria situada a la Val Sinestra, Engadina, Grisons, Suïssa]
---
altres dialogismes
animals (menys els de pastura)
animals de pastura, bestiar, feines pecuàries
auguri
consells d'abric
dialogismes entre l'ésser humà i els mesos
elements de la vida quotidiana
estrelles
facècies, bromes, bertranades
feines agrícoles
lluna
mar
món vegetal (indicis i aspectes varis)
personificació i afins
prefiguració del temps (cronològic, meteorològic)
punts cardinals
territori
topònims [en cursiva]
---
"banyes" de lluna
abella, rusc
abellerol
Ablanarina (La —) [lloc d'Astúries]
abrigar-se, abric
Ador (en francès, Adour) [riu d'Occitània]
afanyar-se
agró
àguila
aigua
aixecar-se (del llit)
Ajalvir [lloc a prop de Madrid]
Ajoie [regió del Cantó del Jura, Suïssa]
Alagna, Aloagna [ciutat i vall de la provinicia de Vercelli, Itàlia]
Alba [lloc de la costa de Galícia]
Albi (l'—) [localitat de Catalunya]
Albufera (l'—) (en castellà, La Albufera) [província d'Alacant]
Alcalá (de Henares) [localitat de la província de Madrid]
Alcaraz [localitat de la província d'Albacete]
Alcarràs [localitat de Catalunya]
Alcoi (riu d'—) [també anomenat Serpis; riu de la província d'Alacant]
Aldehuela (La —) [localitat de la província d'Àvila]
Alès [població situada al departament del Gard]
alga
all
Almatret [localitat de Catalunya]
Almenara (La —) [pic de la província d'Albacete]
alosa
Alpes (Les —) [sistema muntanyós europeu]
alt (allò —)
Altarrasa (La —) [petit altiplà de Navarra]
altres dialogismes
Alvra (Piz d'—) (en alemany, Albula) [pic i sistema muntanyós de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
alzina
Ambrusèit (l'—) [Friul]
Amd'Ursigna (fuora da l'—) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
ametlla, ametller
amistat
amor
anar-se'n a dormir
Ancares [comarca de la província de Lleó]
Andalusia [regió del sud d'Espanya]
Andilla [lloc de la província de València]
ànec
àngel, àngels
anguila
Anillo [serra de la província de Jaén]
animalització (cues i altres casos)
animals, bèsties, bestioles
Ansar (còth d'—) [coll del Bearn, Occitània]
Aosta, Ôchta, Euta [localitat d'Itàlia]
Aragón [en castellà], Aragó [en català] [regió del nord d'Espanya]
Aramo/Aramu (L'—) [muntanya d'Astúries]
aranya
aranya de mar
Arbeca [localitat de Catalunya]
Arbo [localitat de Galícia]
arboç, cirera d'arboç
Arbolín (l'—) [pic d'Astúries]
arbre
arç
Ardila [lloc de la província de Badajoz]
Ardila [riu de la província de Badajoz]
Areta [muntanyes de Navarra]
Armenteira [muntanya de Galícia?]
Arouca [localitat de Portugal]
Arpetta (l'—) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Arpiglia (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Arquillo (Sierra del —) [serra de la província de Càceres]
Arrajon (Arrajon-Era Hita; en francès, Arrayou-Lahitte) [lloc del departament dels Alts Pirineus, Occitània]
Arsac (Arzacq) [localitat del departament de Pyrénées-Atlantiques]
Artiga de Lin [zona de la Vall d'Aran]
Artosa (La —) [cim d'Astúries]
Artusu (l'Artusu) [Astúries]
ase, ruc
Astuera [lloc d'Astúries]
Asturias [regió del nord d'Espanya]
Aubens [muntanya de Catalunya]
Aude [riu d'Occitània]
Aulet [lloc a Acós, en francès Accous, al Bearn, Occitània]
Aulet [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Auloron (Oulourou, Olourou; en francès, Oloron) [localitat d'Occitània]
Aupiho (l'—) [cim de la cadena de Lis Aupiho / Las Alpilhas, a prop d'Arles]
Auvèrnhe, Auvèrnha i variants (en occità); Auvergne (en francès); Alvernia o Auvernia [regió d'Occitània]
avarícia
avellana
Avellaneras [Aragó]
avet
Ávila [localitat de Castella]
Ayamonte [lloc de la província de Huelva]
badia
Bagergue [localitat de la Vall d'Aran]
Baiona (Bayona en castellà; Bayonne en francès) [ciutat d'Occitània]
baix (allò —)
Balaguer [localitat de la comarca catalana de la Noguera]
balcó
ballar
Balouta [lloc de la província de Lleó]
Balsareny [localitat de Catalunya]
Bans (forêt des —) [bosc de Suïssa]
banyar-se
Baragaña (la —) [lloc d'Astúries]
Baraona, Barahona [lloc de la província de Sòria]
Barayo [platja d'Astúries]
barba
Barbanza [serralada de Galícia]
Barcelona [capital de Catalunya]
Bârdo (en croat, Brdo) [lloc d'Ístria]
Bargas [localitat de Toledo]
Barguero [muntanya a l'occident d'Astúries]
Barja (en francès, Barjac) [nom de diverses poblacions; una d'elles, situada al departament del Gard]
barranc
barret i similars
barril o similars
Baselgia (Munt —) [muntanya de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Bassian (eth —) [llac dels Pirineus]
becadell
bedoll
Begur [localitat de Catalunya]
Beira (A —) [regió de Portugal]
Bellesa (La —), La Vellés [lloc de la província de Salamanca]
Benzúa (picu —) [Astúries]
berbena
Berbería [part septentrional d'Àfrica]
Bercía [lloc de Galícia] [?]
Berga [localitat de Catalunya]
Beringes [muntanya de la província de Càceres]
Bernia, Bèrnia [serra de la província d'Alacant]
Bernina [cadena de muntanyes i pic dels Alps suïssos]
besar
Besinauda (en italià, Bisalta) [cim dels Alps d'Itàlia]
bestiar
Betlem [ciutat de Judea on, segons el Nou Testament, va néixer Crist]
beure
Bienservida [penyal de la província d'Albacete]
Bierzo (El —) [comarca de Lleó]
Biga (la —) [muntanya de Catalunya]
Biguera (peña —) [Astúries]
Bilbao [capital de Biscaia, País Basc]
Bilhó (O —) [localitat de Portugal]
Bisbín (en italià, il Bisbino) [muntanya de Llombardia, Itàlia]
blat
blat de moro
bogeria
Boiraxach [muntanya de la província d'Osca]
bolets
bon auguri
bondat
Bordèu (Bourdèu, Bourdèus; en francès, Bordeaux; en castellà, Burdeos) [ciutat d'Occitània]
borinot, abellot
Born (el —) (castellà, el Borne) [barri de Barcelona]
Borriol [localitat de la comarca de la Plana Alta, província de Castelló]
bosc
Bòsc d'Arròs (Bosdarros) [lloc del departament de Pyrénées-Atlantiques, al Bearn, Occitània]
bou
bou, brau
Braña [vall d'Astúries]
Brañamayor [localitat d'Astúries]
Bregaglia (en alemany, Bergell) [Grisons, Suïssa, Llombardia, Itàlia]]
Bressé [muntanya de la Vall d'Aosta, Itàlia]
bruixes
bufanda
Bugarag (Puèg de —) (Bugarach o Pech de Bugarach) [pic de les Corbèras, del departament de l'Aude]
Buin (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa; al límit amb el Voralberg, Àustria]
Bundesca (la —) (en italià, Bondasca) [vall i muntanya de Bregaglia, Ticino, Suïssa]
Burela [localitat de Galícia]
Burgos [localitat de Castella]
Burguillos [lloc d'Extremadura]
burlar-se, fer burla
Burón [nom de diversos llocs a l'entorn d'Astúries]
Burriac [muntanya de la comarca catalana del Maresme]
Bustelo [localitat de Galícia]
Ca Ferro Vell [lloc de Catalunya]
Cabalo (O —) [a les Islas Cíes, Galícia]
Cabeza (La —) [serra de la província de Badajoz]
Cabezón (El — de Oro) (en català, el Cabeçó (d'Or)) [serra de la província d'Alacant]
Cabra (la —) [vall d'Astúries]
Cabra [localitat de la província de Còrdova]
cabra, cabrum
Cabrera [muntanya de Catalunya]
caçar, caçador
Cadinell (el —) [muntanya de Catalunya]
Cal Bisbe [lloc de Catalunya]
Cal Magí [lloc de Catalunya]
calamar
Calar (El —) [muntanya de la província d'Almeria]
calçat
Calde [localitat de Galícia]
Calderina (La —) [serra situada entre la província de Toledo i la de Ciudad Real]
calderó, olla, cassola
callar
Camadra [cim del Cantó del Ticino, Suïssa]
Camarena [turó de la província de Còrdova]
Camayor [plana fèrtil d'Astúries]
cames
camí
caminar
camp
Camp [de Tarragona] (el —) [comarca de Catalunya]
campana, campanar
Campo Maior [localitat de Portugal]
Campo [localitat de la província d'Osca]
Camprodon [localitat de Catalunya]
Can Castellà [lloc de Catalunya]
Can Parera [lloc de Catalunya]
Cañajarral (El —) [serra de la província de Badajoz]
Canales (Les —) [lloc d'Astúries]
Canaria (Gran Canaria) [una de les iIles Canàries]
Caneiru [lloc d'Astúries]
Canejan [localitat de la Vall d'Aran]
cànem
Caneyones [rierol d'Astúries]
Canigó (el —) (el Canigou en grafia mistraliana) [muntanya del Rosselló, comarca catalana sota administració francesa]
Cantabria [regió del nord d'Espanya]
Cantal (lo/lou —) (lo Chantau) [muntanya de l'Alvèrnia]
cantar
Cantu Manil [muntanya d'Astúries]
canya
cap
Capiella [lloc d'Astúries]
capritxós (caràcter —)
caragol
Caravia la Baxa (en castellà, Caravia Baja) [localitat d'Astúries]
Carballal (O —) [lloc de Galícia]
carbassa
Carche (El —) (en català, el Carxe) [serra de Múrcia]
card
Cardó [serra de Catalunya]
cares
Carizé [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Carmona [localitat de la província de Sevilla]
Carnota [localitat de Galícia]
Carrascoy [serra de Múrcia]
carrer
carretera, carril
carro o similars
casa
Casaño [riu d'Astúries]
casar, casar-se
castanya, castanyer
Castelfrío [muntanya de la província de Terol]
castell
Castellet [lloc de Catalunya]
Castellví (de la Marca) [localitat de Catalunya]
Castellví (de Rosanes) [localitat de Catalunya]
Castiello (picu —) (Picu Castiellu) [pic d'Astúries]
Castilla, Castela [en gallec i portuguès]
Catalunya [en català], Cataluña [en castellà]
Catllar (el —) [muntanya de Catalunya]
Catogne (le —) [pic del massís del Mont Blanc, a Suïssa]
Causse (o los Causses) [altiplans calcaris del Massís Septentrional occità, o Massís Central francès]
cavall, euga
cavaller
ceba
Cebollera (la —) [serra de La Rioja]
Cebreiro (O —) [muntanya de Galícia]
Céllecs, Séllecs [muntanya de Catalunya]
cendra
Centenera (La —) [localitat de la província de Jaén]
Cerdanya (la —) [comarca de Catalunya]
cereal
Cervera (de Pisuerga) [localitat de la província de Palència]
cérvol
Cèsse (Cesse) [riu, afluent de l'Aude, Occitània]
Cetràru (en italià, Cetraro) [poble de la província de Cosenza]
Ceuta [ciutat espanyola del nord d'Àfrica]
Chantada [localitat de Galícia]
Chanteis (en francès, Chanteix) [lloc del departament de la Corresa, Occitània]
Chapisun (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Charsinom (il Plan —) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Chaux-de-Fonds (la —) [localitat del Cantó de Neuchâtel, Suïssa]
Chucena [localitat de la província de Huelva]
Chucho (el —) [muntanya de Navarra]
Cid (el —) [muntanya de la província d'Alacant]
cigala
cigne
cigonya
cigró
cim, pic, turó i afins
cinturó, corretja
cirera
ciutat
civada
Clapivell (el —) (el Clapí Vell) [muntanya de Catalunya]
Clot de l'Arç (el —) [lloc de Catalunya]
codony, codonyer
cogullada
col
Coll de la Torre (el —) [muntanya de Catalunya]
coll, gola
Colldejou [localitat de Catalunya i muntanya homònima de Catalunya]
collita
colobres, serps
colom
Coma (la —) [Catalunya]
comprar, vendre
consells d'abric
Constatin (¿Constantim?) [Portugal]
Cope [cap de Múrcia]
corb
corc
Cordelera (La —) [lloc de la costa de Gijón, Astúries]
Còrdova [ciutat d'Andalusia]
Cornac (Cournac) [localitat del departament d'Òlt, en francès Lot, Occitània]
Corneja (valle de —) [vall de la província d'Àvila]
correr
Corsica [Còrsega]
cortesia
Coruña, Cruña (A —) [ciutat de Galícia]
costa
Cotiella [muntanya d'Aragó]
Cotovellosu [muntanya d'Astúries]
Coulègno (Colenha) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Courío [muntanya d'Astúries]
Couta (a —) [Astúries]
Cova (de Monserrat) (la —) [Catalunya]
Cova Santa (la —) [lloc de la província de Castelló]
cova, cau
Coveta (la —) [lloc de Campo, província d'Osca]
cranc
Crasta Mora [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
creixent
cridar, xisclar
crueltat
Cruz (La —) [turó de la província d'Àvila]
Cuana [muntanya d'Astúries]
Cuba (d)e Rota (La —), El Perro de Rota [cova de Rota, Andalusia]
cuc
cuc de terra
cuca de llum
Cucalón [localitat de la província de Terol]
cucut
cuc de seda
Cudillero [lloc d'Astúries]
Cudrial [lloc de la província de Badajoz]
Cué [lloc d'Astúries]
Cuera (El —) [serra d'Astúries]
cuereta blanca
Cueva Galana [penya a Pola de Somiedo, Astúries]
cuina
cul, culada
culpa
Cumar Barla (fuora da —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Curota (A —) [muntanya de Galícia]
Curotiña (A —) [muntanya de Galícia]
Curun (en italià i alemany, Curon) [localitat de la província de Bozen, Itàlia; tocant a l'Engadina (Suïssa) i Àustria]
Daganzo [lloc a prop de Madrid]
Daimiel [localitat de la província de Ciudad Real]
Daint (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Danuder (en alemany, Nauders) [localitat del Tirol, Àustria; a la frontera amb Suïssa]
Dé dè Myédzo (La —) (en francoprovençal), la Dent-du-Midi (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
Dent d'Oche (la —) [pic de l'Alta Savoia, França, al límit amb Suïssa]
dents
desafiament
descortesia
despertar-se
Déu
deure, obligació
dialogismes sense l'explicitació d'una figura humana
dialogismes amb implicació d'un pagès
dialogismes amb implicació d'un pastor
dialogismes amb implicació d'una vella
dimoni, diable
dir
disfressar-se
dits
docilitat, mansuetud
dofí
Dôle (pointe de la —) [pic de Suïssa, al límit amb França]
dolor com a indici meteorològic (canvi de temps)
domar, amansir
donar
donzell
Dourdougno (la —) (La Dordonha; en francès, Dordogne) [departament de França; també nom d'un riu]
Douro, Duero [riu de la Península Ibèrica]
Duan (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
dubtar
Dzaman (en francès, Jaman) [muntanya de Suïssa]
Ebro [en castellà], Ebre [en català] [el riu Ebre, a la Península Ibérica]
Écija [localitat de la província de Sevilla]
eclipsi de lluna
Egoual / Augal (l'—) (en francès, L'Aigoual) [muntanya de les Cevenas/Cévennes]
el·lèbor
Empordà (l'—) [comarca de Catalunya]
Engadina (romanx Engiadina) [vall del Cantó dels Grisons, Suïssa]
engany
ensumar [com a indici meteorològic]
Enu [localitat d'Astúries]
enuig, enutjat
enveja
Epitaillet (l'—) [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
era
Erata [muntanya d'Aragó]
Erau (l'—) (en francès, Hérault) [riu d'Occitània]
eriçó
Erin (en francoprovençal), Hérens (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
ermini
eruga
Escaladei [localitat de Catalunya]
escarabat
escuma de mar
Esgueira [localitat de Portugal]
España; Espanya (en català), Espanha (en occità i en portuguès), etc.
