Aquesta sessió es basa en la tesi que inclou l’edició parcial i el comentari d’una part dels textos copiats en una miscel·lània alquímica, conservada a la Bibliothèque nationale de France, a París, al manuscrit Esp. 289. Es tracta d’una miscel·lània del segle XVI que conté el Testament alquímic pseudolul·lià, entre d’altres obres cabdals centrades en l’alquímia mèdica, coneguda també com alquímia de l’elixir, que es desenvolupà, per primer cop a Europa, a l’àrea occitanocatalana. Es tracta d’un manuscrit autògraf, copiat en la primera meitat del segle XVI per Jaume Mas, un alquimista-fargaire català “de la vila de Bagà”, es a dir originari de l’Alt Berguedà, una posició d’accés estratègica per a la Cerdanya, on hi havia mines de ferro. L’original llatí de l’obra, el Testamentum, es remunta a la primera meitat del segle XIV, s’atribueix a un autor català de formació medicoalquímica, conegut com Magister Testamenti, i constitueix el tractat principal i més antic del corpus alquímic pseudolul·lià, que és, juntament amb el pseudoarnaldià, el més important de l’Occident europeu medieval.