|
À la Sainte-Catherine, [/] L'hiver s'aberline. [/] À la Saint-André, [/] Il est aberliné |
francés |
|
A sant Andriéu [/] Ço dis lou fre: eici siéu iéu |
occitano |
|
A sant Andriéu, [/] La nèu pèr riéu |
occitano |
|
A sant Luc [/] La nèu pèl truc; [/] A Toussants, [/] La nèu pès camps; [/] A sant Andriéu, [/] La nèu pèl riéu |
occitano |
|
Cum e vremea de Sântandrei, aşa va fi toatǎ iarna |
rumano |
|
Disse il freddo alla vecchia: [/] per Sant'Andrea aspettami, [/] se non son venuto, [/] aspettami a Natale, [/] se non ci sono a Natale [/] mai più non m’aspettare |
italiano |
|
În ziua de Sf. Andrei să cauţi gogoşi de tufă (ristic); dacă vor fi pline, anul următor e ploios |
rumano |
|
La neu de Sant Andreu, [/] fins a Carnestoltes la veureu |
catalán |
|
La neve Sant'Andrea l'aspetta [/] se non a Sant'Andrea a Natale [/] se non a Natale [/] più non l’aspettare |
italiano |
|
Neige de Saint-André [/] Peut cent jours durer |
francés |
|
Per sant Andreu, | la neu al peu |
catalán |
|
Per sant Martí, la neu al pi; si no hi és al vespre, hi és al matí; per sant Andreu, pertot arreu |
catalán |
|
Per Sant Martí, l’hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu |
catalán |
|
Per sant Sadurní, | la neu pel camí, | i per sant Andreu, | pertot arreu |
catalán |
|
Polo san Andrés, neve ó meu pé. Por santa Lucía, neve astra na cuciña |
gallego |
|
Por San Andrés a pirmeira nevada ves |
gallego |
|
Por San Andrés, la nieve en los pies |
castellano |
|
Por San Martino, el invierno viene de camino; y aunque venga retrasado, por San Andrés ya ha llegado |
castellano |
|
Pour la Saint-André, [/] Qui n'a pas de cape doit l'emprunter |
francés |
|
Pour Sainte-Catherine, [/] Fais de la farine, [/] Car pour Saint-André, [/] Le bief sera gelé |
francés |