Esparreguera [localitat de Catalunya]
esparver
Espasa (La —) [platja d'Astúries]
espatlla
espiga
Espina [lloc d'Astúries]
Espluga de Toledo (la —) [lloc de la província d'Osca]
esquena
Est
Estany (l' —) [lloc de Catalunya]
Estany Tort (l'—) [llac a prop de l'Ametlla de Mar, localitat de Catalunya]
Estela [cim del Berguedà, Catalunya]
Estella [localitat de Navarra]
Estepa [serra de la província de Sevilla]
Estoupo (El —) [muntanya d'Astúries]
Estrecho (El —), El Estrecho de Gibraltar
estrelles
Etroble, Étroubles [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
extravagant (caràcter —)
facècies, bromes, bertranades
faig
Faja (la —) [lloc de Catalunya]
Fajo (La —), La Faja [nom de diversos llocs del domini occità (Gard, Losera, Aude, etc.]
falcillot
falsedat
Fanalar (el —) [lloc de Catalunya]
Fanlo [poble d'Aragó]
Farelo (O —) [muntanya de Galícia]
Faro (O —) [muntanya de Galícia]
fart (de menjar)
fases de la lluna (en general)
Fâva (a —) (en francoprovençal), la Fava (en francès) [muntanya de la Suïssa romanda]
faves
febre
feines agrícoles
Feira (Vila da —; Santa Maria da —) [localitat de Portugal]
fems, femer, femar
fenc
ferir
ferro
Ferrol [localitat de Galícia]
Fex [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
figa, figuera
filar
finestra
fira, mercat
flors (genèric); florir
foc, llar
Fogars [lloc de Catalunya]
Foissenc [regió situada a l'entorn de Foix, departament d'Ariège]
Follatères (les —) [lloc del Valais, Suïssa]
folliga
fong
Font dels Monjos (la —) [font prop de Marganell, Bages, Catalunya]
Font-rubí [localitat de Catalunya]
fonts
Fora (Piz —) [pic situat a la frontera entre Suïssa i Itàlia]
Força Real [lloc a prop de les muntanyes de les Corberes]
formatge
formes i aspectes varis de la lluna
formiga
formiga alada
Forniello (El —) [Astúries]
Forquita (Picu la —) [pic d'Astúries]
Frailes (Los —) [muntanyes de la província d'Almeria]
Francia, França, France
Franqueira (A —) [santuari de Galícia]
Frantellone (llombard, Frantalùn) [pic de Poschiavo, Grisons, Suïssa]
Friûl, Friuli
fruita, fruits
Fu (El —) [muntanya de la província de Sòria]
Fuen Jordana (La —) [font de Ramastué, a la Vall de Benasc, Osca]
Fuerteventura [una de les Illes Canàries]
fulla
fum
Furadía (La —) [muntanya d'Astúries]
fúria, furiós
fusta
Gabàs [localitat de la Vall de Benasc]
gaig
galant
Galicia, Galiza
Galirón [muntanya de la província d'Osca]
gall dindi
gall, pollastre
gallina
gana
Gandarío [platja a Bergondo, Galícia]
Garamanchón (El —) [port de muntanya d'Astúries]
Gargocha (a —) [Aragó]
Garlaban [muntanya del departament de Bouches-du-Rhône]
garrofa, garrofer
garsa
Gasconeta [diminutiu usat en lloc de Gascunya]
gat
Gavarres (les —) [comarca de Catalunya]
Gave (de Pau) [riu occità]
Gave [denominació de diversos rius de la Gascunya pirinenca]
gavina
Generus (en italià, il Generoso) [muntanya del Ticino, Suïssa]
gentil
Gilico [muntanya de la província de Jaén]
ginesta
Ginestars [localitat de l'Aude, Occitània]
girar-se
gla
glacera
Gomera (La—) [turó prop d'Osuna, Sevilla]
gos
Gotina (la —) [muntanya del departament de l'Aude]
Gotinas (las —) [lloc del departament de l'Aude, Occitània]
Goza (en francoprovençal), Gourze (en francès) [torre a Riex, cantó del Vaud, Suïssa romanda]
Gozón [municipi d'Astúries]
gra
gram
Granada [ciutat d'Andalusia]
graner
granota
Gratal [pic de la Serra de Guara, Aragó]
graula, cornella
Grausat (Pueg d'en —) [muntanya del departament de la Corresa, Occitània]
Grazalema [localitat de la província de Cadis]
Gresas (Grèzes) [lloc a prop de Carcassona, Occitània]
Griega (La —) [platja d'Astúries]
grill
Grimola [Montnegre, muntanya de Catalunya]
gripau
Grischun [Grisons, Cantó de Suïssa]
griva
Groba (A —) [serra de la província de Pontevedra, Galícia]
grua
Guadalcanal [localitat de la província de Sevilla]
Guadalquivir [riu d'Andalusia]
Guadarrama (El —) [serra al nord de Madrid]
Guadiana [Menor] [riu d'Andalusia, afluent del Guadalquivir]
Guadiana [riu de la Península Ibèrica]
guants
Guara [serra de la província d'Osca, Aragó]
guatlla
Güera, Buera [lloc d'Aragó]
Güimar [localitat de l'illa de Tenerife, Canàries]
guineu, guilla, guillot
Gurlaina [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
halo (cercle de lluna)
herba
Herbón [localitat de Galícia]
Herrera (del Duque) [localitat de la província de Badajoz]
Herrèra (en francés, Herrère) [localitat del Bearn, Occitània]
Higa [de Monreal] (La —) [muntanya de Navarra]
Hontejas [penyes situades a Calatayud, província de Saragossa]
horitzó
hort, horta
Huelma [localitat de la província de Jaén]
Ichaus (Issaus o Ishaus) [lloc del departament de Pyrénées Atlantiques]
Igueste [localitat de l'illa de Tenerife, Canàries]
Illeiretta, Llieiretta [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
impertinent (caràcter —)
infern
Infiestu (L'Infiestu; en castellà, Infiesto) [localitat d'Astúries]
Inn (romanx En) [riu de l'Engadina, afluent del Danubi]
Irta [serra de la província de Castelló]
Isleta (La —) ["minipenínsula" de l'illa de Gran Canària]
Izaga [penya de Navarra]
Jabalcón [muntanya d'Andalusia]
Jabalcuz (El —) [serra d'Andalusia]
Jaén [ciutat d'Andalusia]
jardí
Jerez (de la Frontera) [localitat de la província de Cadis]
Jerez (de los Caballeros) [localitat de la província de Badajoz]
joc
Joux (la —) [vall de la Suïssa romanda]
joventut, jove
jugar
julivert
Jura [sistema muntanyós de Suïssa]
La Parra [localitat de la província de Badajoz]
La Serra [lloc del departament de la Corresa, Occitània]
Labaco [lloc de la província d'Osca]
Labán (Piz —) (en alemany, Schmalzkopf) [pic del Tirol, Àustria]
Lagarda (La Garda) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Lai Nair [llac de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Langreo [localitat d'Astúries]
Lanzada (A —) [platja a O Grove, Pontevedra, Galícia]
Laric (o Alaric) [muntanya del departament de l'Aude]
làrix
Larón (Llarón) [localitat d'Astúries]
Las Crotos [nom de lloc d'Occitània]
Las Parras (de Castellote) [localitat de la província de Terol]
Latín (El —), Natín, deformació popular d'Aznaitín [muntanya de la província de Jaén]
Lausero [Losera; en francès, Lozère; serra]
Lavedan (o Labedà) [zona de la Gascunya, Occitània]
Lavèr [vall a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Layos [serra de la província de Toledo]
Lebrija [localitat de la província de Sevilla]
Ledesma [localitat de la província de Salamanca]
Lemosin, Limosin (en francès, Limousin) [regió d'Occitània]
León [ciutat d'Espanya]
Lezina [Lecina, localitat d'Aragó]
Lirou (Liron) [muntanya a prop de Colognac, al departament del Gard]
Lischana [pic i glacera de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
llac, llacuna
Llacuna (la —) [lloc de Catalunya]
llagosta (de mar)
Llançà [localitat de Catalunya]
Llanes [localitat d'Astúries]
Llanos (de Somerón) [lloc d'Astúries]
llaurar; arada
llebre, conill
llegums
llenya
lleó
llet
lli
llop
Lloroza [muntanya al límit de Cantàbria amb Astúries]
Lluçà [localitat de Catalunya]
llum d'oli, llumenera, espelma
lluna
lluna clara, lluna fosca
lluna de colors (vermella, groga, etc.)
lluna nova
lluna plena
Lobier (còth de —) [coll del Bearn, Occitània]
Lora (de Estepa) [localitat de la província de Sevilla]
Lugo [ciutat i província de Galícia]
Lumías [localitat de la província de Sòria]
Lunghin (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Luque [localitat de la província de Còrdova]
Macastre [localitat de la província de València]
Maccarese [localitat a prop de Roma]
Madalena (la —) [lloc de Catalunya]
Madalena (La —) [muntanya d'Astúries]
Madrid [capital d'Espanya]
maduixa
Magalouno [Magalona, lloc del Llenguadoc]
mal auguri
Málaga [ciutat d'Andalusia]
Malagón [localitat de la província de Ciudad Real]
malalt, malaltia
maldat
mallerenga
Mallorca [Illes Balears]
Malniu [turó de Catalunya]
Maloja (en engadinès, Malögia) [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mamisan (en francès, Mimizan) [localitat del departament de les Landes, Occitània]
mandra
mans
mans seques
Maó (cast. Mahón) [localitat de Menorca, Illes Balears]
mar
Maraña [lloc de la província de Lleó, al costat d'Astúries]
Maravio (Marabiu) [port de muntanya, Astúries]
Marcó (el Mas de —) [lloc de Catalunya]
Mare de Déu de Queralt (la —) [santuari al Berguedà, Catalunya]
marea
marejada
margarida
Mariane (Mont —) (Monte Amariana, en italià) [muntanya del Friül]
marieta
marina (zona de mar)
mariners
marmota
Marsiho (Marselha; en català, Marsella) [ciutat de la Provença, Occitània]
Martinsonero [devesa de la província de Badajoz]
Martorella (la —) [muntanya de Catalunya]
Marufe (Merufe) [lloc de Portugal a prop de Galícia]
mata, matoll
matalàs
matar
Matas (¿Matos?) [localitat de la província de Guadalajara]
matinar
Meira [localitat i serra de Galícia]
mel
meló
menjar
mentida, mentir
Mérida [ciutat d'Extremadura]
merita
merla
Merón [platja d'Astúries]
Mesquita (la —) [lloc de Catalunya]
Messina [localitat de Sicília, Itàlia]
Mieres [localitat d'Astúries]
milà
mill
Mingoyo (Mengoyo) [lloc d'Astúries]
Miño, Minho [riu de la Península Ibèrica]
minvant
Mirabel [localitat de la província de Càceres]
Miranda (monte —) [muntanya de Galícia]
mirar
Miravet [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
Miravete [pic d'Astúries]
missa
missatger
Mitgel (Piz —) [pic dels Grisons, Suïssa]
Mohías, Moías [localitat i platja d'Astúries]
Mola (la —) [orònim referit a diferents llocs de Catalunya]
molí, moliner, molinada
Moncau (el —) [muntanya de Catalunya]
Moncayo [muntanya situada entre les províncies de Saragossa (Aragó) i Sòria (Castella)]
Mondigo [muntanya de l'orient de Lugo]
Monforte [localitat de Galícia]
mongetes, fesols
Monjardín [muntanya a prop d'Estella, Navarra]
Monlora [monestir de la província de Saragossa]
Monrondio (picu —) [pic d'Astúries]
Monsaraz [lloc de Portugal]
Mont (el —) [serra de Catalunya]
Mont Blanc (Le —) [muntanya dels Alps]
Mont Chavalard (le —) [muntanya del Valais, Suïssa]
Mont di Maj [muntanya del Friül]
Mont-Cau (en versió normativa, Montcauv; en francès, Mont Chauve) muntanya a prop de Niça, Occitània]
Montalban (en francès, Montauban) [ciutat del departament de Tarn-et-Garonne, Occitània]
Montalt (el —) [muntanya de Catalunya]
Montalvo (El —) [turó de la província de Salamanca]
Montán [localitat de Galícia]
Montarnaud [localitat del departament d'Erau (Hérault), Occitània]
Montau (el —) [muntanya de Catalunya]
Montaut, Mount-Aut [orònim i població al Rasès, en el departament de l'Aude]
Montcorbisson [muntanya de la Vall d'Aran]
Monte Gargàne [Gargano] (muntanya de Pulla, Itàlia)
Monte Lloy [muntaña d'Astúries]
Monte Louro, Montelouro [muntanya de la província de la Corunya, Galícia]
Monte Mayor [muntanya de la província de Màlaga]
Monte Minerva [muntanya de Villanova Monteleone, Sàsser, Sardenya]
Monte Rasu [muntaya de Bottidda, Sassari, Sardenya]
Monte Sanctu [muntanya de Siligo, Sàsser, Sardenya]
Montegil [muntanya de la província de Sevilla]
Montejurra [muntanya de Navarra]
Montgó [muntanya de la província d'Alacant]
Montgròs [muntanya del massís de Montserrat, Catalunya]
Montjuïc [muntanya de Barcelona]
Montllorer [muntanya de Catalunya]
Montmell (el —) [localitat i muntanya de Catalunya]
Montnegre [muntanya de Catalunya]
Montosa [muntanya d'Aragó]
Montsant (el Montsant) [serra de Catalunya]
Montsec (el —) [serra situada a la frontera entre Catalunya i Aragó]
Montseny (el —) [serra de Catalunya]
Montserrat [serra de Catalunya]
Montsià [serra del sud de Catalunya]
Montsianell [serra de Catalunya]
Monzón [localitat d'Aragó]
móra, morera
Morella [localitat de la comarca de "els Ports", província de Castelló]
Morera (la —) (la Morera de Montsant) localitat de Catalunya]
morir
Morlans (Morlaas) [lloc del Bearn, Occitània]
Morón [versió en castellà de Mourão] [lloc de Portugal]
Morón, Morón de la Frontera [localitat de la província de Sevilla]
Morrell (lo —) [lloc de la costa catalana, a prop de Mataró]
