El 15 de novembre Joan Bellsolell a «Miquel Mai (ca. 1480-1546), comitència artística i construcció d’una imatge literària al Renaixement» va presentar els resultats de la seva tesi doctoral, llegida a la Universitat de Girona el juliol de 2011. Bellsolell, que ha localitzat i editat els testaments i els inventaris de béns de Miquel Mai i de la seva muller, Elionor de Setantí, fins ara desconeguts, va donar una visió molt precisa de l’horitzó cultural i dels interessos artístics de Miquel Mai, el personatge polític més prestigiós de la Barcelona de la primera meitat del segle XVI. 

Des d’una perspectiva autènticament pluridisciplinar, que posa en relació història social, política, art i literatura, Bellsolell va mostrar com l’art i la literatura es complementen en la construcció d’una imatge renaixentista del polític. Per això va resseguir la trajectòria de Mai des de la seva formació a la Universitat de Barcelona fins a l’activitat diplomàtica de més alt nivell com a ambaixador a Roma després del Sacco (1528-1533). 

Pel que fa al món de l’art, va perfilar les idees artístiques de Mai, la seva activitat com a col·leccionista, la traça i decoració del seu palau barceloní i la funció que els objectes artístics tenien en la seva projecció pública. En el terreny literari, va plantejar la seva vinculació amb l’erasmisme i va descriure, analitzar i valorar la biblioteca de Mai, gràcies a la localització de l’inventari que permet conèixer el contingut dels 2.200 volums que va posseir. Més enllà de la seva connexió amb el món de l’art, la biblioteca de Mai, força eclèctica pel que fa al contingut però amb una presència destacada d’obres d’Erasme i dels humanistes italians, és especialment útil per redimensionar la petja del món clàssic i de la cultura italiana al Renaixement català.