Esteu aquí

Minnesang. Una aproximació a la poesia trobadoresca alemanya per a un debat interdisciplinar

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
dijous, 30 novembre, 2006 - 19:30
Programa: 

Víctor Millet, professor de filologia alemanya de la Universitat de Santiago de Compostel—la, també va parlar de poesia i de cançoners el 30 de novembre de 2007, amb una proposta sobre: Minnesang. Una aproximació a la poesia trobadoresca alemanya per a un debat interdisciplinar. Va oferir una panoràmica comparativa de la lírica trobadoresca romànica i l’alemanya, dues tradicions de gran pes a la literatura medieval, que no es posen gaire sovint en contacte i menys en comparacions estretes dels diversos moments de la seva evolució. El corpus de poesia de tall trobadoresc en alemany es divideix clarament en dos grans gèneres: la poesia amorosa, és a dir, Minnesang, i la proverbial. S’inicia a mitjans del s. XII, entra ca. 1160 i 1210 comença a mostrar influència romànica i arriba fins a principis del s. XIV. Els cançoners conservats presenten una doble tipologia: antològics ordenats per autor o monogràfics dedicats a un o dos autors. Tot i que la cançó alemanya a partir de ca. 1160 rep una evident influència de la lírica dels trobadors occitans, presenta uns trets característics que van de les tècniques de versificació (mètrica diferent, absència de refranh i d’enllaçament de cobles i freqüent desordre en la seqüència estròfica) a d’altres característiques, com pot ser la menor "biografització" (que es manifesta per exemple en l’absència dels noms de dames i trobadors o el fet que mai s’indiqui un motiu per la impossibilitat de l'amor, i s’eviti especialment de dir que la dama és casada). L’anàlisi de la poesia de Walther von Vogelweide, exemplificada amb la lectura d’un parell de cançons, revela una gran tendència a la reflexió metaliterària. Finalment, l’evolució de la lírica alemanya al segle XIII es pot classificar en tres grans línies: la continuació dintre dels paràmetres establerts, la tendència cap a un preciosisme formal amb menor profunditat de continguts i la tendència cap a la paròdia. En aquesta última línia destaca l’obra de Neidhart, molt peculiar i característica de la lírica alemanya. Uns breus apunts sobre el lai i el sirventès acaben de dibuixar les principals diferències amb la tradició romànica.