Morvedre (Murviedro, Murviedre) [localitat de la província de València]
Mosca (la —) [serra de la província de Càceres]
mosca, borinot, mosquit
mosquiter
mostela
Mot da set Mezdis (il —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Motélon [vall de la Suïssa romanda]
Mount Ventour (Lo Mont Ventor; en francès, Mont Ventoux) [muntanya entre Provença i el Delfinat]
Mountagno-Negro (Montanha Negra) [muntanya d'Occitània]
Moutas (picu de —) (pico Pedrorio) [pic d'Astúries]
mufló
mul, mula
Mundeis [muntanya de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Mundin [vall i pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Muntafun (en alemany, Montafon) [vall del Vorarlberg, Tirol, Àustria]
muntanyes
Murta (la —) [serra de la província de València]
musaranya
mussol
Muxía [localitat de Galícia]
Nambroca [localitat de la província de Toledo]
nap, napar
Naranco (El —) [muntaña d'Astúries]
Narbona (Narbouno, en grafia mistraliana) [ciutat d'Occitània]
nas
Natison (il —) [riu del Friül]
Navarra
Navia [localitat d'Astúries]
nedar
Neira [de Rey] [Galícia]
néixer
Ñera (La —) [platja d'Astúries]
Nòra, Noro (en francès, Nore) [muntanya de la regió de Narbona]
nord
nord-est
nord-oest
Noreña [localitat d'Astúries]
nou, noguera, noguereda
Nudigls [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
obaga
obstinació, tossuderia
oca
Ocaña [localitat de la província de Toledo]
ocells, aus (genèricament)
oest
Oleiro [zona de costa, Astúries]
oli, oliva, olivera
òliba
Olot [localitat de Catalunya]
Olt (Òlt; en francès, Lot) [riu d'Occitània]
Omaña [comarca de la província de Lleó]
Ons [illes de Galícia]
Oración (la —) [pou situat a Poo de Cabrales, Astúries]
orca
Ordás [Somontano, Aragó]
Ordet [muntanya de Catalunya]
ordi
Oreña [cova de Cantàbria]
oreneta
Orhi [pic de Navarra]
Orihuela [localitat de la província d'Alacant]
Ormonts (Les —) [vall del Cantó de Vaud, Suïssa]
ortiga
Ortigueira [localitat de Galícia]
ós
Oseira [població i monestir de Galícia]
Otoyo [muntanya de Biscaia, País Basc]
Ourense [ciutat i província de Galícia]
ous (de gallina)
Ovar [localitat de Portugal]
ovelles
Oviedo [capital d'Astúries]
pa
Padrón [localitat de Galícia]
Pajares [port de muntanya entre Astúries i Lleó]
Palermo [localitat de Sicília, Itàlia]
paleta
palla, paller
Pallars (el —) (Palhars en occità) [comarca de Catalunya]
palma
Palombera (La —) [port de muntanya, Astúries]
Pamplona [capital de Navarra]
Pandera (La —) [serra d'Andalusia]
Pando [muntanya d'Astúries]
Panillo [localitat de la província d'Osca]
Panxón [platja de Galícia]
papallona
papamosques
Parapanda [serra de la província de Granada]
pardal
parentiu (genèric)
parentiu: comares
parentiu: compares
parentiu: cosins
parentiu: fills, filles
parentiu: gendre
parentiu: germans
parentiu: madrastres
parentiu: mares
parentiu: marit, espòs
parentiu: muller, esposa
parentiu: nora, jove
parentiu: padrines
parentiu: padrins
parentiu: pares
parentiu: sogres
parentiu: vídues
Paris (en català, París) [capital de França]
Parizòt (Parizòt) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
parlar
parts d'un vaixell (àncora, timó, veles, etc.)
passionera
pastors
patates
Pau [capital del Bearn, Occitània]
paus (fer les —)
pecat
Pedraforca (el —) [muntanya de Catalunya]
Pedregar (el —) [lloc de Catalunya]
pedres, roques, penyes o similars
Pedroveya [localitat d'Astúries]
Peguera (els Rasos de —) [camps rasos de muntanya, lloc de Catalunya]
peix, pesca, pescar, pescadors [de mar o riu]
pèl, cabells
pela-roques
Pelitrón (picu —) [pic d'Astúries]
Pellota (la —) [lloc de Catalunya]
Pena (en francès, Penne) [lloc d'Occitània]
Peña (La —) [muntanya de la província de Lleó]
Peñamayor [muntanya d'Astúries]
Peñapalomera [muntanya de la província de Terol]
penell
Pení (el —) [muntanya de Catalunya]
pensar malament
Penso [localitat de Portugal]
Penyagatos [estret del riu Ebre]
Penyagolosa [muntanya de la província de Castelló]
Penyíscola (en català normatiu, Peníscola) [localitat de la comarca del Baix Maestrat, província de Castelló]
pera
perdiu
Pereda [localitat d'Astúries]
personificació (en general)
Pesells (els —) [lloc de Catalunya]
pèsol
pessigolles (fer —)
petit
peus
Pi Gros (el —) [lloc de la província de Castelló]
pi, pineda, pinya
Pico Sacro / Sagro (O —) [muntanya de Galícia]
Picossa (la —) [muntanya de Catalunya]
Picotes (Los —) [lloc de la província de Terol]
Pierzu (picu —) [pic d'Astúries]
pietat, impietat
pigot
pilleria, astúcia
Pina (de Ebro) [localitat d'Aragó]
pinsà
Pinzan [Friül]
pioc salvatge
Pirineo (El—), Els Pirineus [serralada]
Pisoc (Piz —) [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
pit-roig
Pittinuri [lloc de Sardenya]
pixar
Plá de Ginebret (el) [Pla de Ginebret, lloc de Catalunya, sense cap altra especificació]
pla, plana
plaça
Plan [localitat d'Aragó]
plana fèrtil
plantes (en general)
platja
Plattamala [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Plaz [bosc i prats de Bever, a l'Engadina, Grisons, Suïssa]
plorar
Pobla (la —), la Pobla de Lillet [localitat de Catalunya]
poble
poll
poltre
pomer, poma
Poncione di Pesciora [pic situat entre els cantons del Ticino, Uri i Valais, Suïssa]
Pontes (As —) (As Pontes de García Rodríguez) [localitat de Galícia]
ponts
por
porc
port (de mar)
port (de muntanya)
Port del Comte (el —) [port de muntanya de Catalunya]
Port(s) [el(s) —] [massís al límit de Catalunya, Aragó i el País Valencià]
Portiellu (El —) [lloc d'Astúries]
Porto (el —) [lloc sense identificar a l'occident d'Astúries, probablement el Puerto de Connio]
Portomarín [localitat de Galícia]
Portopí [barri portuari de Palma de Mallorca, Illes Balears]
Portugal
pou
Prades [localitat de Catalunya]
prat
Pravia [localitat d'Astúries]
prefiguració del temps (cronològic, meteorològic)
Pría [lloc d'Astúries]
pruna, prunera
puça
Puèg la Ròca (en francès, Puylaroque) [lloc del departament de Tarn e Garona, Occitània]
Puget (serre del —) [serra d'Occitània]
Pugghie (en italià, La Puglia; Apúlia) [regió d'Itàlia]
pugó
Puig (el —) [muntanya a prop de Paüls, localitat de la comarca del Baix Ebre]
Puig d'en Cama (el —) [muntanya de Catalunya]
Puig d'en Pla (el —) [lloc de Catalunya]
Puig de Montagut (lo—) [muntanya de Catalunya]
Puig Dui [muntanya de Catalunya]
Puig Gros [muntanya de Catalunya]
Puig-Reig [localitat de Catalunya]
Puigsobirà [muntanya al Solsonès, Catalunya]
pujar, baixar
pujol
Punteglias (Piz —) [pic de la Sobreselva, Grisons, Suïssa]
Puòg de Sent Lop (o Pic Saint-Loup) [pic a prop de Montpelhièr]
puput
Purón [lloc d'Astúries]
Puyarcón [muntanya de l'Alt Aragó]
Pyanfayon, Plyanfayon (en francoprovençal), Planfayon (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
quarts de lluna
Quero [localitat de la província de Toledo]
Querol [lloc de Catalunya]
ramat
Ramosch i variants [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ranc de Bonos [nom de lloc d'Occitània]
Rasés [antic comtat de l'alt Llenguadoc]
Rasón (El —), El Rasoncín [Astúries]
Rasquera [localitat de Catalunya]
ratapinyada
ratolí, rata
rave
Ravera (alp —) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Rebellón [lloc d'Astúries]
rebel·lia
Rebentin (Rebentí, Rebenti; en francès, Rabenty) [afluent de l'Aude, Occitània]
Redent [província d'Osca]
regatge, regar
regueró
Rein (en romanx; en alemany, Rhein) [riu europeu]
Remolar [llacuna situada a la desembocadura del Llobregat, Catalunya]
rentar (fer la bugada), safareig
Resch [port de muntanya entre Àustria i Itàlia]
Restelo [lloc a prop de Lisboa, Portugal]
ria
Riba (l'Estret de la —) [estret del riu Francolí a l'Alt Camp, Catalunya]
Ribeiro (O —) [comarca de Galícia]
Ribera (la —) (la Ribera d'Ebre) [comarca de Catalunya]
ribera [marge i riba del mar o riu, terra propera als rius]
Ricau [pic d'Astúries]
Ridaura [localitat de Catalunya]
Riells [lloc de Catalunya]
rierol
Rims [llac de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ríosalido [localitat de la província de Guadalajara]
riquesa
Riquisuelu [platja d'Astúries]
riu, riuada, rambla
riure, alegria
roba
Roca (Cabo da —) [cap de Portugal]
Roca d'en Pla (la —) [lloc de Catalunya]
Rocabo [rierol situat a Cangas de Narcea, Astúries]
Rocacorba [muntanya de Catalunya]
Rocanys [muntanya a l'est de l'Aleixar, Catalunya]
Rodés (Roudez; en francès, Rodez) [localitat del departament d'Avairon, Occitània]
Roja (picu de la —) [pic d'Astúries]
Roldán (El —) [muntanya de Múrcia]
Roma [Itàlia]
roncar
Ronda [localitat de la província de Màlaga]
rondinar
rosa, roser
rosella
Rosselló (Roussilhou, en grafia d'orientació mistraliana) [comarca catalana sota administració francesa]
rossinyol
Róss (en italià, Russi) [localitat de la província de Ravenna, Itàlia]
Rota [localitat de la província de Cadis]
Roullens (Rolencs, en occità) [localitat del departament de l'Aude]
Rouno (en francoprovençal; Rhône, en francès) [riu europeu]
roure, roureda
rugir
Ruinains (Val —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Rune (Runaz en francès) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
safrà
Sagàs [localitat de Catalunya]
sal
salamandra
Salàs [nom de lloc, Catalunya]
Salga Aguda [muntanya de Catalunya]
salmó
Salmoriera (La —) [costa d'Astúries]
Salou [localitat de Catalunya]
saltar
Saluver (la val —) [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
salze
Samagnun (en alemany, Samnaun) [localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Samouco (O —) [localitat de Portugal]
San Antolín [lloc d'Astúries]
San Benito [turó de Madrid]
San Cristóbal [muntanya de Navarra]
San Ginés [muntanya de la província de Terol]
San José [serra d'Extremadura]
San Lorenzo (del Escorial) [lloc a prop de Madrid]
San Nicolás [lloc de la província d'Osca]
San Pascual [lloc de la província d'Alacant]
San Pedro [ermita a prop de Graus, a la província d'Osca]
San Pedro [turó de Madrid]
San Pietro [Basílica de Sant Pere, Roma]
sangonera
Sanmelar, Pico Samelar [pic a Cantàbria]
Sant Benet [ermita de Catalunya]
Sant Boi [localitat de Catalunya]
Sant Ferriol [muntanya de Catalunya]
Sant Gregori [ermita de Catalunya]
Sant Isidre [ermita de La Quar, Berguedà, Catalunya]
Sant Joan (Despí) [localitat de Catalunya]
Sant Julià de Ramis [localitat de Catalunya]
Sant Julià [muntanya de Catalunya]
Sant Magí (de la Brufaganya) [santuari a la Conca de Barberà, Catalunya]
Sant Magí [lloc de Catalunya]
Sant Martin (¿Sant Martin le Vièlh?) [lloc d'Occitània]
Sant Mateu [muntanya i serra de Catalunya]
Sant Miquel (de Montclar) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere (de Roda) [muntanya de Catalunya]
Sant Pere Màrtir [muntanya de Catalunya]
Sant Quintí (de Mediona) [localitat de Catalunya]
Sant Ramon [muntanya de Catalunya]
Sant Salvador (de la Vedella) [monestir del Berguedà, Catalunya]
Sant'Ana, Santa Ana [capella d'Astúries]
Sant-Pous [?] [Occitània]
Santa Bàrbara [ermita de La Selva, Catalunya]
Santa Bàrbara [muntanya de Catalunya]
Santa Cristina [muntanya d'Astúries]
Santa Gadía [lloc d'Astúries]
Santa Helena [muntanya de Catalunya]
Santa María [illa de l'arxipèlag de les Açores]
Santa María [serra de la província de Badajoz]
Santa Tecla [muntanya de Galícia]
Santa Valièira [localitat de l'Aude, Occitània]
Santiago (de Compostela) [capital de Galícia]
Santillana [¿Santillana del Mar?, Cantàbria]
Santo Ventùri [Santa Venturi en versió normativa; i en francès, Sainte-Victoire; muntanya a prop d'Ais de Provença]
sardina
sargantana, llangardaix
Sarral [lloc de Catalunya]
Sarrués [lloc de l'Alt Aragó]
Sasa (el —) [muntanya de la província d'Osca]
Sclavanîe, Slavonie [terres de llengua eslava, en friülà]
Scopi (Piz —) [pic situat al límit entre el Ticino i els Grisons, Suïssa]
Scuol [vall i localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Sebastopol [localitat d'Ucraïna]
secà
sega, segar
Segarra (la —) [comarca de Catalunya]
sègol
Segre (el —) [riu de Catalunya]
Seloriu [lloc d'Astúries]
