Víctor Lillo va exposar la seva recerca sobre la utopia castellana inèdita Omníbona, de datació imprecisa (entre 1535 i 1542), en el context de la recepció del pensament utòpic de mitjans del segle XVI a Espanya. Es tracta d’un diàleg anònim que representa l’única ficció utòpica de la literatura castellana de l’època i probablement la primera utopia en llengua vernacla a Europa escrita després de la Utopia de Thomas More.    

            En la primera part de l’exposició, Lillo va proposar una revisió de la recepció i la traducció castellana d’Utopia de More. L’anàlisi ha permès establir que la traducció castellana està basada probablement en l’edició de Florència. Gràcies a aquesta edició podem datar la traducció castellana entre 1520 i 1530, els anys en què era més viva la recepció i influència de More a la península. Diversos testimonis mostren la difusió de l’autor a Espanya, especialment per obra del jurista i primer bisbe de Michoacán (Mèxic) Vasco de Quiroga, que havia difós les lleis de la Utopia en comunitats del nou món. Ara bé, aquesta difusió s’estroncà a mitjans del s. XVI.

            La crítica ha apuntat diversos factors per explicar aquest tall en la recepció de More, com ara la censura exercida per la Inquisició. No obstant això, Lillo ha fet notar que en aquesta època d’interrupció de la transmissió sí que es tenia accés al text, i que cal indagar altres factors. Sobre la causa inquisitorial, el ponent va apuntar que l’obra de More no es troba en els catàlegs d’obres prohibides, per exemple l’índex de llibres prohibits de Gaspar de Quiroga de 1583. Això porta a la conclusió que l’obra de More no fou pas censurada per la Inquisició.

            Altrament, però, More, que fou canceller d’Enric VIII d’Anglaterra, morí tràgicament per ordre del monarca, que el feu executar per no posicionar-se a favor de la seva condició de cap de l’Església. A partir de 1535 començà la difusió de textos i cartes que presentaven More com a màrtir de l’Església catòlica, i que deixaven a banda la seva faceta d’humanista. Lillo va apuntar que cal relacionar la discordança entre aquesta nova visió del personatge amb la de l’humanista autor d’Utopia, que no afavoria la imatge de màrtir.

            Omníbona (c. 1540) és es conserva en un manuscrit de la Real Academia de la Historia (9/2218). Es presenta com un catàleg d’ordenances a l’estil dels regiments de prínceps —i, de fet, està dedicat a un príncep, probablement el futur Felip II; i el manuscrit que conté el text s’intitula Regimiento de príncipes, per bé que no respon a les convencions del gènere. Lillo ha estudiat el text al costat de la Utopia de More i ha arribat a la conclusió que, per bé que és una utopia, també és un text amb un caràcter marcadament menys literari, més tècnic, com un memorial. L’obra reflecteix molt bé el context històric de l’Espanya del segle XVI (el dotzè llibre, per exemple, parla de la reforma de la Inquisició) i desenvolupa només parcialment aspectes del pensament utòpic.

Arnau Vives