El dimarts 18 d’octubre l’SLIMM va inaugurar l’activitat d’aquest curs amb una conferència a càrrec de la catedràtica del departament de Filologia Catalana de la Universitat de València Rosanna Cantavella, que va traçar un panorama de la revolució que s’està produint en el món de editorial científic, tant en la producció acadèmica com en les edicions filològiques, i va fer una pinzellada dels recursos i les eines digitals que es troben a l’avantguarda del tractament de textos.

Durant la primera part de la sessió, va explicar com el desenvolupament en l’àmbit digital està produint canvis significatius en el funcionament de les editorials acadèmiques. L’aparició de vies alternatives per a la difusió del contingut científic absorbeix cada vegada més el mercat que fins ara controlaven aquestes editorials, i als investigadors el que veritablement els interessa és, més que no pas el profit econòmic, que la seva recerca tingui la màxima difusió possible i que se’ls reconegui l’autoria. En aquest panorama, la catedràtica va destacar el potencial del format XML que, segons considera, acabarà esdevenint el nou llenguatge estàndard per tractar textos de qualsevol tipus i per construir bases de dades. Per tant, estem assistint a la caducitat dels formats de publicació tradicionals i al naixement d’alternatives que ofereixen una ciència oberta, gratuïta i de difusió immediata, com per exemple les xarxes socials d’investigadors o les llicències creative commons.

En la segona part de la ponència, Cantavella va aportar, a través d’exemples molt il·lustratius, una reflexió sobre els avantatges que té editar textos filològics en XML: capacita les màquines per llegir i entendre els textos, permet convertir-los a diversos formats, possibilita que els textos puguin ser reutilitzats dins de la comunitat científica i, finalment, és un llenguatge que es basa en etiquetes, és a dir, en codis que embolcallen fragments de texts. Aquesta darrera característica és especialment rellevant perquè, a partir d’un text etiquetat en XML es pot crear una base de dades relacional, amb les múltiples opcions de treball que ofereix aquesta eina.

A més d’oferir un tast de les possibilitats que les tecnologies digitals obren en el món de la Filologia, Cantavella va aprofitar l’ocasió per alertar que, mentre que a Europa i a l’Amèrica del nord els investigadors disposen dels coneixements i els mitjans per formar part d’aquesta revolució, a casa nostra anem endarrerits, en part per una manca de recursos econòmics, i la cultura catalana corre el risc de quedar fora del panorama. És, doncs, a les nostres mans, decidir com enfoquem el futur de l’edició acadèmica i filològic 

Mireia Martí Torras