sembra, sembrar, llavor
sentir [percepció de sons com a indici meteorològic]
Serantes [muntanya de Biscaia, País Basc]
Serllé [en benasquès], Cerler [localitat de la Vall de Benasc, Osca]
serra
Serra de Cavalls (la —) [serra de Catalunya]
Serra Morena [serra de Catalunya]
server
Sestolorro [muntanya d'Astúries]
set
Sevil [lloc d'Aragó]
Sevilla [ciutat d'Andalusia]
Sierra Gorda (La —) [serra de la província de Badajoz]
Sierra Morena [serra d'Andalusia]
Siman, ol Simágn (en italià, il Simano) [muntanya del Ticino, Suïssa]
Sisargas [illes de Galícia]
Sitges [localitat de Catalunya]
sòl
solana, lloc on toca el sol
Son (O —), Porto do Son [port de mar, Galícia]
son (tenir —)
Soria [localitat de Castella]
Sosorito [muntanya d'Aragó]
Sotonera (A —) [localitat de la comarca del Somontano, Aragó]
Stevron (Chevron, en francès) [muntanya de la Savoia, França]
suar
sud
sud-est
sud-oest
Sueve (El —) [muntanya d'Astúries]
Sui [turó al Montseny, Catalunya]
Superga [muntanya a prop de Torí, Itàlia]
Susch [localitat i vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
sutge
Tajo [riu de la Península Ibèrica]
talp
Talrà [muntanya de Catalunya]
tap
Tarrén [lloc d'Aragó]
tàvec
Tavertet [localitat de Catalunya]
Tavò i variants (en romanx), Davos [localitat de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tchumon (en francoprovençal), Chaumont (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Teide (El —) [muntanya de l'illa de Tenerife, Canàries]
teixó
Tenrero [platja d'Astúries]
teranyina
terra
Testa (La —) [muntanya de la província d'Almeria]
teulada
Tibidabo (el —) [muntanya de Barcelona]
Tiñosa (La —) [serra de la província de Còrdova]
tipus lexical alpe o alpage [past d'estiu]
tipus lexical capa i derivats
tipus lexical gabán, gabbano i afins
tipus lexical pelliza i derivats
tipus lexical sayo i derivats
Tirajana, Tirijana [muntanya de l'illa de Gran Canària]
tisa, carbonera
Tito (el —) [muntanya d'Aragó]
Toledo [ciutat d'Espanya]
Tolivia [localitat d'Astúries]
tomàquet
tord
Tordera (el/la —) [riu de Catalunya]
Torizon [lloc de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Toro (el —) [muntanya de Menorca, Illes Balears]
Toro [localitat de la província de Zamora]
torrent
Torres (picu —) [pic d'Astúries]
tórtora
Tortosa [localitat de Catalunya]
Tossa (la —) [turó a prop d'Alfara, localitat de Catalunya]
Tossal (el —) [turó de la província d'Alacant]
traïdor, traïció
Trauc de Madama [lloc del departament de l'Aude]
treballar
tremolar
Trençan (Treçan, Tressan) [localitat del departament d'Erau, Occitània]
Tres Collets (els —) [collada al Berguedà, Catalunya]
trèvol
Trient [gorja del Valais, Suïssa]
trilla
tristesa
Trueire [riu del Gavaudan, afluent del Lot, Occitània]
trufes
truita
Tsateillon (francès, Châtillon) [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
Tschütt o Tschütta (Piz —); en alemany, Stammerspitze [pic de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Tumpiv (Piz —) [pic dels Alps de Glarus, Suïssa]
Turb [muntanya de Catalunya]
Turbón (El —) [muntanya de la província d'Osca]
turó
Turó d'en Torres (el —) [turó de Catalunya]
Turón [localitat d'Astúries]
Úbeda [localitat de la província de Jaén]
Ubiña (peña —) [muntanya d'Astúries]
Učka [serra d'Ístria]
Uina, fuora d'Uina [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Ulla (A —) [comarca i riu, Galícia]
ungles
Urban (Lei Baumas de Venisa; en francès, Beaumes-de-Venise) [localitat del departament de la Vauclusa, Provença]
Ures [localitat de la província de Guadalajara]
Urriellu [pic d'Astúries]
Vacamorta [lloc de Catalunya]
Vacivèr, Bacivèr, Baciver [topònim referit a diferents zones de pastura als Pirineus del nord-est de l'Aragó i del nord-oest de Catalunya]
vaixell, barca
Val (alp—) [pastura d'estiu de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Val d'Aran (Era —), Era Val d'Arann [La Vall d'Aran, Pirineus]
Val Müsella [vall de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Valais (Le —) (en francès) (Valéi, Valai i variants, en francoprovençal) [cantó de Suïssa]
Valencia (en català, València) [ciutat a l'est d'Espanya]
Valfrío [lloc de la província de Segòvia]
vall
Valladolid [ciutat d'Espanya]
Vallbona [localitat de Catalunya]
Valldebous [barranc al Montsià, Catalunya]
Vallès (el —) [comarca de Catalunya]
Valtellina (en engadinès, Vuclina; en alemany, Veltlin) [vall de Lombardia, Itàlia; a la frontera amb Suïssa]
Van-né (le —) (en francoprovençal), le Vanel (en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
vaques
vedell
veí, veïna
Veiga (A —) [Vegadeo, localitat de l'occident d'Astúries]
vellesa, vell, vella
Vendrell (el —) [localitat de Catalunya]
venjar, venjar-se, venjança
ventall
Ventana [port de muntanya d'Astúries]
Ventaniella [port de muntanya d'Astúries]
ventre
Verge (la —)
Vertosan [localitat de la Vall d'Aosta, Itàlia]
vespa
vestir
Vesubio [volcà a prop de Nàpols, Itàlia]
veure
veure [com a indici meteorològic]
Vevè, Vevâi i variants (en francoprovençal; Vevey en francès) [lloc de la Suïssa romanda]
Vic [localitat de Catalunya]
Vidrà [localitat de Catalunya]
vil, vilesa
Vilaller [localitat de Catalunya]; Vidallèr [en benasquès]
Villalba (Vilalba en gallec) [localitat de Galícia]
Villalgordo [devesa de la província de Badajoz]
Villanueva (del Fresno) [lloc de la província de Badajoz]
Villuerca[s] (La[s] —) [serra d'Extremadura]
Viluorna [lloc de l'Engadina, Grisons, Suïssa]
Vinaixa [localitat de la comarca de les Garrigues]
vinya, verema i vi
viola
Viseu [localitat de Portugal]
viure, reviure, ressuscitar
Vodíţe (en croat, Vodice) [lloc d'Ístria]
Voirons (les —) [muntanya de l'Alta Savoia, França, al límit amb Suïssa]
voluntat
Xagón [platja d'Astúries]
xais [i designacions afins per al mascle del bestiar oví]
Xallo, Xalo (O —) [muntanya de Galícia]
Xerru (El —) [pleta al port de Ventaniella, Astúries]
Xerta [localitat de la comarca catalana de la Ribera d'Ebre]
xicot, minyó
Xixón (en castellà, Gijón) [localitat d'Astúries]
xot
Yeba [localitat d'Aragó]
Yebra (Yebra de Basa) [poble d'Aragó]
Yosa (Yosa de Sobremonte) [localitat de la província d'Osca]
Zafra [localitat d'Extremadura]
Zanganillo (El —) [rierol de la província de Badajoz]
Zulema (la cuesta —) [lloc d'Alcalá de Henares, província de Madrid]
Zuort [caseria situada a la Val Sinestra, Engadina, Grisons, Suïssa]
Per fonts
Font
---
ALAIMO, Emma - Proverbi Siciliani
ALCOVER, Antoni M. / Francesc de B. MOLL - Diccionari català-valencià-balear [10 vols.] [también consultable en línea: http://dcvb.iecat.net/]
ALEXANDER-FRIZER, Tamar / Yaakov BENTOLILA - La palabra en su hora es oro. El refrán judeo-español del Norte de Marruecos
ALIBERT, Louis - Proverbes de l'Aude, classés et mis en ortographe occitane par Raymond CHABBERT
ALTON, Giovanni - Proverbi, tradizioni ed Anneddoti [sic] delle valli ladine orientali con versione italiana.
ALTON, Johann - Beiträge zur ethnologie von Ostladinien
ALVAR, Manuel - ALEICan = Atlas lingüístico y etnográfico de las Islas Canarias [3 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de Antonio LLORENTE y Gregorio SALVADOR - ALEA = Atlas lingüístico y etnográfico de Andalucía [6 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de Antonio LLORENTE, Tomás BUESA y Elena ALVAR - ALEANR = Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja [12 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de José Antonio MAYORAL, Carlos ALVAR, Mª del Pilar NUÑO, Mª del Carmen CABALLERO, Julia B. CORRAL y Elena ALVAR. - ALECant = Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria [2 vols.]
AMADES, Joan - Costumari català [16 vols.]
AMADES, Joan - Folklore de Catalunya [Vol. II]. Cançoner. Cançons - refranys - endevinalles
ANDOLZ CANELA, Rafael - "Refranes, dichos, frases hechas y expresiones en aragonés y en catalán de Aragón", en Actas de las VI Jornadas sobre cultura popular altoaragonesa, pp. 75-91.
ANTONI, Anna Maria / Carlo LAPUCCI - 30 dì conta novembre... I proverbi dei mesi
ARNAL CAVERO, Pedro - Refranes, Dichos, Mazadas... en el Somontano y montaña oscense
ARNAUDIN, Félix - Proverbes de la Grande Lande (Édition établie et présentée par Jacques Boisgontier et Lothaire Mabru)
BADÍA MARGARIT, Antonio [BADIA I MARGARIT, Antoni M.] - El habla del Valle de Bielsa (Pirineo aragonés)
BALLARÍN CORNEL, Ángel - Diccionario del benasqués
BELLONZI, Fortunato - Proverbi toscani
BELTRAM, Ž. F. / Ž. N. MATALON - Proverbi friulani
BERGUA, José - Refranero español
BLADÉ, Jean-François [Bladèr, Joan-Francés] - Proverbes & Devinettes populaires recueillis dans l'Armagnac & l'Agenais
BLAQUIÈRA, Jan - Proverbes du Pays Niçois. Prouverbi dóu Païs Nissart
BLAS GABARDA, Fernando / Fernando ROMANOS HERNANDO - Fraseología en chistabín. Diccionario de refranes, modismos, locuciones y frases hechas en aragonés del Valle de Chistau
BOISGONTIER, Jacques - ALLOr = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental [3 vols.]
BOTEZATU, Grigore / Andrei HÂNCU - Dicţionar de proverbe şi zicători româneşti (Ediţia a III-a) [3.ª edición]
BRACHET, F. - Dictionnaire du patois savoyard tel qu'il est parlé dans le canton d'Albertville [...] suivi d'une collection de proverbes et maximes usités dans le pays
BRAZÃO, José Ruivinho - Os Provérbios Estão Vivos em Portugal – Pesquisa Paremiológica no Algarve
CANO GONZÁLEZ, Ana Mª - Notas de Folklor Somedán
CARRÉ ALDAO, Uxío - "Coleición de refráns de almanaque", Nós, 35, pp. 6-8; 36, 13-18.
CARRUSCA, Maria de Sousa -coordenadora- - "Vozes da sabedoria" [3 vols.]
CASSANO, Joseph - La vie rustique et la philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains
CASTAÑÓN, Luciano - "Advocaciones religiosas en refranes asturianos", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, tomo XXII, cuadernos 1º y 2º, pp. 378-393.
CASTAÑÓN, Luciano - "Los meses en el refranero asturiano", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, XVIII, pp. 395-415
CASTAÑÓN, Luciano - "Refranero asturiano. Apéndice", Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 49, pp. 251-280
CASTAÑÓN, Luciano - Refranero asturiano
CASTET, L'Abbé - Proverbes patois de la vallée de Biros en Couserans (Ariége) [sic]
CELLARD, Jacques / Gilbert DUBOIS - Dictons de la pluie et du beau temps
Centre de Normalisacion Lingüistica dera Val d'Aran (CNLVA) - Arrepervèris
CHARNAY, Thierry - "Les motifs du rossignol et du coucou dans la chanson traditionnelle de langue française", Littérature orale traditionnelle populaire. Actes du colloque, Paris, 20-22 novembre 1986,
CHASSANY, Jean-Philippe - Dictionnaire de Météorologie Populaire
CHIOCCHETTI, Fabio - "Proverbies, dič e paragogn fašegn", Mondo Ladino. Bollettino dell' Istituto Culturale Ladino, 3-4, pp. 197-223.
CIBOTTO, G. A. / DEL DRAGO, G. - Proverbi romaneschi
CIBOTTO, Giovanni Antonio - Proverbi veneti
COLONNA d'ISTRIA, Robert / COLONNA d'ISTRIA, Jean - Pruverbii di Corsica
CONDE TARRÍO, Germán - Diccionario de refráns. Correspondencias en castelán e francés
CORDIER, Eugène - Études sur le dialecte du Lavedan
COROMINES, Joan - El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó
CRUSET i VILAR, Lídia / Mireia CUSTEY i BASSACH / Sònia PEITIVÍ i ALGANS - Els noms populars de núvols, boires i vents de l'Alt Empordà
DEL FABRO, Adriano - Proverbi e modi di dire del Friuli
DELPASTRE, Marcelle - Nouveaux contes & Proverbes Limousins. Contes e Proverbis d'en qu'auqu'un [sic] temps
DÍAZ DÍAZ, Emilio - Refranero popular extremeño
DUARTE, Joaninha - A Luz da Cal ao Canto do Lume – Tradição Oral do Concelho de Mora
DUSSICH, Marino - Vocabolario della parlata di Buie d’Istria
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de núvols, boires i vents del Bages
FAPPANI, Antonio / TURELLI, Francesco - Il dialetto bresciano
FARNÉS, Sebastià - Paremiologia catalana comparada. Edició a cura de Jaume VIDAL ALCOVER, Magí SUNYER i Josep Lluís SAVALL, amb la col·laboració de Josep M. PUJOL [8 vol.]
