Al seu tractat, les Razos de trobar, el trobador català Ramon Vidal parla de la llengua poètica dels trobadors amb termes espacials i suggereix que la “parladura drecha” constitueix un país de què els trobadors—que siguin occitans, catalans o italians—poden ser “exiliats,” si cometen errors gramaticals. Igualment, aquells trobadors que no provenen de països occitanòfons poden “naturalitzar-se,” si aprenen les regles de gramàtica. A la seva adaptació de les Razos, les Regles de trobar, Jofre de Foixà parla també de les fronteres entre els vernacles literaris i els seus zones limítrofes com a territori que una llengua poètica pot annexar gràcies al gènere literari. En aquest seminari, s’analitzarà la representació de la llengua poètica al Mirall de trobar, i sobretot com Berenguer d’Anoia la representa com a espai discursiu en què poetes d’orígens distints es reuneixen.