Xavier Espluga va presentar noves dades entorn de Pere Galés, calvinista d’Ulldecona, de qui no tenim gaire bibliografia i que el conferenciant ha estudiat els últims anys (vegeu l’SLIMM del 26 de febrer de 2013, en el qual Espluga va exposar el seu primer estudi de la trajectòria del personatge). Criden l’atenció els elogis que li feren alguns contemporanis, com l’arquebisbe Antoni Agustí. El seminari va versar entorn de l’obra De Emendatione Gratiani dialogorum libri duo, escrita per Antoni Agustí, en la qual l’arquebisbe fa aparèixer Galés com a personatge. Agustí hi planteja la necessitat de revisar el text de Gracià d’acord amb criteris filològics, després que el text fos publicat en una edició establerta per una comissió contrareformista. Espluga va presentar els avatars d’aquest procés editorial i filològic, la complexa composició i resultat de l’edició romana del Decretum, i la recepció que n’havien fet els filòlegs protestants. Precisament, Agustí havia defensat que el text se sotmetés a una revisió humanística. L’edició romana, contrareformista, publicada el 1582, sempre fou rebuda amb moltes crítiques per la manca de rigor i esperit conservador; més que una edició crítica, era una edició corregida.

Agustí s’havia negat a participar de la comissió de revisió atès que l’edició no hauria complert les seves exigències filològiques; per això va escriure un comentari esmena, en forma de diàleg, publicat pòstumament, però situat entre els anys 1572-1576, mentre era bisbe a Lleida. L’objectiu del diàleg no és fer l’edició crítica del Decretum, però inclou notes crítiques del text. En la discussió el personatge de Pere Galés adopta una posició crítica: de fet és la veu més estrictament filològica del diàleg i a través de les seves intervencions Agustí expressa unes opinions, que no es podia permetre obertament. Gràcies a De Emendatione tenim més informacions disseminades sobre Galés, per exemple que va ser durant  l’estada a Roma, entre els anys 60-70 abans de tornar a Lleida, quan es va convertir al protestantisme. El text també mostra que Agustí va seguir amb distanciament i poca convicció els treballs de la comissió romana de revisió del Decret de Gracià.

Arnau Vives