FERNANDES, Celina Maria Busto - Ecos do Passado, Vozes do Presente – Literatura Oral e Tradicional dos Concelhos de Vinhais e Chaves
FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, José Ramón - "Dichos y refranes del valle de Ancares", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, XL, pp. 191-217
FERRAZ Y CASTÁN, Vicente - Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza
FERREIRA, Joaquim Alves - Miscelânia, vol. IV: Literatura Popular de Trás-os-Montes e Alto Douro.
FERRO RUIBAL, Xesús (dir.) - Diccionario dos nomes galegos
FERRO RUIBAL, Xesús - "Refraneiro de Grou (Lobios) recollido por Bieito Fernandes do Palheiro", Cadernos de Fraseoloxía Galega, 10, pp. 241-253
FERRO RUIBAL, Xesús - Refraneiro galego básico
FONTANOT, Roberto - "Els refranys meteorològics als dialectes de les costes vènetes i istrianes", José Enrique GARGALLO GIL, coordinatore (con la collaborazione di Maria-Reina BASTARDAS, Joan FONTANA I TOUS, Gabriele IANNÀCCARO e Antonio TORRES TORR
FONTES, António Lourenço - Etnografia Transmontana
GARCÍA ARIAS, Xosé Lluis - Diccionario General de la Lengua Asturiana
GARCÍA GARCÍA, Luis - "Santos y fiestas en el refranero astur", Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 88-89 (año 30), pp. 535-563
GARCÍA MOUTON, Pilar / Francisco MORENO FERNÁNDEZ (directores) - ALeCMan = Atlas Lingüístico (y etnográfico) de Castilla - La Mancha
GARCÍA, Constantino / SANTAMARINA, Antón (directores) - ALGa = Atlas Lingüístico Galego. Volume IV. Léxico. Tempo atmosférico e cronolóxico
GARGALLO GIL, José Enrique - "Habla, refranero y cultura popular en el Rincón de Ademuz", Josep Montesinos i Martínez / Carmen Poyato Holgado, La cruz de los tres reinos: espacio y tiempo en un territorio de frontera, 135-153.
GARGALLO, José Enrique / Miquel Àngel PRADILLA - El joc ancestral de la paraula. Llengua, cultura popular i refranyer a Rossell (Baix Maestrat)
GIAMMARCO, Ernesto - Dizionario Abruzzese e Molisano [I-V]
GIOVANNOLI, Renato - “Il tempo nella saggezza popolare. Antologia di detti e proverbi dialettali del Ticino”. Quaderni di documentazione, 11
GIOVINE, Alfredo - Proverbi pugliesi
GIPPINI ESCODA, Enrique - Refraneiro galego (Escolma)
GOMIS i MESTRE, Cels [Edició notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels GOMIS i SERDAÑONS] - Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agric
GRAÇA, António dos Santos - O Poveiro – Usos, Costumes, Tradições, Lendas
GRIERA, Antoni - Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular catalana (14 vols.)
HAUSER, Albert - Bauernregeln. Eine schweizerische Sammlung mit Erläuterungen von Albert Hauser
HINŢESCU, I.C. - Proverbele românilor
HOURCADE, André - Dictionnaire bilingue des proverbes gascons
IBÀÑEZ MARTÍ, Pili / Tere IZQUIERDO SALOM / Maite MOYA REVERTÉ - "«Montsià en capell, guarda't d'ell»: Els noms dels núvols a la comarca del Montsià", Miquel Àngel PRADILLA CARDONA (ed.), Llengua i Literatura a les comarques de la diòcesi de To
Instituto de Estudios Ilerdenses / Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Refranes climatológicos del Valle de Arán
LAPUCCI, Carlo - Cielo a pecorelle. I segni del tempo nella meteorologia popolare
LEITE DE VASCONCELOS, José - Etnografia Portuguesa [10 vol.]
LESPY, Vastin - Dictons et proverbes de Béarn. Paroemologie [sic] comparée
LOI, Salvatore - Proverbi sardi
LÓPEZ SUSÍN, José Ignacio / María Dolores MONTANER SUSÍN - Bocabulario de Plasenzia (Sotonera)
MANENT i SEGIMON, Albert / Joan CERVERA i BATARIU - Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Occidental
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents a la Conca de Barberà
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i [del] Baix Llobregat
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Barcelonès i [del] Solsonès
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf)
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta
MANENT, Albert - Els noms populars dels núvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de Núvols, Boires i Vents de la comarca de la Selva
MARTÍNEZ KLEISER, Luis - El tiempo y los espacios de tiempo en los refranes
MARTÍNEZ KLEISER, Luis - Refranero general ideológico español
MISTRAL, Frédéric - Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire Provençal-Français [2 vols.]
MONTREYNAUD, Florence / Agnès PIERRON / François SUZZONI - Dictionnaire de proverbes et dictons. La sagesse du monde entier
MORANT i MARCO, Ricard; con la colaboración de Miquel PEÑARROYA i PRATS y Julia A. TORNAL MONRABAL - [node:field_richtext_title]
MOREIRA, António - Provérbios portugueses
MOTT, Brian - Diccionario Etimológico Chistabino-Castellano / Castellano-Chistabino
MUNTEAN, George - Proverbe româneşti
MUNTEANU COLÁN, Dan - "Elementos de mitología autóctona en refranes rumanos meteorológicos y del calendario", José Enrique GARGALLO GIL, coordinador (con la colaboración de Maria-Reina Bastardas, Joan Fontana i Tous y Antonio Torres Torres), Paremio
NAUTON, Pierre - ALMC = Atlas linguistique et ethnographique du Massif central [4 vols.]
NAZZI, Gianni - Dizionari dai provierbs
NINNI, Alessandro Pericle - Materiali per un vocabolario della lingua rusticana del Contado di Treviso con un’aggiunta sopra le superstizioni, le credenze ed i proverbi rusticani
NORIEGA VARELA, Antón - "Archivo filolóxico e etnográfico de Galiza. Repertorio de refrás para todol-os meses do ano", Nós, 3, pp. 16-18.
OLTEANU, Antoaneta - Calendarele poporului român
OSTERMANN, Valentino - Proverbi friulani raccolti dalla viva voce del popolo
OTERO Álvarez, Aníbal - Vocabulario de San Jorge de Piquín
PALACIOS RASAL, Liena / Chan BAOS MUÑOZ - Bocabulario de Murillo de Galligo
PALAY, Simin - Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes (Bassin Aquitain)
PALIOTTI, Vittorio - Proverbi napoletani
PALOMBA, Joan - Tradizioni, Usi e Costumi di Alghero. Pàgines de literatura algueresa [edición de Antoni Nughes]
PANZINI, Mario - Dizionario del vernacolo anconitano
PEJENAUTE GOÑI, Javier María - Los Refranes del Tiempo de Navarra
PERBOSC, Antonin - Proverbes et dictons du Pays d'Oc
PICCITTO, Giorgio Piccitto / TROPEA, Giovanni / TROVATO, Salvatore C. - Vocabolario siciliano (I-V)
PILLONCA, Paolo - Narat su diciu. Proverbi del popolo sardo
PLANTA, Robert von / Florian MELCHER / Chapar PULT / Andra SCHORTA [fundadores] - Dicziunari Rumantcsh Grischun
POTTE, Jean-Claude - ALAL = Atlas linguistique et ethnographique de l’Auvergne et du Limousin [3 vols.]
PRATS i SOBREPERE, Joan / Joan CERVERA i BATARIU / Albert MANENT i SEGIMON - Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues
PUENTE Y ÚBEDA, Carlos - Meteorología popular ó Refranero meteorológico de la Península Ibérica
QUINTÁNS SUÁREZ, Manuel - Anuario de tradicións galegas
RAIMONDI, Piero - Proverbi genovesi
RALHA, Maria Arlete -orientadora- - Provérbios e Lengalengas
RAMA, Giuseppe - Proverbi de Verona. “Pillole di saggezza popolare”
RAVIER, Xavier - ALLOc = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental [4 vols.]
RAYNAL, François - Au jardin des adages. 1016 proverbes en dialecte de Haute-Auvergne
REBETEZ, Martine / Christine BARRAS - Le climat des Romands
REIS, José Alves - Provérbios e Ditos Populares
RIBA i GABARRÓ, Josep - Els noms populars de núvols, boires i vents de l'Anoia
RICHELMY, Tino - Proverbi piemontesi
RÍOS NASARRE, Paz / Alberto BOLSA PUYUELO - Replega de tradizión oral en Salas Altas
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Cien refranes andaluces de meteorología, cronología y agricultura rural, recogidos de la tradición oral
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Los refranes del almanaque. Recogidos, explicados y concordados con los de varios paises [sic] románicos
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Más de 21.000 Refranes Castellanos. No contenidos en la copiosa colección del Maestro Gonzalo Correas[,] allególos de la tradición oral y de sus lecturas durante más de medio siglo (1871-1926)
RODRÍGUEZ Y RODRÍGUEZ, Manuel - "Refranes Galaico-Bercianos", Estudios Bercianos, 13, pp. 56-63
ROGNONI, Carlo - Raccolta di proverbi agrari meteorologici del parmigiano. Edizione a cura di Luigi PELIZZONI
ROLLAND, Eugène - Faune populaire de la France. Noms vulgaires, dictons, proverbes, contes et superstitions.
RONDOU, J.-P. - Folklore Pyrénéen
ROSÁRIO, Serafim do - Terras do Vimioso – Retalhos de Literatura Oral
ROUX, Josep [Josep ROS] - Proverbis Bas-Lemosins
RÚA ALLER, F. Javier - Refranes del tiempo en León
RUBIO MARCOS, Elías / José Manuel PEDROSA / César Javier PALACIOS - Creencias y supersticiones populares de la provincia de Burgos. El cielo. La tierra. El fuego. El agua. Los animales
RUSU-PĂSĂRIN, Gabriela - Calendar popular românesc
SAMPIERI, Martinu - Parlà di u Sartinesu
SÁNCHEZ VICENTE, Xuan Xosé / Jesús CAÑEDO VALLE - Mitoloxía. Refraneru asturianu (ordenáu por temes)
SANCHIS GUARNER, Manuel - Calendari de refranys
SANCHIS GUARNER, Manuel - Els vents segons la cultura popular
SANTORO, Caterina - Proverbi milanesi
SARALEGUI Y MEDINA, Manuel de - Refranero español, náutico y meteorológico
SAURA RAMI, José Antonio - De paremiologia benasquesa [inédito]
SBARBI, José María - Monografía sobre los refranes, adagios y proverbios castellanos y las obras ó fragmentos que expresamente tratan de ellos en nuestra lengua
SCHWAMENTHAL, Riccardo / Michele L. STRANIERO - Dizionario dei proverbi italiani
SÉGUY, Jean - ALG = Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne [6 vols.]
SERRA FÁBREGAS, Joaquín P. - Refranero apícola
SEVILLA MUÑOZ, Julia (con la colaboración de Mª Ángeles GARCÍA JOVE) - "El refranero hoy" (Sección dirigida por Julia Sevilla Muñoz con la colaboración de Mª Ángeles García Jove), Paremia, nº 9, pp. 133-141.
SEVILLA MUÑOZ, Julia - "El refranero hoy" (Sección dirigida por Julia Sevilla Muñoz), Paremia, nº 7, pp. 141-152
SILVESTRE, Isabel - Silvestre, Isabel (2010): Memória de Um Povo. Lisboa: Temas e Debates/ Círculo de Leitores.
SOLER I SANTALÓ, Juli - La Vall d'Aran
SORAPERRA DE GIULIO, Simon - "Proverbi e detti fassani: II", Mondo Ladino. Bollettino dell'Istituto Culturale Ladino, 1-2, pp. 155-178.
SPALLICCI, Aldo - Proverbi romagnoli
SPANO, Giovanni - Proverbi sardi trasportati in lingua italiana e confrontati con quelli degli antichi popoli. A cura de Giulio Angioni
SPEZZANO, Francesco - Proverbi calabresi
TABOADA CID, Manuel - Léxico de la comarca de Verín
TALAMONI, Jean-Guy - TALAMONI, Jean-Guy, Dictionnaire commenté des proverbes corses
TEODORESCU-KIRILEANU, S. - Proverbe agricole
TOMÁS ARIAS, Chabier - "Literatura popular aragonesa de tradizión oral en a Baixa Ribagorza", Luenga & fablas, 2, pp. 27-68.
TOMÁS ARIAS, Chabier - El aragonés del Biello Sobrarbe
TRINQUIER, Pierre - Proverbes & dictons de la langue d'Oc d'après le Dictionnaire Languedocien-Français de l'Abbé Boissier de Sauvages (1785)
TROTTA, Marco - Società e cultura contadina nei proverbi di Monte S. Angelo
VAYSSIER, Aimé - Dictionnaire Patois-Français du Département de l'Aveyron
VÁZQUEZ OBRADOR, Jesús - "Notas sobre refranes, dichos y tradiciones de algunos pueblos de Tierra de Biescas, Valle de Tena, Valle de Serrablo y Somontano", Argensola, 89, pp. 55-72.
VÁZQUEZ SACO, Francisco - Refraneiro galego e outros materiais de tradición oral [núm. 5 de Cadernos de Fraseoloxía Galega]
VENY, Joan / Lidia PONS i GRIERA - ALDC = Atles lingüístic del domini català. Volum III 4. La família: cicle de la vida. 5. Món espiritual: l'Església. Festes religioses. Creences. 6. Jocs. 7. Temps cronològic. Meteorologia. 8. Topografia
VERGARA MARTÍN, Gabriel María - Refranero geográfico español
VERGARA, Gabriel María - "Relaciones entre las festividades de la Iglesia y los fenómenos atmosféricos y las faenas agrícolas según las frases populares españolas", Boletín de la Real Sociedad Geográfica, LIII, pp. 195-210.
VIDALLER TRICAS, Rafel - Libro de as matas y os animals. Dizionario Aragonés d'Espezies Animals y Bechetals. Diccionario Aragonés de Especies Animales y Vegetales
VULETIĆ, Nikola - "Refranys meteorològics i del calendari istroromanesos i relacions interlingüístiques", Géolinguistique, 13, 343-357.
ZAMORA MOSQUERA, Federico - Refráns e ditos populares galegos
ZAMORA VICENTE, Alonso - El habla de Mérida y sus cercanías [anejo XXIX de la Revista de Filología Española]
ZANNE, Iuliu A. - Proverbele românilor din România, Basarabia, Bucovina, Ungaria, Istria şi Macedonia [10 vol.]
---
ALAIMO, Emma - Proverbi Siciliani
ALCOVER, Antoni M. / Francesc de B. MOLL - Diccionari català-valencià-balear [10 vols.] [también consultable en línea: http://dcvb.iecat.net/]
ALEXANDER-FRIZER, Tamar / Yaakov BENTOLILA - La palabra en su hora es oro. El refrán judeo-español del Norte de Marruecos
ALIBERT, Louis - Proverbes de l'Aude, classés et mis en ortographe occitane par Raymond CHABBERT
ALTON, Giovanni - Proverbi, tradizioni ed Anneddoti [sic] delle valli ladine orientali con versione italiana.
