En la sessió del dia 12 de gener de 2016 Patrizio Rigobon va presentar «La traducció vèneta del Llibre de les bèsties», a propòsit de la publicació de l’edició crítica d’aquesta versió de l’opuscle lul·lià a cura de Marcella Ciceri: Ramon Llull, Libre de le bestie. Traduzione veneta trecentesca (Edizioni dell’Orso, 2015). En primer lloc, va fer una presentació general sobre la transmissió de la traducció italiana del Llibre de meravelles, de la qual es coneixen quatre manuscrits del segle xv, un del xvi i un del xvii. En segon lloc, va parlar de l’origen de la traducció: sembla que és de la meitat del segle xiv i que prové de l’àrea veneciana, de manera que es pot situar en la complexa xarxa de relacions que Llull establí a Venècia. La col·lació dels diversos testimonis d’aquesta versió permet distingir dues famílies en la tradició del text i justifica la selecció del testimoni de Venècia (Biblioteca Nazionale Marciana, ms. It. II 109 [5044]) com a manuscrit de base de l’edició del Llibre de les bèsties. A continuació, Rigobon va aportar algunes dades sobre la llengua d’aquest testimoni i sobre la llengua de la traducció, i va posar en relació les característiques del text amb la situació lingüística de l’àrea vèneta a mitjan segle xiv. Es poden documentar diversos trets que mostren l’oscil·lació del model lingüístic de la traducció i l’ús de formes pròpies de la llengua vèneta: variació en l’ús dels substantius (bou “bo”, “bue”, “bove”, “buo”, “buoe”; rata “sorçe”, “rati”; donzell “fiol”, “fiolo”, “çovane”, “giovene”; lluerna “luziola”, “verme”), ús de formes verbals pròpies del vènet (“stremire” per “rabbrividire”; “insir” i “ensir” per “uscire”; “aldano”, terme d’ús jurídic usat en la burocràcia vèneta), formes nominals de la llengua vèneta (pronoms personals “elo”, “ela”, “ge·l”; buc d’abelles “buzo de ave”, it. ‘arnia’ o ‘alveare’; carrer “chale”, it. “via”, “strada”). Tal i com va observar el ponent, aquestes dades lingüístiques són una bona mostra de l’origen vènet de la traducció i posen de manifest el problema de la definició lingüística de textos lul·lians que presenten una dimensió literària.