Esteu aquí

Ni diaris, ni periòdics. Els començaments del periodisme a Catalunya (segles XV-XVII)

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
dijous, 14 desembre, 2006 - 19:30
Programa: 

La sessió del 14 de desembre de 2006 va tenir com a convidat Henry Ettinghausen, catedràtic emèrit de la Universitat de Southampton, que va presentar el 14 de desembre del 2006 Ni diaris, ni periòdics. Els començaments del periodisme a Catalunya (segles XV-XVII), tema en què ha esdevingut el màxim especialista. Ettinghausen va començar amb una visió panoràmica de la història de la premsa a Catalunya: les primeres publicacions eren simplement fullets informatius puntuals i esporàdics que rebien el nom de relacions. Gràcies principalment a la intervenció crucial de la impremta i a la creixent eficàcia de la comunicació aquests fulls van aconseguir una difusió important que abraçava un públic lector molt divers. La informació impresa, però, a diferència de la manuscrita, havia de passar per la censura, fet que condicionava en gran part el seu caràcter: la premsa va esdevenir una eina política important emprada per a imposar la visió del poder vigent i, per tant, les informacions eren sempre parcials. Les publicacions més serioses, de temàtica cortesana i eclesiàstica, convivien amb una premsa de caire més popular basada en el sensacionalisme i que tractava tota mena de desastres naturals i de guerra (sempre les derrotes alienes i les victòries pròpies), de successos sangonosos i de deformitats humanes, notícies que evidencien la fràgil frontera que existia entre la ficció i la realitat. Aquest distanciament de la realitat que caracteritzava la premsa popular l’allunya del nostre concepte actual de periodisme i l’apropa al món de la literatura; al debat posterior es va veure com, en efecte, alguns textos literaris de l’època comparteixen moltes de les característiques d’aquestes relacions. 

Segons Ettinghausen Catalunya va ser pionera a la península en la producció de gasetes durant els primers anys de la Guerra dels Segadors. No obstant, aviat es van deixar de publicar i no va ser fins anys més tard que es produïren a Madrid les primeres manifestacions sòlides i de publicació constant, que no eren sinó traduccions parcials de gasetes europees. Finalment Ettinghausen va analitzar amb més profunditat algunes de les relacions de successos barcelonines que havia editat en el seu llibre Notícies del segle XVII: la premsa a Barcelona entre 1612 i 1618 (Arxiu Municipal de Barcelona, 2000), il—lustrant la mentalitat de la societat del renaixement i del barroc, fet que li va permetre fer un exercici de comparació entre la societat catalana d’ara i d’abans, integrant els vincles amb la resta d’Espanya i amb els països de la Mediterrània.