ALTON, Johann - Beiträge zur ethnologie von Ostladinien
ALVAR, Manuel - ALEICan = Atlas lingüístico y etnográfico de las Islas Canarias [3 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de Antonio LLORENTE y Gregorio SALVADOR - ALEA = Atlas lingüístico y etnográfico de Andalucía [6 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de Antonio LLORENTE, Tomás BUESA y Elena ALVAR - ALEANR = Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja [12 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de José Antonio MAYORAL, Carlos ALVAR, Mª del Pilar NUÑO, Mª del Carmen CABALLERO, Julia B. CORRAL y Elena ALVAR. - ALECant = Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria [2 vols.]
AMADES, Joan - Costumari català [16 vols.]
AMADES, Joan - Folklore de Catalunya [Vol. II]. Cançoner. Cançons - refranys - endevinalles
ANDOLZ CANELA, Rafael - "Refranes, dichos, frases hechas y expresiones en aragonés y en catalán de Aragón", en Actas de las VI Jornadas sobre cultura popular altoaragonesa, pp. 75-91.
ANTONI, Anna Maria / Carlo LAPUCCI - 30 dì conta novembre... I proverbi dei mesi
ARNAL CAVERO, Pedro - Refranes, Dichos, Mazadas... en el Somontano y montaña oscense
ARNAUDIN, Félix - Proverbes de la Grande Lande (Édition établie et présentée par Jacques Boisgontier et Lothaire Mabru)
BADÍA MARGARIT, Antonio [BADIA I MARGARIT, Antoni M.] - El habla del Valle de Bielsa (Pirineo aragonés)
BALLARÍN CORNEL, Ángel - Diccionario del benasqués
BELLONZI, Fortunato - Proverbi toscani
BELTRAM, Ž. F. / Ž. N. MATALON - Proverbi friulani
BERGUA, José - Refranero español
BLADÉ, Jean-François [Bladèr, Joan-Francés] - Proverbes & Devinettes populaires recueillis dans l'Armagnac & l'Agenais
BLAQUIÈRA, Jan - Proverbes du Pays Niçois. Prouverbi dóu Païs Nissart
BLAS GABARDA, Fernando / Fernando ROMANOS HERNANDO - Fraseología en chistabín. Diccionario de refranes, modismos, locuciones y frases hechas en aragonés del Valle de Chistau
BOISGONTIER, Jacques - ALLOr = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental [3 vols.]
BOTEZATU, Grigore / Andrei HÂNCU - Dicţionar de proverbe şi zicători româneşti (Ediţia a III-a) [3.ª edición]
BRACHET, F. - Dictionnaire du patois savoyard tel qu'il est parlé dans le canton d'Albertville [...] suivi d'une collection de proverbes et maximes usités dans le pays
BRAZÃO, José Ruivinho - Os Provérbios Estão Vivos em Portugal – Pesquisa Paremiológica no Algarve
CANO GONZÁLEZ, Ana Mª - Notas de Folklor Somedán
CARRÉ ALDAO, Uxío - "Coleición de refráns de almanaque", Nós, 35, pp. 6-8; 36, 13-18.
CARRUSCA, Maria de Sousa -coordenadora- - "Vozes da sabedoria" [3 vols.]
CASSANO, Joseph - La vie rustique et la philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains
CASTAÑÓN, Luciano - "Advocaciones religiosas en refranes asturianos", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, tomo XXII, cuadernos 1º y 2º, pp. 378-393.
CASTAÑÓN, Luciano - "Los meses en el refranero asturiano", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, XVIII, pp. 395-415
CASTAÑÓN, Luciano - "Refranero asturiano. Apéndice", Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 49, pp. 251-280
CASTAÑÓN, Luciano - Refranero asturiano
CASTET, L'Abbé - Proverbes patois de la vallée de Biros en Couserans (Ariége) [sic]
CELLARD, Jacques / Gilbert DUBOIS - Dictons de la pluie et du beau temps
Centre de Normalisacion Lingüistica dera Val d'Aran (CNLVA) - Arrepervèris
CHARNAY, Thierry - "Les motifs du rossignol et du coucou dans la chanson traditionnelle de langue française", Littérature orale traditionnelle populaire. Actes du colloque, Paris, 20-22 novembre 1986,
CHASSANY, Jean-Philippe - Dictionnaire de Météorologie Populaire
CHIOCCHETTI, Fabio - "Proverbies, dič e paragogn fašegn", Mondo Ladino. Bollettino dell' Istituto Culturale Ladino, 3-4, pp. 197-223.
CIBOTTO, G. A. / DEL DRAGO, G. - Proverbi romaneschi
CIBOTTO, Giovanni Antonio - Proverbi veneti
COLONNA d'ISTRIA, Robert / COLONNA d'ISTRIA, Jean - Pruverbii di Corsica
CONDE TARRÍO, Germán - Diccionario de refráns. Correspondencias en castelán e francés
CORDIER, Eugène - Études sur le dialecte du Lavedan
COROMINES, Joan - El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó
CRUSET i VILAR, Lídia / Mireia CUSTEY i BASSACH / Sònia PEITIVÍ i ALGANS - Els noms populars de núvols, boires i vents de l'Alt Empordà
DEL FABRO, Adriano - Proverbi e modi di dire del Friuli
DELPASTRE, Marcelle - Nouveaux contes & Proverbes Limousins. Contes e Proverbis d'en qu'auqu'un [sic] temps
DÍAZ DÍAZ, Emilio - Refranero popular extremeño
DUARTE, Joaninha - A Luz da Cal ao Canto do Lume – Tradição Oral do Concelho de Mora
DUSSICH, Marino - Vocabolario della parlata di Buie d’Istria
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de núvols, boires i vents del Bages
FAPPANI, Antonio / TURELLI, Francesco - Il dialetto bresciano
FARNÉS, Sebastià - Paremiologia catalana comparada. Edició a cura de Jaume VIDAL ALCOVER, Magí SUNYER i Josep Lluís SAVALL, amb la col·laboració de Josep M. PUJOL [8 vol.]
FERNANDES, Celina Maria Busto - Ecos do Passado, Vozes do Presente – Literatura Oral e Tradicional dos Concelhos de Vinhais e Chaves
FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, José Ramón - "Dichos y refranes del valle de Ancares", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, XL, pp. 191-217
FERRAZ Y CASTÁN, Vicente - Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza
FERREIRA, Joaquim Alves - Miscelânia, vol. IV: Literatura Popular de Trás-os-Montes e Alto Douro.
FERRO RUIBAL, Xesús (dir.) - Diccionario dos nomes galegos
FERRO RUIBAL, Xesús - "Refraneiro de Grou (Lobios) recollido por Bieito Fernandes do Palheiro", Cadernos de Fraseoloxía Galega, 10, pp. 241-253
FERRO RUIBAL, Xesús - Refraneiro galego básico
FONTANOT, Roberto - "Els refranys meteorològics als dialectes de les costes vènetes i istrianes", José Enrique GARGALLO GIL, coordinatore (con la collaborazione di Maria-Reina BASTARDAS, Joan FONTANA I TOUS, Gabriele IANNÀCCARO e Antonio TORRES TORR
FONTES, António Lourenço - Etnografia Transmontana
GARCÍA ARIAS, Xosé Lluis - Diccionario General de la Lengua Asturiana
GARCÍA GARCÍA, Luis - "Santos y fiestas en el refranero astur", Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 88-89 (año 30), pp. 535-563
GARCÍA MOUTON, Pilar / Francisco MORENO FERNÁNDEZ (directores) - ALeCMan = Atlas Lingüístico (y etnográfico) de Castilla - La Mancha
GARCÍA, Constantino / SANTAMARINA, Antón (directores) - ALGa = Atlas Lingüístico Galego. Volume IV. Léxico. Tempo atmosférico e cronolóxico
GARGALLO GIL, José Enrique - "Habla, refranero y cultura popular en el Rincón de Ademuz", Josep Montesinos i Martínez / Carmen Poyato Holgado, La cruz de los tres reinos: espacio y tiempo en un territorio de frontera, 135-153.
GARGALLO, José Enrique / Miquel Àngel PRADILLA - El joc ancestral de la paraula. Llengua, cultura popular i refranyer a Rossell (Baix Maestrat)
GIAMMARCO, Ernesto - Dizionario Abruzzese e Molisano [I-V]
GIOVANNOLI, Renato - “Il tempo nella saggezza popolare. Antologia di detti e proverbi dialettali del Ticino”. Quaderni di documentazione, 11
GIOVINE, Alfredo - Proverbi pugliesi
GIPPINI ESCODA, Enrique - Refraneiro galego (Escolma)
GOMIS i MESTRE, Cels [Edició notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels GOMIS i SERDAÑONS] - Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agric
GRAÇA, António dos Santos - O Poveiro – Usos, Costumes, Tradições, Lendas
GRIERA, Antoni - Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular catalana (14 vols.)
HAUSER, Albert - Bauernregeln. Eine schweizerische Sammlung mit Erläuterungen von Albert Hauser
HINŢESCU, I.C. - Proverbele românilor
HOURCADE, André - Dictionnaire bilingue des proverbes gascons
IBÀÑEZ MARTÍ, Pili / Tere IZQUIERDO SALOM / Maite MOYA REVERTÉ - "«Montsià en capell, guarda't d'ell»: Els noms dels núvols a la comarca del Montsià", Miquel Àngel PRADILLA CARDONA (ed.), Llengua i Literatura a les comarques de la diòcesi de To
Instituto de Estudios Ilerdenses / Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Refranes climatológicos del Valle de Arán
LAPUCCI, Carlo - Cielo a pecorelle. I segni del tempo nella meteorologia popolare
LEITE DE VASCONCELOS, José - Etnografia Portuguesa [10 vol.]
LESPY, Vastin - Dictons et proverbes de Béarn. Paroemologie [sic] comparée
LOI, Salvatore - Proverbi sardi
LÓPEZ SUSÍN, José Ignacio / María Dolores MONTANER SUSÍN - Bocabulario de Plasenzia (Sotonera)
MANENT i SEGIMON, Albert / Joan CERVERA i BATARIU - Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Occidental
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents a la Conca de Barberà
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i [del] Baix Llobregat
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Barcelonès i [del] Solsonès
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf)
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta
MANENT, Albert - Els noms populars dels núvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de Núvols, Boires i Vents de la comarca de la Selva
MARTÍNEZ KLEISER, Luis - El tiempo y los espacios de tiempo en los refranes
MARTÍNEZ KLEISER, Luis - Refranero general ideológico español
MISTRAL, Frédéric - Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire Provençal-Français [2 vols.]
MONTREYNAUD, Florence / Agnès PIERRON / François SUZZONI - Dictionnaire de proverbes et dictons. La sagesse du monde entier
MORANT i MARCO, Ricard; con la colaboración de Miquel PEÑARROYA i PRATS y Julia A. TORNAL MONRABAL - [node:field_richtext_title]
MOREIRA, António - Provérbios portugueses
MOTT, Brian - Diccionario Etimológico Chistabino-Castellano / Castellano-Chistabino
MUNTEAN, George - Proverbe româneşti
MUNTEANU COLÁN, Dan - "Elementos de mitología autóctona en refranes rumanos meteorológicos y del calendario", José Enrique GARGALLO GIL, coordinador (con la colaboración de Maria-Reina Bastardas, Joan Fontana i Tous y Antonio Torres Torres), Paremio
NAUTON, Pierre - ALMC = Atlas linguistique et ethnographique du Massif central [4 vols.]
NAZZI, Gianni - Dizionari dai provierbs
NINNI, Alessandro Pericle - Materiali per un vocabolario della lingua rusticana del Contado di Treviso con un’aggiunta sopra le superstizioni, le credenze ed i proverbi rusticani
NORIEGA VARELA, Antón - "Archivo filolóxico e etnográfico de Galiza. Repertorio de refrás para todol-os meses do ano", Nós, 3, pp. 16-18.
OLTEANU, Antoaneta - Calendarele poporului român
OSTERMANN, Valentino - Proverbi friulani raccolti dalla viva voce del popolo
OTERO Álvarez, Aníbal - Vocabulario de San Jorge de Piquín
PALACIOS RASAL, Liena / Chan BAOS MUÑOZ - Bocabulario de Murillo de Galligo
PALAY, Simin - Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes (Bassin Aquitain)
PALIOTTI, Vittorio - Proverbi napoletani
PALOMBA, Joan - Tradizioni, Usi e Costumi di Alghero. Pàgines de literatura algueresa [edición de Antoni Nughes]
PANZINI, Mario - Dizionario del vernacolo anconitano
PEJENAUTE GOÑI, Javier María - Los Refranes del Tiempo de Navarra
PERBOSC, Antonin - Proverbes et dictons du Pays d'Oc
PICCITTO, Giorgio Piccitto / TROPEA, Giovanni / TROVATO, Salvatore C. - Vocabolario siciliano (I-V)
PILLONCA, Paolo - Narat su diciu. Proverbi del popolo sardo
PLANTA, Robert von / Florian MELCHER / Chapar PULT / Andra SCHORTA [fundadores] - Dicziunari Rumantcsh Grischun
POTTE, Jean-Claude - ALAL = Atlas linguistique et ethnographique de l’Auvergne et du Limousin [3 vols.]
PRATS i SOBREPERE, Joan / Joan CERVERA i BATARIU / Albert MANENT i SEGIMON - Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues
PUENTE Y ÚBEDA, Carlos - Meteorología popular ó Refranero meteorológico de la Península Ibérica
QUINTÁNS SUÁREZ, Manuel - Anuario de tradicións galegas
RAIMONDI, Piero - Proverbi genovesi
RALHA, Maria Arlete -orientadora- - Provérbios e Lengalengas
RAMA, Giuseppe - Proverbi de Verona. “Pillole di saggezza popolare”
RAVIER, Xavier - ALLOc = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental [4 vols.]
RAYNAL, François - Au jardin des adages. 1016 proverbes en dialecte de Haute-Auvergne
REBETEZ, Martine / Christine BARRAS - Le climat des Romands
REIS, José Alves - Provérbios e Ditos Populares
RIBA i GABARRÓ, Josep - Els noms populars de núvols, boires i vents de l'Anoia
RICHELMY, Tino - Proverbi piemontesi
RÍOS NASARRE, Paz / Alberto BOLSA PUYUELO - Replega de tradizión oral en Salas Altas
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Cien refranes andaluces de meteorología, cronología y agricultura rural, recogidos de la tradición oral
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Los refranes del almanaque. Recogidos, explicados y concordados con los de varios paises [sic] románicos
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Más de 21.000 Refranes Castellanos. No contenidos en la copiosa colección del Maestro Gonzalo Correas[,] allególos de la tradición oral y de sus lecturas durante más de medio siglo (1871-1926)
RODRÍGUEZ Y RODRÍGUEZ, Manuel - "Refranes Galaico-Bercianos", Estudios Bercianos, 13, pp. 56-63
ROGNONI, Carlo - Raccolta di proverbi agrari meteorologici del parmigiano. Edizione a cura di Luigi PELIZZONI
ROLLAND, Eugène - Faune populaire de la France. Noms vulgaires, dictons, proverbes, contes et superstitions.
