|
Si nieva en bolismas[,] p' días tiens caldo |
aragonès |
|
Si Héurè nou heuréje, [/] Touts lous dies de l'an qu'abéje |
occità |
|
Setembar e utobar cun dal bel giurnedi [/] temp ad fe dal scampagnedi |
romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya) |
|
Ploie a san Zuan, ploie plui dîs daurman e mâl pal noselam |
friülà |
|
Os bons dias em Janeiro vêm-se a pagar em Fevereiro |
portuguès |
|
Nos dias de Julho, [/] Eu ceifo e debulho; [/] Se o vento vai dando, [/] Vou logo ensacando |
portuguès |
|
Nieve en febrero, con las patas se las lleva el perro; pero al final, que no a primeros |
castellà |
|
Molts de dies bons fan un any dolent |
català |
|
Maz tot i dè un tinaƷ
|
romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya) |
|
Marzo sete, disisete, vintisete, [/] punti de stela, giorni de saete |
vènet |
|
Lune brillante et blanche en même temps / Pour plusieurs jours nous promet le beau temps |
francès |
|
Los díis bonos de febreru habín quemase toos |
asturià |
|
Le ggiornate d'inverno sò mozzichi |
romanesc |
|
La fêha de la Tsandeleusa [/] Le dzor cresson d'eun'aoura, [/] Et lo fret crei pi incoura |
francoprovençal d'Itàlia |
|
In març ti conven vê dôs ombrenis, une sui dîs brus e une pai dîs biei |
friülà |
|
Estrelas quedas, dias mansos |
portuguès |
|
En primeros de marzo, da el sol en la sombra y canta la golondra |
castellà |
|
En Ávila todos los días sale el sol |
castellà |
|
Cuant che la lune e mole jù il cercli, a ven ploie in pôs dîs |
friülà |
|
Chova água, chova dias, quem o paga é o Matias; água vá, água venha, não se vai ao monte, vai-se à lenha |
portuguès |
