sega, segar | ParemioRom

sega, segar

Category:

feines agrícoles

Fitxes de refranys

Mostrant 1 - 20 de 78 (pàgina 1 de 4)

Text	Llengua o varietat
A auga de Seitura cura	gallec
A la Canitiûla véde té-bun: che lé gnolé van chu Motélon, [/] Va té catzi dein ta mèjon; [/] Mâ che van contré Valai, [/] Prin ta faux et ton covai	francoprovençal de Suïssa (la Suïssa romanda)
Ande o cuco por onde andar, c’os ceifeiros há-de abalar	portuguès
Cando neva atrás do mollo, neva hastr'o xonllo	gallec
Con pléou sul rompan, [/] Pléou sul boulan	occità
Cuando canta 'l pampayar, pica la guadaña y vete a segar	asturià
Cuando la chouva vey pa la sierra, coy la bruesa ya vey a por tcheña; ya cuando vey pa la mar, coy il gadaño ya vey a sigar	asturià
Cur cha Lunghin ho sü la chapütscha, [/] metta davent la fotsch e piglia'l rastè	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur cha'l Pisoc ha sü'l chapè, [/] schi lascha la fotsch e piglia'l rastè	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur il [P]iz [T]umpiv porta capé, lascha la faulç e prenda rasté	romanx (retoromànic de Suïssa)
Frío de mayo, seituras en agosto	gallec
Il gran freddo di gennaio, il mal tempo di febbraio, il vento di marzo, le dolci acque di aprile, le guazze di maggio, il buon mieter di giugno, il buon batter di luglio, le tre acque d'agosto con la bona stagione, vagliono più che il tron di Salomone	toscà
Il meglder prader ais l'ora	romanx (retoromànic de Suïssa)
Incur'cal piz Duan ha sü'l capel, bütta lò la falc e čiappa al rastel	llombard de Suïssa
Juliol, \| sega amb sol	català
Kan i vouête kontr Vevè, [/] Prin ta fo è ton kové; [/] Kan i vouête kontr [/] Pyanfayon, [/] Prin ta lêna e ton takon	francoprovençal de Suïssa (la Suïssa romanda)
Kan lé nyolé van kontre Plyanfayon, [/] Prin ta leina é ton takon; [/] Kan lé nyolé van kontre le Valéi, [/] Prin ta fo é ton kovei	francoprovençal de Suïssa (la Suïssa romanda)
Kan lé nyolé van kontré Vevè, [/] Prin la fo é le kavé	francoprovençal de Suïssa (la Suïssa romanda)
La boira en eixut, ja has segat i ja has batut	català
La Ngannelóre o che néveche o ce chióve, mèzza vernéte è assute fóre: ou arrespuste la vècchia arraggéte: fra ce ne nvéne la Nnunziéte; arrespónne lu Curpe de Criste: pe jèsse cchiù ssecure quanne aièssene li meteture	pullès (varietat de la regió italiana de la Pulla)

Pàgines