|
Por san Vicente andan as augas na súa corrente, quer xiada, quer quente |
gallec |
|
Quan l'eve feit eqeuma[,] in tré dzor plout |
francoprovençal d'Itàlia |
|
Quan le peisson sórton de l'eigue, va ploure |
francoprovençal d'Itàlia |
|
Quand Rebentí serà sens aiga, Las Gotinas sens fanga, e lo chai de Sant Martin sens vin, lo mond aurà fin |
occità |
|
Quando spuzza la sentina [/] l'acqua, amighi, s'avizina |
vènet |
|
Saint Vincent cllier et bë, tan de vin que d'eve |
francoprovençal d'Itàlia |
|
San Matías, -Marso ar quinto día; entra er sol por las umbrías- y calienta las aguas frías |
castellà |
|
San Matías, / marzo al quinto día; / entra el sol por las umbrías / y calienta las aguas frías, / y cantan las cotovías |
castellà |
|
San Mattias ovas sün las vias — naiv aint in las quadrias |
romanx (retoromànic de Suïssa) |
|
Scha a San Mattias las ovas cuorran per las vias, [/] schi vain la naiv aint illas quadrias |
romanx (retoromànic de Suïssa) |
|
Se chove en abril, sal a augha polo carril |
gallec |
|
Se não chover, a água não é nenhuma |
portuguès |
|
Si l'arche de Noé trempe dans l'eau / Pluie deux jours après ou plus tôt |
francès |
|
Abriéu, [/] Bouto l'aigo au riéu |
occità |
|
Andoriñas a rentes da auga, chuvia na praia |
gallec |
|
Apa curgătoare de e caldă, urmează ger |
romanès |
|
Apa, vîntu şi gura lumii nu o poţi opri |
romanès |
|
Bartoumiéu [/] Bouto l'aigo au riéu |
occità |
|
Cînd ploaia se risipeşte, [/] apă nu se mai găseşte |
romanès |
|
Eau qui court à la Sainte-Agathe, [/] Mettra du lait dans la baratte |
francès |
