|
Cada pingota de auga na sega vale un sapiño na terra |
gallego |
|
Cando o primeiro trono que ven no mes de xaneiro ven polo mar, fartura no mar; cando ven pola terra, fartura na terra |
gallego |
|
Cando soa o vendabal, mal pola terra, mal polo mar |
gallego |
|
Cât de afund e în pământ cuibul cârtiţei vara, aşa de mare va fi omătul iarna |
rumano |
|
Cornes en l'air / Terre mouillée |
francés |
|
Croissant de quatre jours et corne d'en bas ronde, / Signe de mauvais temps sur la terre et sur l'onde |
francés |
|
Dacă pământul este neacoperit şi dacă suflă vânturi calde, apoi se umplu cimitirele |
rumano |
|
Dacă pământul va fi îmbrăcat în promoroacă, are să fie belşug şi sănătate |
rumano |
|
Gavines cap al cel, migjorn a la terra |
catalán |
|
La brume qui vient vers la terre marque le mistral |
francés |
|
Llevant en mar i tramuntana en terra, | pluja darrera |
catalán |
|
Luna cercada, tierra mojada |
castellano |
|
Neboeiro na terra, treboada no mar: ou ben chover ou ben nevar |
gallego |
|
Neige de décembre [/] Est engrais pour la terre |
francés |
|
Nèu de vue jour, maire de la terro; de vue jour en-lai, meirastro |
occitano |
|
Nèu dins terro vau femié [/] Mai que noun gèle l'en-darrié |
occitano |
|
Nubarrones en tierra, bonanza en la mar |
castellano |
|
Oreneta que vola per terra[,] porta tempesta |
catalán |
|
Oronell terrer, pedra o aigua ve |
catalán |
|
Pămîntul cînd se usucă [/] ploaie cere să-l adape |
rumano |