Esteu aquí
Orígens i desenvolupament de la diagramàtica lul·liana
En la sessió del dia 1 de desembre, Anna Serra, doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, va presentar la seva recerca entorn dels «Orígens i desenvolupament de la diagramàtica lul·liana. De la gramàtica a la diagramàtica», que forma part del projecte d’investigació «Ramon Llull y el lulismo europeo: orígenes y desarrollo de la iconografía luliana», dirigit per Amador Vega. En la introducció, va presentar alguns aspectes metodològics de l’estudi de la relació entre el text i la imatge, i va observar que la iconografia lul·liana avança d’acord amb l’evolució del pensament de l’autor. En la part central, la investigadora va mostrar la classificació de diferents tipus d’imatges lul·lianes que està portant a terme per a la confecció d’un corpus iconogràfic de Llull.
En primer lloc, va observar la necessitat de distingir els diferents models iconogràfics que apareixen en els manuscrits lul·lians de primera generació, en manuscrits dels segles xv-xvi, i en edicions i en interpretacions d’altres autors. En segon lloc, va parlar de les mans mnemòniques i de la iconografia jurídica. En tercer lloc, va presentar les característiques de la iconografia preartística (Llibre de contemplació en Déu). Pel que fa a l’etapa quaternària, va distingir la iconografia de l’Ars compendiosa inveniendi veritatem, de l’Ars notatoria, de l’Art demostrativa i de les obres mèdiques (com els Començaments de medicina). Pel que fa a l’etapa ternària, es va centrar sobretot en la figura de l’arbre en obres com l’Arbre de filosofia desiderat o l’Arbre de filosofia d’amor, i en la iconografia de l’Ars brevis i l’Ars generalis ultima; i finalment, va fer referència als mapes conceptuals. Al final de la sessió, Anna Serra va remercar l’interès d’identificar les tradicions gràfiques que hi ha darrere de la iconografia lul·liana i la necessitat de tenir en compte els aspectes cronològics, morfològics i funcionals d’aquesta iconografia a l’hora de preparar l’inventari; Albert Soler va remarcar, en aquest sentit, les aportacions d’Anthony Bonner sobre la funcionalitat i el dinamisme de les figures en relació amb l’Art.