RONDOU, J.-P. - Folklore Pyrénéen
ROSÁRIO, Serafim do - Terras do Vimioso – Retalhos de Literatura Oral
ROUX, Josep [Josep ROS] - Proverbis Bas-Lemosins
RÚA ALLER, F. Javier - Refranes del tiempo en León
RUBIO MARCOS, Elías / José Manuel PEDROSA / César Javier PALACIOS - Creencias y supersticiones populares de la provincia de Burgos. El cielo. La tierra. El fuego. El agua. Los animales
RUSU-PĂSĂRIN, Gabriela - Calendar popular românesc
SAMPIERI, Martinu - Parlà di u Sartinesu
SÁNCHEZ VICENTE, Xuan Xosé / Jesús CAÑEDO VALLE - Mitoloxía. Refraneru asturianu (ordenáu por temes)
SANCHIS GUARNER, Manuel - Calendari de refranys
SANCHIS GUARNER, Manuel - Els vents segons la cultura popular
SANTORO, Caterina - Proverbi milanesi
SARALEGUI Y MEDINA, Manuel de - Refranero español, náutico y meteorológico
SAURA RAMI, José Antonio - De paremiologia benasquesa [inédito]
SBARBI, José María - Monografía sobre los refranes, adagios y proverbios castellanos y las obras ó fragmentos que expresamente tratan de ellos en nuestra lengua
SCHWAMENTHAL, Riccardo / Michele L. STRANIERO - Dizionario dei proverbi italiani
SÉGUY, Jean - ALG = Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne [6 vols.]
SERRA FÁBREGAS, Joaquín P. - Refranero apícola
SEVILLA MUÑOZ, Julia (con la colaboración de Mª Ángeles GARCÍA JOVE) - "El refranero hoy" (Sección dirigida por Julia Sevilla Muñoz con la colaboración de Mª Ángeles García Jove), Paremia, nº 9, pp. 133-141.
SEVILLA MUÑOZ, Julia - "El refranero hoy" (Sección dirigida por Julia Sevilla Muñoz), Paremia, nº 7, pp. 141-152
SILVESTRE, Isabel - Silvestre, Isabel (2010): Memória de Um Povo. Lisboa: Temas e Debates/ Círculo de Leitores.
SOLER I SANTALÓ, Juli - La Vall d'Aran
SORAPERRA DE GIULIO, Simon - "Proverbi e detti fassani: II", Mondo Ladino. Bollettino dell'Istituto Culturale Ladino, 1-2, pp. 155-178.
SPALLICCI, Aldo - Proverbi romagnoli
SPANO, Giovanni - Proverbi sardi trasportati in lingua italiana e confrontati con quelli degli antichi popoli. A cura de Giulio Angioni
SPEZZANO, Francesco - Proverbi calabresi
TABOADA CID, Manuel - Léxico de la comarca de Verín
TALAMONI, Jean-Guy - TALAMONI, Jean-Guy, Dictionnaire commenté des proverbes corses
TEODORESCU-KIRILEANU, S. - Proverbe agricole
TOMÁS ARIAS, Chabier - "Literatura popular aragonesa de tradizión oral en a Baixa Ribagorza", Luenga & fablas, 2, pp. 27-68.
TOMÁS ARIAS, Chabier - El aragonés del Biello Sobrarbe
TRINQUIER, Pierre - Proverbes & dictons de la langue d'Oc d'après le Dictionnaire Languedocien-Français de l'Abbé Boissier de Sauvages (1785)
TROTTA, Marco - Società e cultura contadina nei proverbi di Monte S. Angelo
VAYSSIER, Aimé - Dictionnaire Patois-Français du Département de l'Aveyron
VÁZQUEZ OBRADOR, Jesús - "Notas sobre refranes, dichos y tradiciones de algunos pueblos de Tierra de Biescas, Valle de Tena, Valle de Serrablo y Somontano", Argensola, 89, pp. 55-72.
VÁZQUEZ SACO, Francisco - Refraneiro galego e outros materiais de tradición oral [núm. 5 de Cadernos de Fraseoloxía Galega]
VENY, Joan / Lidia PONS i GRIERA - ALDC = Atles lingüístic del domini català. Volum III 4. La família: cicle de la vida. 5. Món espiritual: l'Església. Festes religioses. Creences. 6. Jocs. 7. Temps cronològic. Meteorologia. 8. Topografia
VERGARA MARTÍN, Gabriel María - Refranero geográfico español
VERGARA, Gabriel María - "Relaciones entre las festividades de la Iglesia y los fenómenos atmosféricos y las faenas agrícolas según las frases populares españolas", Boletín de la Real Sociedad Geográfica, LIII, pp. 195-210.
VIDALLER TRICAS, Rafel - Libro de as matas y os animals. Dizionario Aragonés d'Espezies Animals y Bechetals. Diccionario Aragonés de Especies Animales y Vegetales
VULETIĆ, Nikola - "Refranys meteorològics i del calendari istroromanesos i relacions interlingüístiques", Géolinguistique, 13, 343-357.
ZAMORA MOSQUERA, Federico - Refráns e ditos populares galegos
ZAMORA VICENTE, Alonso - El habla de Mérida y sus cercanías [anejo XXIX de la Revista de Filología Española]
ZANNE, Iuliu A. - Proverbele românilor din România, Basarabia, Bucovina, Ungaria, Istria şi Macedonia [10 vol.]
---
ALAIMO, Emma - Proverbi Siciliani
ALCOVER, Antoni M. / Francesc de B. MOLL - Diccionari català-valencià-balear [10 vols.] [también consultable en línea: http://dcvb.iecat.net/]
ALEXANDER-FRIZER, Tamar / Yaakov BENTOLILA - La palabra en su hora es oro. El refrán judeo-español del Norte de Marruecos
ALIBERT, Louis - Proverbes de l'Aude, classés et mis en ortographe occitane par Raymond CHABBERT
ALTON, Giovanni - Proverbi, tradizioni ed Anneddoti [sic] delle valli ladine orientali con versione italiana.
ALTON, Johann - Beiträge zur ethnologie von Ostladinien
ALVAR, Manuel - ALEICan = Atlas lingüístico y etnográfico de las Islas Canarias [3 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de Antonio LLORENTE y Gregorio SALVADOR - ALEA = Atlas lingüístico y etnográfico de Andalucía [6 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de Antonio LLORENTE, Tomás BUESA y Elena ALVAR - ALEANR = Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja [12 vols.]
ALVAR, Manuel, con la colaboración de José Antonio MAYORAL, Carlos ALVAR, Mª del Pilar NUÑO, Mª del Carmen CABALLERO, Julia B. CORRAL y Elena ALVAR. - ALECant = Atlas lingüístico y etnográfico de Cantabria [2 vols.]
AMADES, Joan - Costumari català [16 vols.]
AMADES, Joan - Folklore de Catalunya [Vol. II]. Cançoner. Cançons - refranys - endevinalles
ANDOLZ CANELA, Rafael - "Refranes, dichos, frases hechas y expresiones en aragonés y en catalán de Aragón", en Actas de las VI Jornadas sobre cultura popular altoaragonesa, pp. 75-91.
ANTONI, Anna Maria / Carlo LAPUCCI - 30 dì conta novembre... I proverbi dei mesi
ARNAL CAVERO, Pedro - Refranes, Dichos, Mazadas... en el Somontano y montaña oscense
ARNAUDIN, Félix - Proverbes de la Grande Lande (Édition établie et présentée par Jacques Boisgontier et Lothaire Mabru)
BADÍA MARGARIT, Antonio [BADIA I MARGARIT, Antoni M.] - El habla del Valle de Bielsa (Pirineo aragonés)
BALLARÍN CORNEL, Ángel - Diccionario del benasqués
BELLONZI, Fortunato - Proverbi toscani
BELTRAM, Ž. F. / Ž. N. MATALON - Proverbi friulani
BERGUA, José - Refranero español
BLADÉ, Jean-François [Bladèr, Joan-Francés] - Proverbes & Devinettes populaires recueillis dans l'Armagnac & l'Agenais
BLAQUIÈRA, Jan - Proverbes du Pays Niçois. Prouverbi dóu Païs Nissart
BLAS GABARDA, Fernando / Fernando ROMANOS HERNANDO - Fraseología en chistabín. Diccionario de refranes, modismos, locuciones y frases hechas en aragonés del Valle de Chistau
BOISGONTIER, Jacques - ALLOr = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc oriental [3 vols.]
BOTEZATU, Grigore / Andrei HÂNCU - Dicţionar de proverbe şi zicători româneşti (Ediţia a III-a) [3.ª edición]
BRACHET, F. - Dictionnaire du patois savoyard tel qu'il est parlé dans le canton d'Albertville [...] suivi d'une collection de proverbes et maximes usités dans le pays
BRAZÃO, José Ruivinho - Os Provérbios Estão Vivos em Portugal – Pesquisa Paremiológica no Algarve
CANO GONZÁLEZ, Ana Mª - Notas de Folklor Somedán
CARRÉ ALDAO, Uxío - "Coleición de refráns de almanaque", Nós, 35, pp. 6-8; 36, 13-18.
CARRUSCA, Maria de Sousa -coordenadora- - "Vozes da sabedoria" [3 vols.]
CASSANO, Joseph - La vie rustique et la philosophie dans les proverbes et dictons valdôtains
CASTAÑÓN, Luciano - "Advocaciones religiosas en refranes asturianos", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, tomo XXII, cuadernos 1º y 2º, pp. 378-393.
CASTAÑÓN, Luciano - "Los meses en el refranero asturiano", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, XVIII, pp. 395-415
CASTAÑÓN, Luciano - "Refranero asturiano. Apéndice", Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 49, pp. 251-280
CASTAÑÓN, Luciano - Refranero asturiano
CASTET, L'Abbé - Proverbes patois de la vallée de Biros en Couserans (Ariége) [sic]
CELLARD, Jacques / Gilbert DUBOIS - Dictons de la pluie et du beau temps
Centre de Normalisacion Lingüistica dera Val d'Aran (CNLVA) - Arrepervèris
CHARNAY, Thierry - "Les motifs du rossignol et du coucou dans la chanson traditionnelle de langue française", Littérature orale traditionnelle populaire. Actes du colloque, Paris, 20-22 novembre 1986,
CHASSANY, Jean-Philippe - Dictionnaire de Météorologie Populaire
CHIOCCHETTI, Fabio - "Proverbies, dič e paragogn fašegn", Mondo Ladino. Bollettino dell' Istituto Culturale Ladino, 3-4, pp. 197-223.
CIBOTTO, G. A. / DEL DRAGO, G. - Proverbi romaneschi
CIBOTTO, Giovanni Antonio - Proverbi veneti
COLONNA d'ISTRIA, Robert / COLONNA d'ISTRIA, Jean - Pruverbii di Corsica
CONDE TARRÍO, Germán - Diccionario de refráns. Correspondencias en castelán e francés
CORDIER, Eugène - Études sur le dialecte du Lavedan
COROMINES, Joan - El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó
CRUSET i VILAR, Lídia / Mireia CUSTEY i BASSACH / Sònia PEITIVÍ i ALGANS - Els noms populars de núvols, boires i vents de l'Alt Empordà
DEL FABRO, Adriano - Proverbi e modi di dire del Friuli
DELPASTRE, Marcelle - Nouveaux contes & Proverbes Limousins. Contes e Proverbis d'en qu'auqu'un [sic] temps
DÍAZ DÍAZ, Emilio - Refranero popular extremeño
DUARTE, Joaninha - A Luz da Cal ao Canto do Lume – Tradição Oral do Concelho de Mora
DUSSICH, Marino - Vocabolario della parlata di Buie d’Istria
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà
ESTRUCH i SUBIRANA, Maria - Els noms populars de núvols, boires i vents del Bages
FAPPANI, Antonio / TURELLI, Francesco - Il dialetto bresciano
FARNÉS, Sebastià - Paremiologia catalana comparada. Edició a cura de Jaume VIDAL ALCOVER, Magí SUNYER i Josep Lluís SAVALL, amb la col·laboració de Josep M. PUJOL [8 vol.]
FERNANDES, Celina Maria Busto - Ecos do Passado, Vozes do Presente – Literatura Oral e Tradicional dos Concelhos de Vinhais e Chaves
FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, José Ramón - "Dichos y refranes del valle de Ancares", Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, XL, pp. 191-217
FERRAZ Y CASTÁN, Vicente - Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza
FERREIRA, Joaquim Alves - Miscelânia, vol. IV: Literatura Popular de Trás-os-Montes e Alto Douro.
FERRO RUIBAL, Xesús (dir.) - Diccionario dos nomes galegos
FERRO RUIBAL, Xesús - "Refraneiro de Grou (Lobios) recollido por Bieito Fernandes do Palheiro", Cadernos de Fraseoloxía Galega, 10, pp. 241-253
FERRO RUIBAL, Xesús - Refraneiro galego básico
FONTANOT, Roberto - "Els refranys meteorològics als dialectes de les costes vènetes i istrianes", José Enrique GARGALLO GIL, coordinatore (con la collaborazione di Maria-Reina BASTARDAS, Joan FONTANA I TOUS, Gabriele IANNÀCCARO e Antonio TORRES TORR
FONTES, António Lourenço - Etnografia Transmontana
GARCÍA ARIAS, Xosé Lluis - Diccionario General de la Lengua Asturiana
GARCÍA GARCÍA, Luis - "Santos y fiestas en el refranero astur", Boletín del Instituto de Estudios Asturianos, 88-89 (año 30), pp. 535-563
GARCÍA MOUTON, Pilar / Francisco MORENO FERNÁNDEZ (directores) - ALeCMan = Atlas Lingüístico (y etnográfico) de Castilla - La Mancha
GARCÍA, Constantino / SANTAMARINA, Antón (directores) - ALGa = Atlas Lingüístico Galego. Volume IV. Léxico. Tempo atmosférico e cronolóxico
GARGALLO GIL, José Enrique - "Habla, refranero y cultura popular en el Rincón de Ademuz", Josep Montesinos i Martínez / Carmen Poyato Holgado, La cruz de los tres reinos: espacio y tiempo en un territorio de frontera, 135-153.
