Al Llibre d’amic e amat hom descobreix una història d’amor universal que transcendeix el temps: les vicissituds d’un personatge a la recerca de l’amor d’un amat inassolible, que camina infinitament malgrat les penes que li suposa viure l’amor que el posseeix. Són moltes les lectures que se’n poden fer i que se n’han fet, però l’anàlisi de l’obra no pot prescindir dels elements contextuals que la vertebren, de manera que ha de tenir en compte el context ficcional en què s’inscriu, el pensament de Ramon Llull i el context cultural, espiritual i literari coetanis. Així, pretenem examinar com es configura la proposta mística de Llull a partir dels elements del LAA que s’inscriuen en la cosmovisió medieval i es configuren com a símbols i, en especial, en relació amb el corpus lul·lià, sobretot amb el Llibre de Contemplació. La lectura de les metàfores ens farà comprovar que el viatge de l’amic s’inicia i es clou en el món i es manifesta en una conversa dialògica teixida de cants i silencis.