Renedo va dividir la seva intervenció en dos blocs, el primer dedicat a la fruita i el segon dedicat al vi. En el bloc dedicat a la fruita, Renedo va exposar inicialment la consideració de què gaudia aquesta branca de l’alimentació. La fruita apareix poc als llibres de receptes, això no obstant, fou considerada sempre un menjar refinat, al costat del vi, la carn de caça o la mantega. Segons Renedo, que seguia els plantejaments de Grieco, els aliments a l’edat mitjana es distribuïen en funció de les classes socials i eren jerarquitzats seguint el model analògic de la gran cadena de l’ésser: els més propers a la terra, com els bulbs o les arrels, eren considerats els més grossers, mentre que els més distanciats, com la fruita, eren consumits com un bé subtil.

Establert el marc de referències de la seva recerca, Renedo va aportar testimonis documentals en dues direccions complementàries: la fruita com a llepolia natural i com a element medicinal. Considerada un aliment fred a causa de l’acidesa, la fruita podia ser objecte de restricció, com demostren algunes opinions de Lluís d’Alcanyís o Eiximenis, que en recomanen un ús moderat o fins i tot nul. D’altra banda, però, gaudia d’una alta valoració culinària entre les classes altes de la societat; prova n’és el debat poètic entre Jaume March i el vescomte de Rocabertí, jutjat per Pere III, en què March presenta la figa i el préssec com a fruits nobles —com a nota a peu de pàgina, Renedo va identificar la «caravia» del debat (v. 143) amb la xirivia. El mateix Pere III eleva la figa a la categoria de menjar de reis a la seva Crònica.

En l’àmbit medicinal, Renedo va aportar nombrosos exemples, com els del clergue golafre del Terç del Crestià, on la fruita és presentada com a remeiera dels excessos de la golafreria. Les opinions d’Eiximenis van estructurar aquest subapartat de l’exposició: el menoret critica especialment els gourmets per epicuris i censura els abusos en el consum de la fruita, que la medicina medieval restringia especialment a l’inici dels àpats.

Quant a la presència del vi a la literatura catalana medieval i als usos socials de què gaudia, Renedo va posar l’accent en el maridatge amb la fruita i, concretament, en un exemple d’Eiximenis en què recomana el consum de figues amb «vin grec», del qual no se n’ha escatit encara la procedència, per bé que tot apunta a un vi blanc, aromàtic i licorós que segurament provenia de Nàpols. El maridatge amb vi es remunta, com a mínim, a Arnau de Vilanova, que recomana beure’n amb piment i neules al Regiment de sanitat com a principi mèdic. Renedo va exposar, finalment, que també el formatge era habitualment maridat amb la fruita, molt freqüentment amb les peres.  

Albert Tomàs