Esteu aquí

Sobre les fons de la descriptio puellae al Tirant lo Blanc

Data: dia i hora: 
dimarts, 3 juny, 2014 - 19:30
Programa: 

El dia 3 de juny va tenir lloc la sessió de clausura del Seminari Literatura i Cultura de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna del curs 2013- 2014 i del màster Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona. La sessió va comptar amb una presentació especial de la Dra. Lola Badia, que va dedicar un record a la figura de Martí de Riquer. A continuació, Maria de las Nieves Muñiz Muñiz, catedràtica del Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona, va presentar la ponència titulada Sobre les fonts de la descriptio puellae al Tirant lo Blanc. Muñiz ha dedicat bona part de la seva investigació a l’estudi de la descriptio puellae a la literatura clàssica i medieval, i en aquesta sessió, partint del seu estudi i dels estudis de Josep Pujol sobre les fonts del Tirant, va aportar nous resultats pel que fa a la identificació de fonts en l’ús del motiu literari de la descriptio puellae al Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. 

Tal i com va explicar en la primera part de la ponència, sobre l’ús i les fonts de la descriptio puellae en la literatura medieval, la recreació d’aquest tòpic presenta una estructura complexa, basada en una tradició híbrida i marcada per la intertextualitat i l’originalitat. La ponent va presentar sintèticament la tradició i l’ús d’aquest tòpic des de la literatura clàssica a la literatura del segle XV a través de quatre motius: les galtes, el nas, les mans i els pits. Va identificar les imatges utilitzades per la descripció de cada motiu, va mostrar-ne l’evolució a partir de l’ús de diversos autors i va remarcar la importància de resseguir tots els textos cronològicament per tal d’identificar-ne les fonts. Com va mostrar, cada autor treballa amb més d’una font i aporta variants originals, de manera que reconstruir l’ús d’aquests motius a partir dels textos conservats requereix una actitud per part de l’investigador equivalent a la del filòleg en fer la recensio de testimonis d’un text. 

Després d’aquesta part introductòria, la ponent va analitzar la presència del tema de la descriptio puellae al Tirant lo Blanc i va presentar noves aportacions quant a la identificació de les fonts i a la valoració de l’operació portada a terme per Joanot Martorell en la recreació d’aquest tòpic literari. L’anàlisi es va centrar en la descripció de Carmesina al capítol 119 del Tirant, que presenta tots els motius de la descriptio puellae, i en les breus descripcions de detalls que apareixen en altres capítols (els pits al capítol 118, els cabells i la cara al capítol 161, els cabells, els ulls, la boca i els pits al capítol 231 i els cabells i els ulls al capítol 322). Muñiz va mostrar les connexions que presenten les imatges utilitzades amb diverses fonts clàssiques i medievals i va observar la importància d’una traducció castellana anònima de les Històries troianes (Crónica troyana) com a font principal del capítol 119 i de la Commedia delle ninfe de Boccacio al capítol 231. La ponent va mostrar les diverses variacions en l’ús de les imatges i va remarcar l’originalitat de Martorell en l’operació d’imitació i reinvenció de fonts aplicada a la descriptio puellae, sobretot pel que fa a la reducció dels trets descrits (la primera vegada que es troba en prosa després de la reducció operada per Petrarca en poesia), a la concentració d’imatges per un únic tret i a la selecció dels adjectius.