|
Cremallot al llum, [/] pluja i no fum |
català |
|
Cuant ch'a fumin lis risultivis, siroc soteràn |
friülà |
|
Cur cha'l Lai Nair füma, schi vaine trid'ora |
romanx (retoromànic de Suïssa) |
|
En febrero, un rato al sol y otro al humero |
castellà |
|
Fumera que s'arrastra[,] agua a canastas |
aragonès |
|
La Isleta ahumada, brisa azufrada |
castellà |
|
Lorsque la Dent d'Oche fume, il est presque certain qu'il pleut le lendemain |
francès |
|
Mès vale fumo que escarcha |
benasquès |
|
Quan Canigó fuma, [/] senyal de pluja |
català |
|
Quan el Montseny fuma, aigua segura |
català |
|
Quan lo fin treine, l'est segno de croë ten |
francoprovençal d'Itàlia |
|
Se béses lou fun d'Ouol [/] Pren lo fóurco et bay ol souol |
occità |
|
Se in chest mês fumin lis monts dispès, segno d’un trist unviêr |
friülà |
|
Si dempués qu'abocanó vese la tierra fumiar, ye siñal de qu'otra vez va llover hasta fartar |
asturià |
|
Si la Tordera fuma, passant pel sot de Can Parera, pluja al darrere |
català |
|
El día ñublo, vase como el humo |
castellà |
|
Fume baixo, señal de auga |
gallec |
|
Plueio de jun [/] Emborgno tout coume de fum |
occità |
|
Quand la chaminèio fumo, lou tèms vòu chanja |
occità |
|
Quand lou fum es pèr la coumbo, [/] Pren ta fourco e vai à l'oumbro; [/] Quand es pèl puech, [/] Vai a suspluech |
occità |