GARGALLO, José Enrique / Miquel Àngel PRADILLA - El joc ancestral de la paraula. Llengua, cultura popular i refranyer a Rossell (Baix Maestrat)
GIAMMARCO, Ernesto - Dizionario Abruzzese e Molisano [I-V]
GIOVANNOLI, Renato - “Il tempo nella saggezza popolare. Antologia di detti e proverbi dialettali del Ticino”. Quaderni di documentazione, 11
GIOVINE, Alfredo - Proverbi pugliesi
GIPPINI ESCODA, Enrique - Refraneiro galego (Escolma)
GOMIS i MESTRE, Cels [Edició notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels GOMIS i SERDAÑONS] - Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agric
GRAÇA, António dos Santos - O Poveiro – Usos, Costumes, Tradições, Lendas
GRIERA, Antoni - Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular catalana (14 vols.)
HAUSER, Albert - Bauernregeln. Eine schweizerische Sammlung mit Erläuterungen von Albert Hauser
HINŢESCU, I.C. - Proverbele românilor
HOURCADE, André - Dictionnaire bilingue des proverbes gascons
IBÀÑEZ MARTÍ, Pili / Tere IZQUIERDO SALOM / Maite MOYA REVERTÉ - "«Montsià en capell, guarda't d'ell»: Els noms dels núvols a la comarca del Montsià", Miquel Àngel PRADILLA CARDONA (ed.), Llengua i Literatura a les comarques de la diòcesi de To
Instituto de Estudios Ilerdenses / Consejo Superior de Investigaciones Científicas - Refranes climatológicos del Valle de Arán
LAPUCCI, Carlo - Cielo a pecorelle. I segni del tempo nella meteorologia popolare
LEITE DE VASCONCELOS, José - Etnografia Portuguesa [10 vol.]
LESPY, Vastin - Dictons et proverbes de Béarn. Paroemologie [sic] comparée
LOI, Salvatore - Proverbi sardi
LÓPEZ SUSÍN, José Ignacio / María Dolores MONTANER SUSÍN - Bocabulario de Plasenzia (Sotonera)
MANENT i SEGIMON, Albert / Joan CERVERA i BATARIU - Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Occidental
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents a la Conca de Barberà
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i [del] Baix Llobregat
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Barcelonès i [del] Solsonès
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Maresme
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf)
MANENT, Albert - Els noms populars de núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta
MANENT, Albert - Els noms populars dels núvols i boires: Camp de Tarragona. El Priorat
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de núvols, boires i vents al Vallès Oriental
MANENT, Albert / Joan CERVERA - Els noms populars de Núvols, Boires i Vents de la comarca de la Selva
MARTÍNEZ KLEISER, Luis - El tiempo y los espacios de tiempo en los refranes
MARTÍNEZ KLEISER, Luis - Refranero general ideológico español
MISTRAL, Frédéric - Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire Provençal-Français [2 vols.]
MONTREYNAUD, Florence / Agnès PIERRON / François SUZZONI - Dictionnaire de proverbes et dictons. La sagesse du monde entier
MORANT i MARCO, Ricard; con la colaboración de Miquel PEÑARROYA i PRATS y Julia A. TORNAL MONRABAL - [node:field_richtext_title]
MOREIRA, António - Provérbios portugueses
MOTT, Brian - Diccionario Etimológico Chistabino-Castellano / Castellano-Chistabino
MUNTEAN, George - Proverbe româneşti
MUNTEANU COLÁN, Dan - "Elementos de mitología autóctona en refranes rumanos meteorológicos y del calendario", José Enrique GARGALLO GIL, coordinador (con la colaboración de Maria-Reina Bastardas, Joan Fontana i Tous y Antonio Torres Torres), Paremio
NAUTON, Pierre - ALMC = Atlas linguistique et ethnographique du Massif central [4 vols.]
NAZZI, Gianni - Dizionari dai provierbs
NINNI, Alessandro Pericle - Materiali per un vocabolario della lingua rusticana del Contado di Treviso con un’aggiunta sopra le superstizioni, le credenze ed i proverbi rusticani
NORIEGA VARELA, Antón - "Archivo filolóxico e etnográfico de Galiza. Repertorio de refrás para todol-os meses do ano", Nós, 3, pp. 16-18.
OLTEANU, Antoaneta - Calendarele poporului român
OSTERMANN, Valentino - Proverbi friulani raccolti dalla viva voce del popolo
OTERO Álvarez, Aníbal - Vocabulario de San Jorge de Piquín
PALACIOS RASAL, Liena / Chan BAOS MUÑOZ - Bocabulario de Murillo de Galligo
PALAY, Simin - Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes (Bassin Aquitain)
PALIOTTI, Vittorio - Proverbi napoletani
PALOMBA, Joan - Tradizioni, Usi e Costumi di Alghero. Pàgines de literatura algueresa [edición de Antoni Nughes]
PANZINI, Mario - Dizionario del vernacolo anconitano
PEJENAUTE GOÑI, Javier María - Los Refranes del Tiempo de Navarra
PERBOSC, Antonin - Proverbes et dictons du Pays d'Oc
PICCITTO, Giorgio Piccitto / TROPEA, Giovanni / TROVATO, Salvatore C. - Vocabolario siciliano (I-V)
PILLONCA, Paolo - Narat su diciu. Proverbi del popolo sardo
PLANTA, Robert von / Florian MELCHER / Chapar PULT / Andra SCHORTA [fundadores] - Dicziunari Rumantcsh Grischun
POTTE, Jean-Claude - ALAL = Atlas linguistique et ethnographique de l’Auvergne et du Limousin [3 vols.]
PRATS i SOBREPERE, Joan / Joan CERVERA i BATARIU / Albert MANENT i SEGIMON - Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues
PUENTE Y ÚBEDA, Carlos - Meteorología popular ó Refranero meteorológico de la Península Ibérica
QUINTÁNS SUÁREZ, Manuel - Anuario de tradicións galegas
RAIMONDI, Piero - Proverbi genovesi
RALHA, Maria Arlete -orientadora- - Provérbios e Lengalengas
RAMA, Giuseppe - Proverbi de Verona. “Pillole di saggezza popolare”
RAVIER, Xavier - ALLOc = Atlas linguistique et ethnographique du Languedoc occidental [4 vols.]
RAYNAL, François - Au jardin des adages. 1016 proverbes en dialecte de Haute-Auvergne
REBETEZ, Martine / Christine BARRAS - Le climat des Romands
REIS, José Alves - Provérbios e Ditos Populares
RIBA i GABARRÓ, Josep - Els noms populars de núvols, boires i vents de l'Anoia
RICHELMY, Tino - Proverbi piemontesi
RÍOS NASARRE, Paz / Alberto BOLSA PUYUELO - Replega de tradizión oral en Salas Altas
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Cien refranes andaluces de meteorología, cronología y agricultura rural, recogidos de la tradición oral
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Los refranes del almanaque. Recogidos, explicados y concordados con los de varios paises [sic] románicos
RODRÍGUEZ MARÍN, Francisco - Más de 21.000 Refranes Castellanos. No contenidos en la copiosa colección del Maestro Gonzalo Correas[,] allególos de la tradición oral y de sus lecturas durante más de medio siglo (1871-1926)
RODRÍGUEZ Y RODRÍGUEZ, Manuel - "Refranes Galaico-Bercianos", Estudios Bercianos, 13, pp. 56-63
ROGNONI, Carlo - Raccolta di proverbi agrari meteorologici del parmigiano. Edizione a cura di Luigi PELIZZONI
ROLLAND, Eugène - Faune populaire de la France. Noms vulgaires, dictons, proverbes, contes et superstitions.
RONDOU, J.-P. - Folklore Pyrénéen
ROSÁRIO, Serafim do - Terras do Vimioso – Retalhos de Literatura Oral
ROUX, Josep [Josep ROS] - Proverbis Bas-Lemosins
RÚA ALLER, F. Javier - Refranes del tiempo en León
RUBIO MARCOS, Elías / José Manuel PEDROSA / César Javier PALACIOS - Creencias y supersticiones populares de la provincia de Burgos. El cielo. La tierra. El fuego. El agua. Los animales
RUSU-PĂSĂRIN, Gabriela - Calendar popular românesc
SAMPIERI, Martinu - Parlà di u Sartinesu
SÁNCHEZ VICENTE, Xuan Xosé / Jesús CAÑEDO VALLE - Mitoloxía. Refraneru asturianu (ordenáu por temes)
SANCHIS GUARNER, Manuel - Calendari de refranys
SANCHIS GUARNER, Manuel - Els vents segons la cultura popular
SANTORO, Caterina - Proverbi milanesi
SARALEGUI Y MEDINA, Manuel de - Refranero español, náutico y meteorológico
SAURA RAMI, José Antonio - De paremiologia benasquesa [inédito]
SBARBI, José María - Monografía sobre los refranes, adagios y proverbios castellanos y las obras ó fragmentos que expresamente tratan de ellos en nuestra lengua
SCHWAMENTHAL, Riccardo / Michele L. STRANIERO - Dizionario dei proverbi italiani
SÉGUY, Jean - ALG = Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne [6 vols.]
SERRA FÁBREGAS, Joaquín P. - Refranero apícola
SEVILLA MUÑOZ, Julia (con la colaboración de Mª Ángeles GARCÍA JOVE) - "El refranero hoy" (Sección dirigida por Julia Sevilla Muñoz con la colaboración de Mª Ángeles García Jove), Paremia, nº 9, pp. 133-141.
SEVILLA MUÑOZ, Julia - "El refranero hoy" (Sección dirigida por Julia Sevilla Muñoz), Paremia, nº 7, pp. 141-152
SILVESTRE, Isabel - Silvestre, Isabel (2010): Memória de Um Povo. Lisboa: Temas e Debates/ Círculo de Leitores.
SOLER I SANTALÓ, Juli - La Vall d'Aran
SORAPERRA DE GIULIO, Simon - "Proverbi e detti fassani: II", Mondo Ladino. Bollettino dell'Istituto Culturale Ladino, 1-2, pp. 155-178.
SPALLICCI, Aldo - Proverbi romagnoli
SPANO, Giovanni - Proverbi sardi trasportati in lingua italiana e confrontati con quelli degli antichi popoli. A cura de Giulio Angioni
SPEZZANO, Francesco - Proverbi calabresi
TABOADA CID, Manuel - Léxico de la comarca de Verín
TALAMONI, Jean-Guy - TALAMONI, Jean-Guy, Dictionnaire commenté des proverbes corses
TEODORESCU-KIRILEANU, S. - Proverbe agricole
TOMÁS ARIAS, Chabier - "Literatura popular aragonesa de tradizión oral en a Baixa Ribagorza", Luenga & fablas, 2, pp. 27-68.
TOMÁS ARIAS, Chabier - El aragonés del Biello Sobrarbe
TRINQUIER, Pierre - Proverbes & dictons de la langue d'Oc d'après le Dictionnaire Languedocien-Français de l'Abbé Boissier de Sauvages (1785)
TROTTA, Marco - Società e cultura contadina nei proverbi di Monte S. Angelo
VAYSSIER, Aimé - Dictionnaire Patois-Français du Département de l'Aveyron
VÁZQUEZ OBRADOR, Jesús - "Notas sobre refranes, dichos y tradiciones de algunos pueblos de Tierra de Biescas, Valle de Tena, Valle de Serrablo y Somontano", Argensola, 89, pp. 55-72.
VÁZQUEZ SACO, Francisco - Refraneiro galego e outros materiais de tradición oral [núm. 5 de Cadernos de Fraseoloxía Galega]
VENY, Joan / Lidia PONS i GRIERA - ALDC = Atles lingüístic del domini català. Volum III 4. La família: cicle de la vida. 5. Món espiritual: l'Església. Festes religioses. Creences. 6. Jocs. 7. Temps cronològic. Meteorologia. 8. Topografia
VERGARA MARTÍN, Gabriel María - Refranero geográfico español
VERGARA, Gabriel María - "Relaciones entre las festividades de la Iglesia y los fenómenos atmosféricos y las faenas agrícolas según las frases populares españolas", Boletín de la Real Sociedad Geográfica, LIII, pp. 195-210.
VIDALLER TRICAS, Rafel - Libro de as matas y os animals. Dizionario Aragonés d'Espezies Animals y Bechetals. Diccionario Aragonés de Especies Animales y Vegetales
VULETIĆ, Nikola - "Refranys meteorològics i del calendari istroromanesos i relacions interlingüístiques", Géolinguistique, 13, 343-357.
ZAMORA MOSQUERA, Federico - Refráns e ditos populares galegos
ZAMORA VICENTE, Alonso - El habla de Mérida y sus cercanías [anejo XXIX de la Revista de Filología Española]
ZANNE, Iuliu A. - Proverbele românilor din România, Basarabia, Bucovina, Ungaria, Istria şi Macedonia [10 vol.]
Per geolocalitzacions
Lloc
Territori
Descripció
Té geolocalització
---
De qualsevol mena (Localització geogràfica i/o Referència toponímica)
Localització geogràfica
Referència toponímica
Cap
Elements per pàgina
5
10
20
40
60
100
Text
Llengua o varietat
Freid d' magg e cáud d' giúgn a i n'a-i-è per la ca e per 'l frà
piemontès
Freido avanti Dênâ no gh'è dinae da poeilo pagâ
lígur (varietat de la regió italiana de la Ligúria)
Fresco en verano[,] agua en a mano
aragonès
Frescure di jugn, il rap in cuâr e la ruvine dal mulinâr
friülà
Fresquiero d'estiéu [/] Fai brounzi lou riéu
occità
Frêt d’unviâr e cjalt d’istât, in chest mond al è simpri stât
friülà
Fret Më et tsaat Jeun - y en aret pe lo frà et lo capetsin
francoprovençal d'Itàlia
Frevâ o cûrto l'è pezo che un tûrco
lígur (varietat de la regió italiana de la Ligúria)
Frevàru curtu e amàru, scurcia li viecchi allu foculàru
calabrès
Frevàru è pellaru
calabrès
Friaxe no Nadal, no[n] fai mal
gallec
Frio de Abril [/] Nas pedras vai ferir
portuguès
Frío de abril, a las peñas vaya a herir; que a las viñas suele ir
castellà
Frío de abril, helado y sutil
castellà
Frío de abril, peor que el eneril
castellà
Frio de Julho, abrasa em S. Tiago
portuguès
Frío de mayo, seituras en agosto
gallec
Frío de San Vicente y calor de San Lorenzo, aprietan mucho y pasan presto
castellà
Frío por Navidad, calor desde San Juan
castellà
Frío y calor excesivo, daña mucho el olivo
castellà
Pàgines
« primer
‹ anterior
…
249
250
251
252
253
254
255
256
257
…
següent ›
últim »
Mostrant
5041 - 5060
de
13210
(pàgina 253 de 661)
